Aquella voz

Aquella voz que clama en los desiertos audibles,

Aquel silencio tan explícito que penetra fàcil y especial

y responde al nombre de conciencia. 

La conciencia es como Eolo… 

tiene vientos que suelta como surtidores 

y los canalizada través del sentido común, 

para salir a la vida natural en forma de brisas 

…de bondad, de honradez, de afinidad. 

Aquella voz que clama en tu interior, 

hermosea todos los espléndidos caminos del amor...

 

El aroma a mar

Me voy a oler el mar, allá en el acantilado,

con roca de pensar y observar, 

hay tanto que ver, la mirada llega tan lejos. 

Pese a eso, cierro los ojos… 

igual voy en moto por el margen de un canal, 

o estoy en Londres bajando del avión, 

o en Roma en los museos del Vaticano. 

Las olas que van chocando con la roca, 

son solo el hilo musical del recuerdo,

el aroma a mar, su marco perfecto, mágico...

 

Temps de menjar fred

Temps de gaspatxo i "salmorejo", i amanides d'aquelles que es poden deixar fetes al frigorífic i al dia següent són perfectes per a dinar, com les d'arròs, que queden especialment bones, l'esqueixada de bacallà, com comentava l'altre dia, o el xató, són també plats molt apropiats i que entren molt bé per a aquests temps, que ja semblen plenament estiuencs. Ara no és temps de plats de cullera, tot i això, nosaltres el diumenge passat ens vam fer "calent" (col, arròs i fesols, amb cua de porc), la qual cosa només es pot entendre si no diem que som del Delta de l'Ebre i allí aquest plat ni té preu, ni temps, ni discussió…

¿Mueren los ríos?

Y, en mi sueño, un río que nace con cierto nervio en la montaña baja rápido todos los desniveles, va regando mesetas y llanos y, ya más pausado y como viejo, con la parsimonia propia de la senectud, va a morir al mar… Pero yo siempre me pregunto, sin hallar nunca una respuesta convincente, ¿realmente mueren los ríos en el mar?, o siguen viviendo otra vida, endulzando algún exceso de sal, que la mar no controla, pese a ser sabia en todos los saberes que su inmensidad contiene...

Gallines

Les gallines canten, escatainen, anuncien que ja han posat l'ou i ho fan com una mena d'alliberació il·lusionada i agraïda. Recordo que l'àvia, quan les escoltava escatainar, em deia que anés a recollir els ous, perquè sempre n'hi havia alguna que se'ls menjava. Recordo també, mireu si sóc gran, que, fins i tot en algunes cases amb gallines, hi havia algú que els posava el dit al cul per veure si tenien l'ou a punt de sortir.

M'he aixecat d'hora

M'he despertat una hora abans del meu horari habitual, eren tres quarts de vuit però jo pensava que ho eren de nou, me'n he adonat quan ja m'estava vestint i aleshores ja no me tornat a gitar. Miro per la finestra i la calma és total, no passa ni l'aire, anit la merengada del barri va celebrar la Champions fins tard i ara deuen dormir plàcidament… Un colom descansa damunt d'un aparell de l'aire condicionat i les orenetes encara no donen senyal de vida, cap soroll, ningú a la plaça, és diumenge, avui a dos quarts d'onze final de la copa de la reina… El Barça ha guanyat per 6-1, el Barça ha fet el triplet, llàstima de la Champions!!

Rocíos tempraneros

Voy divagando entre estrellas matutinas y rocíos tempraneros, 

camino sin rumbo por los supuestos caminos

donde los destinos juegan al escondite, 

no sé dónde voy, ni los caminos saben a dónde me llevan. 

Voy perdido, pero voy, camino por el despertar del dia, 

con la luz tenue del primer sol, 

entre estrellas matutinas y rocíos tempraneros...

