Bon dissabte...

Fa calor però una lleugera brisa ho apaivaga una mica. Hem visitat Orpesa, l’església de Nostra Senyora de la Paciència, que té la seva gràcia, i al costat mateix el Museu d'Orpesa, les fortificacions i les defenses, el castell, muralles, torres i pirateria. Després ens hem apropat a Benicàssim i hem parat a la Plaça del Trenet, hem fet algunes fotos, i hem marxat a dinar al restaurant Mesón del Cordero, un lloc als afores de Castelló que té una puntuació de 9,3 sobre 10 i realment ho fan força bé. Evidentment hem menjat costelletes de xai i estaven delicioses, bon tracte i un lloc idíl·lic, ho hem gaudit com cal… 

Orpesa

Estem d’IMSERSO, de divendres a divendres a Orpesa, província de Castelló, som a l’hotel Màgic Sports, que no hem estat mai, però aquests indrets a la gent del Delta de l’Ebre sempre ens semblen propers i amigables. Bé anem amb el nostre cotxe, la qual cosa vol dir que programarem cada dia com ens sembli millor, anirem de pobles evidentment, algun museu i tot allò que ens aconsellen a l’oficina de turisme i que sigui atractiu per a nosaltres. Com sempre anirem fent fotos i en penjarem algunes. Esperem aguantar la calor i gaudir d’aquesta nova i agradable experiència... 

Gaudir de les orquídies

Les orquídies estan en plenitud, la Teresa les ha recol·locat una mica, perquè algunes han florit de tal manera que les branques toquen al terra. Gaudir-les és un plaer, tinc la bicicleta estàtica aquí, prop d'elles i de la finestra, que aquests dies de calor roman oberta, i amb la bandera del Barça onejant per honor i glòria de tots els culers. Tornant al les meves orquídies, tot i que no es caracteritzen per la seva bona olor, a mi, mentre soc damunt la bici, m’arriba una aroma de perfum suau, fi, net, deu ser pura suggestió, però benvinguda sigui... 

Sense passar-se

Mai he oblidat la primera cervesa (desagradable), la primera cigarreta (infumable), la primera copa de conyac, un Terry amb el que la gent del bar feia cigalons (fort i dolent). Bé, recordo això perquè penso que, a vegades, les segones parts poden ser millor, sobretot si ho fas amb moderació i amb coneixement i coneixements de les conseqüències que suposa passar-se. Diria que la cervesa es va inventar per calmar la set i la calor a l’estiu amb plaer, la cigarreta després d’un bon cafè és també un altre plaer, tot i que aquest sol costar massa car per a la salut, i el conyac, amb altres marques millors, també és un plaer, allò del cafè, copa i puro… sense passar-se. 

Dimarts de calor

Dimarts, dia estiuenc, toca mànega curta, gorra i ulleres pel sol, i un esmorzar una mica més lleuger que allò que és habitual, toca cafè amb llet i croissant, tot i que el meu cambrer de capçalera, sempre em porta un pensament de xocolata. Bé, caminaré sense pressa i fins i tot aprofitaré les ombres dels tinglados, ja que la calor és considerable. Arribaré fins al final i potser, si caic en la temptació, em faré el primer gelat de la temporada, o millor espero a la Teresa i qualsevol tarda fem un bon homenatge al Magnum de xocolata... 

La Montoliva

No estava programat, però era dilluns, ha vingut la cunyada… i se'ns ha encès la bombeta i hem anat a dinar a La Montoliva. La Montoliva, restaurant típic rural de cuina tradicional, catalana i de pagès, situat a Vilallonga del Camp, té com a especialitats, la Cargolada, la Xatonada, la Montolivada i la Calçotada, tot això pot estar regat amb un vi negre de Bràfim, que sempre entra i acompanya molt bé. De postres destacaria la crema catalana i la d’avellanes, el farcellet de mató amb codonyat i avui ens han sorprès amb plàtan banyat de xocolata. Bé, d’aquest lloc un sempre surt satisfet… 

Amanides

Fa bon temps, és temps d’amanides que, amb totes les seves varietats, sempre són d’un atractiu i benefici manifest. Avui recordo l’amanida de “tomata crua”, com deia la mare, amb tomàquets i cebes de l’hort i una mica de tonyina o bacallà, oli d’oliva i un pa que anomenàvem partit, així com aplanat i que era ideal per poder sucar com cal. I com no recordar les olives de l’àvia, les trencades on ella mateixa s'ho manegava tot i li sortien boníssimes, o les que posava en una guerra amb herbes, o aquelles que anomenava mortes i que també eren molt bones. Bé, la Teresa broda les amanides, tan en presentació com en qualitat, en parlarem… 

La Champions també

Doncs sí, calia posar la cirereta al pastís i ho han aconseguit de manera brillant i contundent, Barça 4 - Lió 0, mostrant aquella capacitat per fer allò que toca a cada moment i acabant posant contra les cordes a un molt bon equip com és el campió francès. Ha estat memorable i la Teresa i jo ho hem gaudit amb molta emoció i gran intensitat. Per acabar d’adobar el que ha estat una tarda genial, han vingut els joves a sopar amb nosaltres, la qual cosa sempre ens fa feliços. La nota penosa ha estat el descens del Girona pel que sento especial simpatia... 

