Sant Pere

Sant Pere, el sant del pare, el meu i el del meu fill, és aquella història que ja us he explicat alguna vegada… al pare l'anomenàvem Pedro, a mi que era el fill de Pedro, doncs Pedrito i, per fi, el nostre fill és va dir, es diu, Pere, orgullós de tenir el nom en català. Festa major a casa meva, fèiem cap tots, la mare havia preparat un bon dinar i, quan ja s'apropava el migdia i encara no havíem arribat, es col·locaven a la porta, agafats a la cortina fins l'arribada, que era per a ells i per a nosaltres la millor festa possible. Felicitats pare, avui el teu somriure presidirà la taula. Felicitats fill, tu ets la nostra felicitat i d'alguna manera la culminació de la nostra realització…