 

De cor a cor

Els petits detalls de cor són com un encenall que activa fàcil allò que ja és viu, són com un adob per a la terra fèrtil, que viu y reviu tot allò tan ben plantat de cor i creix com cal. Una flor del jardí, un cant dels ocells, una música de fulles, que una brisa molt suau… fa que sembli un violoncel ben afinat. Petits detalls de cor, de cor a cor...

Amors infantils

M'agradava la nena bruna de les trenes llargues, va durar uns mesos, era un xic  més gran que jo però la seva carona de nena entremaliada i la seva faldilla de quadres i el jersei vermell són amb mi, en un departament de luxe del meu cor. Després ja va venir la rosseta de la cua de cavall alta que li arribava a mitjà esquena i era tota ella un amor total. Aquests van ser els meus primers amors infantils...

El passeig d'avui

Pel carrer Ramón y Cajal, a l'alçada de l'Eroski i a l'altre costat la Necròpolis Paleocristiana, hi ha uns arbres que fan unes flors de color lila i sovint cauen i es veu tot el terra com una catifa que et convida a fer la migdiada. Avui també me n'he adonat d'un garrofer que hi ha al començament d'on era el jardí vertical, sembla un testimoni de proclamació de la seva existència, ara té les garrofes verdes, ja són de la mida habitual, però encara trigaran una mica en fer-se negres. Jo recordo que, de petit, els nens en menjàvem alguna, al poble, a l'hort...

Aitana Bonmatí

M'encanta l'Aitana Bonmatí, no només per ser una gran futbolista, sinó perquè, sempre que obre la boca, sembla tenir el cap molt ben moblat. Quan li pregunten pel resultat del proper partit, diu allò de “victòria o aprendre”, mai perdre, i a mi em fa reflexionar en positiu i amb  molta responsabilitat. En el darrer partit contra el Real Madrid, va fer una demostració que em va deixar bocabadat, ella era en tot i per tot, va fer un gol i va estar present en tot el bon joc que es va generar, que va ser molt. Gran partit, gran futbol del Barça, molt superior… i molt gran l’Aitana.

Abraçades amb la mare

Avui recordo les abraçades amb la madre, on s'emocionaven els silencis, i un joc de paraules que semblaven estels de colors en una nit màgica… La mare em transmetia ànim, seguretat, un aquí estic jo que mai et fallaré, perquè sóc la teva guarda de seguretat més autèntica i natural. I jo pensava que, per a la mare, era la seva obra, el seu projecte, allò que ella ha volgut edificar, un ésser humà amb totes les seves capacitats en la bona direcció formal…

La afinidad

Desde la terraza observo una joven parejita en un banco de la plaza, van entre risitas un poco nerviosas, como cómicas, como de mal controlados delirios juveniles. El intenta, con cierta traza, pasarle el brazo por el hombro, acercarla un poco, ella en lenguaje no verbal parece decirle que corra el aire pero, a la tercera, me ha parecido ver y entender que la afinidad merodea amorosa y feliz, y se acerca y los besa, y ellos, ya sin aire de por medio, sacian deseos...

Tot un espectacle

Tinc ganes de cama enlaire, la bici a punt, el bosc a prop, la mar a tocar, el Delta al cap, allí tot pla i amb un riu que no té preu… La gorra groga i jo, la meva Impala (bici) i un programa més discret, puc arribar fins la platja de l'Arrabassada i oblidar-me de la Llarga, que queda massa lluny i hi ha una petita pujada que no cal. Al Delta pel carril bici de la vora del riu, tot un espectacle visual...

De tant en tant

Tinc gana, no tan sovint com quan era jove, però Déu ni do, em ve de gust una esqueixada de bacallà, amb pebrot, ceba, tomàquets de l'hort, olives negres, oli d'oliva, la punta generosa d'una barreta de pa recent fet i un bon got de vi negre del Priorat. Potser una mica de fruita del temps, per exemple unes cireres, i per acabar un café curt, ristretto… Soc una persona que ja ha de vigilar una mica el que menja, però diría, tot i això, que viu una mica per a menjar, a mes de menjar per viure, i ho gaudeixo con cal, ja se suposa, amb mesura, de tant en tant, no massa...

