Pel carrer Ramón y Cajal, a l'alçada de l'Eroski i a l'altre costat la Necròpolis Paleocristiana, hi ha uns arbres que fan unes flors de color lila i sovint cauen i es veu tot el terra com una catifa que et convida a fer la migdiada. Avui també me n'he adonat d'un garrofer que hi ha al començament d'on era el jardí vertical, sembla un testimoni de proclamació de la seva existència, ara té les garrofes verdes, ja són de la mida habitual, però encara trigaran una mica en fer-se negres. Jo recordo que, de petit, els nens en menjàvem alguna, al poble, a l'hort...
dissabte, 28 de maig del 2022
El passeig d'avui
Pel carrer Ramón y Cajal, a l'alçada de l'Eroski i a l'altre costat la Necròpolis Paleocristiana, hi ha uns arbres que fan unes flors de color lila i sovint cauen i es veu tot el terra com una catifa que et convida a fer la migdiada. Avui també me n'he adonat d'un garrofer que hi ha al començament d'on era el jardí vertical, sembla un testimoni de proclamació de la seva existència, ara té les garrofes verdes, ja són de la mida habitual, però encara trigaran una mica en fer-se negres. Jo recordo que, de petit, els nens en menjàvem alguna, al poble, a l'hort...
Etiquetes de comentaris:
arbres,
passeig,
pensaments,
records
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada