El banc d'en "sinofós"

Passejant pel poble encara em trobo amb algú que em reconeix, ens redescobrim i, fins i tot, pensem sense dir-ho: "Deu meu, aquest és aquell i aquesta és aquella"... Fins ara, la gent del meu temps sempre em semblaven més grans que jo, ara ja em veig formant part, plenament identificat, com un membre més de la tercera edat i així em veig entre caps blanquinosos caminant a poc a poc i enraonant en el banc, tan simpàtic ell, aquell que anomenen del "sinofós"…