Es pobre

Hoy he recordado aquella frase que dice algo así como “Era tan pobre que sólo tenía dinero”. Tener dinero, ser rico, muy poderoso, incluso con capacidad para decidir los destinos de otras personas… pero no hacer nada, sólo malvivir su vida tan generosamente regalada. No, no es tan rico, sus valores no van más allá de valorarse y malvivir, no hace nada ni para lavar su conciencia, quizá no tenga… Sólo tiene dinero, es pobre cuando podría ser feliz haciendo otras vidas más llevaderas...

El poeta enamorat

A vegades podria semblar que el poeta escriu proclamant una transformació de la realitat. El poeta sent l'amor intensament, veu la seva parella en un entorn de sol, la veu diferent, amb ulls d'amor, i la descriu amb detalls, que per a moltes altres persones, passen desapercebuts. I és que, només de pensar amb ella, el matí li somriu i les flors tenen una llum especial i un aroma millorat. El poeta sol trobar les paraules que fan molta justícia a l’amor, expresa sentiments que, sense perdre veritat, porten delícies musicals...

Mentre, plovia...

Pel matí un dia gris, un xic fresc, però de bon passejar. Hem anat a esmorzar plàcidament, sense aquella calor tan desagradable del cap de setmana. Als voltants de la una ha començat a plovinejar i la migdiada ha estat espectacular, l'he fet a la meva butaca inclinable, escoltant el degoteig musical a la finestra que s'ha allargat un parell d'hores. Pel matí he caminat uns cinc quilòmetres i, aleshores, tot es compensa una mica.

¡Mami, mami!

La abuelita magrebí ha ido a buscar a su nieta al colegio, unos cuatro años, cabello largo y negrísimo y unos ojos que hablan luces y cariños por todas partes. Vienen andando por la calle paralela al pabellón polideportivo, a unos metros la niña grita: ¡Mami, mami!, la señora, la joven madre, con un vestido negro, ancho, como un hábito monacal, y la cabeza cubierta, ha empezado a correr hacia la niña y la ha abrazado, luego lo ha hecho, no sé si con su madre o su suegra, com no se les ve muy bien la cara, no sé a quién se parece. Tierna escena, pese al tremendo calor que debían pasar las señoras en cuestión, a 30 grados…

Pecat venial

Recordeu quan ens parlaven dels pecats mortal i venial? és a dir, d’una falta molt greu o alguna cosa més lleugera… doncs avui teníem un dia molt carregat, amb visita mèdica rutinària, hem hagut d’anar a les Gavarres a recollir una compra i alguna cosa més… El cas és que hem recordat que feia molt de temps que no anàvem a la Montoliva (Vilallonga del Camp) i ens hi hem apropat. Pecat venial, que pot ser mortal de necessitat si et deixis seduir pels suggeriments que tan amablement t'ofereixen. Bé, no diré res més, que tot se sap. Aquest és un bon lloc per fer algun pecat…

Un somni deliciós

Recordo el somni en el que vaig anar, amb catifa voladora, a veure els boscos de la lluna… Allí els ocells semblen seleccionats per la seva dolcesa en el trinar, ni una flauta de bambú activada pel millor virtuós faria una escala de sons tan espectaculars. Els arbres semblen tenir branques d'altres arbres, altres fulles, altres fruits, un passeig per l'arbreda és com caminar per una fruiteria, que exposa totes les seves delícies a l'abast de tothom. Ha estat un viatge màgic, un somni molt agradable i un despertar amb un somriure d'orella a orella i més...

