Una senyora gran, maca, ben pentinada, ben vestida, amb el cap cot i la mirada fixada, sembla que no parla, no coneix, té Alzheimer avançat, diu la seva filla que feia temps que no ens veiem. La porta a passejar, perquè li toqui una mica el sol, tot i que no sap fins a quin punt la mare se n'adona del que està veient ni de la gent que la saluda. Penso que jo també vaig passejar a la meva mare, amb cadira de rodes, la portava a veure la mar al Serrallo, i a ella li sabia greu, perquè deia que em donava molta feina. Feina, tenir cura de la mare és una meravella de feina!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada