Tanco els ulls...

Els camins que em porten més lluny els faig quan tanco els ulls i volo. A cops volo fins la lluna i plegats fem de la nit un somni en pau de l'existència pacífica. D'altres, he caminat pel bosc, he descansat a l'alzina amiga que sempre m'abraça com cal, he vist cavalls solts i la font amb un fil d'aigua, encara prou eixerit tot i la sequera. També retorno a la infantesa, sóc al poble, totalment feliç i regalat. Així, des d'aquí, és difícil que vulgui obrir els ulls i tornar a la realitat…