Impoluto

He mirado al diccionario la palabra impoluto, significa limpio, sin mancha. Ya la había oído en algún contexto o en alguna serie de televisión y, por lo que intuía, ya veía que el significado podía ir por ahí. A mí la palabra me lleva a algún maestro de mi tiempo, que iban limpios y vestían impecables, hablaban midiendo siempre las palabras para ser realmente el ejemplo que se les supone deben de ser. Impoluto… me gusta la palabra y me gustaría utilizarla más veces en mis pequeños escritos, y en mi forma de hablar, pero no es tan fácil en el mundo actual.

Núvols vermells

S'ha allargat el dia, el sol es resisteix i s'acomiada amb una imatge de núvols vermells, com si hagués passat un cometa o algun ésser diví amb ales de foc. A mí m'encanta observar-ho, fins i tot em venen ganes de fer un dibuix amb llapis de colors, i escriure o descriure el paisatge, de llums i grisos, que de mica en mica acabaran en fosca nit, on uns estels i la lluna faran un maco i molt possible dibuix al bonic cel...

Xerrant amb la lluna

Avui parlaré a la lluna perquè que tingui cura del sol… aquests dies s'ha passat tres pobles i ha arribat a deixar unes temperatures de gairebé 40 graus, també li diré que després de la calma sol venir la tempesta i sembla que a partir de dimarts ja tindrem pluges que poden ser importants, fins i tot amb calamarsa, i vents més freds i forts… Bé, toca aguantar i tenir paciència amiga meva, l'estiu és prop.

Primavera

Un cielo limpio en una bella noche de mayo,

las brisas suaves de un mayo florido, decía el poeta, 

y luego mi padre la recitaba con gran pasión primaveral… 

Esa es la estación que se engalana de colores perfumados 

para que el amor los tiña de luz… 

y haga más bella la hermosura natural. 

Hoy le gritaré al sol que tenga mucha piedad 

…con todos los bombones.

 

Set

He passat de tenir sempre la boca seca i una set constant, a normalitzar aquesta qüestió, suposo que deu tenir a veure amb el meu millor control del sucre i a un canvi d'hàbits en l'alimentació, que fan que el meu dia a día sigui més sa i saludable. Allò que els comento de les celebracions inclou que, els altres dies, l'aigua és la beguda bàsica i no contemplo ni refrescos ni gelats, només i, com ja vaig repetint, en moments ocasionals.

Sense champions...

Bé, no ha pogut ser, i no faré esment a un arbitratge permissiu i contemporitzador. El Lió és un molt bon equip, expert, que se les sap totes i amb molt bones individualitats. Em sap greu per l'eufòria que mostrava tothom i pels milers de seguidors, famílies amb nens, i tant de culer que havia acudit a Torí que ara marxa decebut cap a Barcelona. Bé, una victòria hagués estat la cirereta a una temporada exemplar, però res a dir a aquest equip, s'ha fet el que s'ha pogut i només cal felicitar al Lió, que és un just i digne campió. Ara anem a per la copa de la reina, ànims!!

Parece feliz

Chico joven, alto, con casco, bien parecido, con patines lineales y una mochila musicalizada. Va dando vueltas por una plaza del Serrallo, haciendo una especie de danza al compás de la música. Después de un par de vueltas, ha cruzado por el paso de cebra y se ha ido hacia los tinglados, sin dejar de bailotear de manera cadenciosa, a modo de un árbol desmayado que, a merced de una brisa suave, va haciendo unos movimientos muy delicados. Curiosa imagen que, a pesar de todo, parece divagar bien feliz...

Ella era la música

No, no l'esperava, no la sabia…

ni tan sols podia imaginar que que la llum del sol 

es podia enriquir amb la llum d'uns ulls.

Però ella va arribar, com arriba la primavera, 

com arriba la lluna a la nit, com la pau al capvespre,

o el nou dia de la millor esperança.

Evidentment jo era darrera d'un cafè, 

amb un Pilot a la mà, el meu quadern de sempre 

i un somriure indefinit, que mirava a un altre lloc.

Però hi va haver un augment de llum, van parar les músiques, 

ella era la autèntica música, la veritable llum...

 

Escuma blanca

Algunes roses blanques a la mar, el vent les desfà una mica i les ones apropen els pètals a la sorra, escuma blanca, olor de mar salada, algues, iode o el que sigui que li dóna aquest aroma tan característic i agradable. Me l'he mirat de lluny, la platja plena impressiona però no m'atreu, suposo que l'olor no deu ser la mateixa, les cremes bronzejadores, la suor… Jo me la passejo a l'hivern, algún dia que fa bo…

Avui sí

Molt bé, perfecte, no tenim cap revisió de xapa, ni de pintura, ni de motor, així que aquest divendres sí, toca, ja tocava fa dues setmanes, però jo estava d'IMSERSO i, a més, un company tenia revisió mèdica. Però avui sí, al lloc de sempre, restaurant Els Pescadors, al Serrallo, mirant al mar i amb moltes possibilitats d'esmorzar uns calamarsets a la planxa, o un seitó fresc, o uns peixets variats, envoltat de molt bona gent, bons amics jubilats que sempre procurem arreglar el món, però ho fem de bona fe, sense malícia…

Orenetes

Si un pensa que les orenetes s'alimenten de mosquits i, a més, és de Deltebre, om pot comprendre l'especial simpatia que els hi tinc. Veure-les planejar per baix la plaça i acudir amb prestesa a cada niu és un plaer… diria que a les finestres exteriors de cada pis en deuen tenir un ja que es veuen pujar i baixar per complaure el xivarri que fan els petits. Bécquer en parlava d'elles: "Volverán las oscuras golondrinas, en tu balcón sus nidos a colgar…"

Els arbres de l'escola

He fet un cop d'ull al codonyer, ja se li veuen petits fruits, les dues oliveres brillen com cal al sol, l'arbre desmai té un to verdós poc intents, però es veuen les branques en ple creixement i cauen amb una certa bellesa i elegància, hi ha un taronger d'un verd intens, que no l'havia vist, que ja no té flors, les moreres ja van ampliant les seves fulles, aviat ja faran tota l'ombra que la canalla necessita. El que no veig massa endreçats, aquest curs, són els hortets i les torretes de la canalla, suposo que, ara que ja fa bo, començaran a funcionar com l'any passat, va bé…

Cuanto yo no esté...

El escrito de hoy podrá parecerles un poco triste, voy a hablarles de la muerte, con la frialdad que lo haría la propia realidad. Teresa y yo nos llevamos casi once años, teóricamente yo me iré antes… y si no es así me voy a cabrear mucho. La vida ha de seguir su curso y, a ser posible, ha de compensar, incluso aquí en la tierra, los merecimientos de cada uno. Uno ya se siente bendecido y afortunado con la bondad, el amor y las luces de mi Teresa de siempre, mi hijo y mis próximos y hago votos para que, cuando yo no esté, los que tanto hicieron por mi felicidad obtengan la suya en plenitud. Dicen que es de bien nacido ser agradecido… y yo lo soy.

Adicto a la esperanza

Uno también es adicto a la esperanza… y se recrea en el graznido de las gaviotas para observar la inmensidad del mar, ya más allá de los puertos. Ver salir el sol y esperar con ansia contemplar cómo se acelera el amanecer para que haya más día, más vida. Y el amor, y la paz, y el trabajo, la convivencia, la estima, la justicia, la bondad, el abrazo, las buenas maneras de la buena gente prevalezcan para siempre. Nunca hay que perder la esperanza en un mundo mejor y, sobretodo, más justo, donde la democracia supere al poder, aunque esto es mucho más difícil…

Un xic misteriosa

Ahir vaig caminar fins al final dels tinglados, sovint ho faig però només ahir vaig tornar a veure a la noia d'edat indefinida, avui m'ha semblat més gran, però el seu misteri continua intacte. Recordo que comentàvem, els companys que sortíem en bici, sobre les gràcies del seu cos i la generositat del seu somriure, sempre camuflat en una mirada baixa i, com he dit, un xic misteriosa, però realment bonica i especial, la miràvem…

Nenúfar con rana

Preciosa rana en la hoja de un nenúfar, el sol vuelve verdosos sus tonos claros, su croar es muy impactante y, en nada, se oye el chapoteo de algún buen anfibio enamorado. En el bosque del Puente del Diablo, en la fuente abandonada que tan solo visitamos los románticos, hay un banco de piedra y un refugio derrumbado, pero sigue el agua con nenúfares y ranas que croan su feliz felicidad al sol dichoso...

Un honor y un placer

Dicen que los tiestos se parecen a las ollas y José María de Pereda decía que de tal palo tal astilla… si todo esto es cierto, es para mí un honor y un orgullo parecerme en algo a mis progenitores. Mis padres no tuvieron mucha salud, pero hicieron siempre lo que pudieron de la manera más digna y entregada. Ambos tuvieron el denominador común de la bondad… Mi madre era un monumento al esfuerzo y a la comprensión para ofrecer siempre soluciones posibles. Mi padre era una sonrisa permanente, un corazón social que batía al servicio de todos. Ojalá tenga alguna cosa de ellos y que mis próximos puedan apreciarlo...

Una bodega selecta

Doncs no, no bec cervesa cada dia, ni vi, ni cava, café si, un parell, un "ristretto" pel matí i un descafeïnat després de dinar, a la nit no en prenem… Però als moments ocasionals de celebració d'alguna cosa, o simplement el "san queremos", són espectaculars i els gaudim  com cal. Tinc una bodega selecta on posar mà, on tinc vins del Priorat, Montsant, Terra Alta, etc, que celebren molt bé, també algun cava del Penedès i fins i tot d'alguna casa particular. Bé, algun cop encara ho gaudim com cal…

S'apropa el saxo

He caminat una mica vora el riu, m'assec en un banc, veig com baixa l'aigua, cau la tarda, aviat apareixerà la lluna i es farà el seu bany habitual… Quan veig tota aquesta imatge, sempre penso en una música en directe, a l'aire lliure, un domini de violins, en un principi, i de mica en mica, aquell saxo, sempre llunyà, que s'apropa parsimoniosament per plasmar la seva melodía, que és  la cirereta perfecta d'un ambient on l'amor és troba sempre molt a gust...

Excursions

Dia esplèndid, el Serrallo és ple d'excursions… Una de jubilats amb un monitor que els explica, com cal, la qualitat del peix blau de Tarragona. Un grup de nens de sisè entra en un museu, un altre de dues classes de quart fan el viatge en la golondrina que fa un tomb per l'interior del port… Però a mi el que m'ha cridat més l'atenció és veure tres classes de llar d'infants, nens de dos anys que anaven agafats d'una corda, amb una profe al davant i una al darrera. He xerrat una mica amb una profe i m'ha dit que són d'Alcover i jo li he explicat que portava els meus alumnes de La Salle de Reus a l'Ermita del Remei i al  Niu de l'Àguila i ens ho passàvem molt bé. Les profes dels alumnes més petits tenen molt art…

La gorra groga

Avui m'he posat la gorra groga, aquella que té inscrites unes lletres: "3a JOVENTUT X LA REPÚBLICA. TARRAGONA”. Bé, la porto sense cap problema perquè jo mai he enganyat a ningú, tothom sap qui sóc, com sóc i quines són les meves idees, totalment definitives. Diuen que la calor anirà en augment, pot arribar a més de 37 graus el cap de setmana. Possiblement hauré de canviar els horaris de passeig i anar algunes estones per l'ombra, fins la dutxa reparadora… Ànims, bona calor a tots!!

Marxem!!

La miro als ulls i no m'aguanta la mirada…

o sóc jo qui parpelleja i perd el món de vista?

Torno atret pel seu somriure, la miro un altre cop 

…i es posa vermella, suposo que jo també,

em bull la sang i em sobren tots, xivarri inclòs…

Em podria apropar, seguint la veu del cor, 

i dir-li allò tan clar i tan net… marxem!! 

Marxem allà on la llum és natural, 

i els vermells que fan les papallones activades

és una invitació a una proximitat 

que sembla que promet el bo i millor… MARXEM!!

 

Campioníssimes

Cloenda de la lliga de futbol femení de primera divisió… Barça campió sense perdre cap partit, 30 victòries de 30, 90 punts, amb 159 gols a favor i només 11 en contra, la qual cosa vol dir que ha marcat una mitjana de uns cinc gols per partit i només li n’han fet un cada tres tres partits. Bé són unes dades espectaculars, la lliga perfecta, i a més jugant força bé la majoria de partits. Dissabte vinent toca la final de la Champions a Torí, el rival serà el Lió, que es veu que també té un gran equip, sobretot a la part del davant amb gent molt ràpida. Serà tot un partidàs de gran futbol...

El pati de l'àvia

Recordo que l'àvia tenia animals solts al pati… Els més espectaculars eren dues oques que vigilaven el pati amb molta cura, una truja amb petits, gallines que es posaven lloques i l'àvia els posava algun ou d'ànec, mudes de carn molt magra, conills en gàbies i bons llocs habilitats per tenir cries… Però a mi els que em feien més gràcia eren els "inglesets", una mena de pollastres i gallines petits, però molt eixerits i que es reproduïen amb molta facilitat. L'àvia, a diferència de la mare que parlava amb les roses, ho feia amb els animals del pati… i jo reia una mica.

Observar después de ver...

Ahora que tengo algún tiempo para no hacer nada, me regalo los paseos tranquilos, sin prisa, con tiempo para observar después de ver y clavarme en el suelo, incluso en el asfalto, contemplando la destreza de las enredaderas y cómo entre ellas hay un nido de palomas torcaces, que parece engalanado por unas flores amarillas que no sería capaz de explicar muy bien cómo han crecido en pleno muro. Pues eso, observar después de ver...

Un toque de corazón

Mi madre hablaba con las rosas, mi abuela lo hacía con los animales, yo hablo con  la luna y escucho los silencios, hay quien habla solo y hay quién no habla para compensar a los que hablan por los codos… Las rosas son agradecidas si las cuidas, los animales se vuelven cariñosos, la luna me espera paciente en mi ventana, los silencios se hacen partícipes en mi soledad siempre acompañada… Hablar, hablen, hablemos sin miedo, con el corazón, que la razón nunca deje de tener un buen toque… de buen corazón.

Fa goig

La nostra terrassa tancada fa goig, les nostres deu orquídies, bé ara ja en són onze, ja han començat a florir, estan en plena oberta de capolls i es veuen precioses, la tomaquera gegantina, fa floretes grogues, encara que no tomàquets, però a mi m'encanta la seva olor i la tracto com si ens fes… De geranis, ara només en tenim dos de vermells, ells sempre bonics i agraïts, fan flors gairebé sense parar, en vam arribar a tenir de vint classes diferents quan encara no teníem la terrassa tancada...

Calor

Calor, sembla que les previsions són una mica alarmants, sobretot amb el preu de la llum i el malament que algunes persones aguantem la xafogor. De moment màniga curta i aviat pantaló curt i sandàlies lleugeres, i anar cercant les ombres, alternades amb una mica de sol, que no sigui en hores punta. Finestres obertes, fins que no hi hagi més remei que encendre els aires, veure força aigua, tenir cura del menjar, sovintejar les amanides verdes i la fruita i alguna dutxa de més per refrescar el cos. Calor, de jubilat es suporta molt millor. Penso en aquells pagesos o en aquells paletes que han de treballar tot el dia en ple sol d'estiu, costa...