Millor ser bona gent

Vaig llegir una vegada que ser popular és tenir un nom, després la gent s’encarrega de posar els adjectius. També és ben conegut allò que diuen que és molt important que es parli d’un fins i tot, afegeixen, encara que sigui bé. Però també hi ha aquells que viuen molt tranquil·lament en l'anonimat i van dient allò de que la Verge els deixi tal com estan. Uns i altres, i els de més enllà, són apreciats o no tant segons els ulls que ho miren i ho gaudeixen o ho sofreixen. Bé, cadascú és com és i si és bona gent millor que millor… 

Música de bosc

La mar en calma i la lluna crescuda, diria el poeta, però jo me n’adono que les fulles dels arbres es mouen lentament, semblen una manifestació directa dels batecs dels seus cors. La ratlla de Sant Martí sembla una porta lluminosa que ens porta al país de la natura viva. Un bosc de pins i alguna alzina, i farigola i romaní, espígol, lavanda, i les fulles bategant al ritme de tota l’emoció de cada cor. Uns esquirols juguen pel tronc d’un pi pinyoner, mentre uns ocells en festeig acompanyen amb els seus sons aguts la sempre magnífica música de bosc… 

Toca ciutat

Ens llevem d’hora i agafem el bus, avui toca ciutat, esmorzarem a Can Pinyol, allà prop de la Rambla Nova, on fan la truita d’espinacs més encertada de Tarragona i possiblement el millor cafè. Després anirem a caminar, la Teresa diu que ha d’anar a comprar alguna cosa i anirà pel seu compte, jo baixaré fins la Plaça Imperial i després aniré cap a casa, tranquil·lament i parant, de tant en tant, per descansar i fer un cop d’ull al mòbil per dir bon dia als meus amics i anar responent als comentaris sobre els meus petits escrits. Bé, ha fet un dia preciós... 

Bicicleta estàtica

He comentat alguna vegada el bon ús que en faig de la bicicleta estàtica, diria que fins i tot tinc ja una certa habilitat que em permet pedalar durant una hora seguida sense parar, això sí a diferents velocitats i arribant a aconseguir un estat de semi inconsciència on una part del meu cos fa la migdiada i l'altra vigila que no m’adormi del tot i caigui al terra. Aprofito també per pensar en allò que vull escriure del dia a dia i treure un temps per pensar en la família i donar gràcies per tot allò de bo que ens pugui passar. Bé, aconsello tenir una bici a casa, ajuda a fer salut… 

Música de parsinòmia

La lluna vigila, les ones de la mar fan música de parsimònia, una calma que convida a la reflexió serena. Com passa de ràpid la vida, el temps corre, gairebé tot arriba, moltes coses passen, fins i tot allò que no esperes i allò que temies o esperaves. Llegia que hi ha dos dies en els que no es pot fer res, són ahir i demà, per tant cal viure cada dia amb total intensitat, de cor, de bona fe, gaudint del plaer que suposa ser una bona persona i, a partir d’aquí, viure anant de cara i sent feliç per la teva predisposició per fer feliços als altres... 

Campiones de tot

Aquest equip femení del Barça és una meravella de comportament, de qualitat, de joc, i guanyen gairebé sempre, aquí a les competicions nacionals no tenen rival, han guanyat la supercopa, la lliga i ara la copa de la reina, jugant la final contra l’Atlètic de Madrid, al que han vençut per 3-1. La cirereta a un pastís insuperable, fora que es pogués aconseguir la Champions, que juguen la propera setmana contra les campiones de França en un camp neutral a Oslo. Bé gran temporada futbolística a Can Barça, tant ells com elles són campions de lliga i la culerada és molt feliç, però tots sabem que això va com va, per això cal gaudir-ho com cal… 

Gossos

Diuen que són l’amic de l’home i realment són, gairebé sempre, una companyia molt agradable, nobles, fidels i sempre molt carinyosos i agraïts. La Teresa sempre em parla de la seva Blackie, que l’esperava a la parada del bus quan ella estudiava a Tortosa. Recordar al nostre Rex, ja al pis de Tarragona, és tota una emoció plena de records entranyables. La gosseta que té ara el Pere, es diu Ayla i és tremenda, molt moguda, incansable, però amb ell fan molt bon joc i és un encant, també té al Magus que és la bondat i la paciència total, sobretot amb l’Ayla. Per acabar una foto amb el gosset d'un amic, no em direu que no és una meravella...

Comprensió i memòria

En els meus temps d’estudiant es memoritzava molt, apreníem de memòria, fins i tot allò que no enteníem, i evidentment les comarques, la cançó del pirata, les cobles de Jorge Manrique, alguna faula de Samaniego, els reis godes, etc, etc. Avui tot això no passa, qualsevol nen amb una maquineta, pot assabentar-se d’allò que cerca sense massa complicacions, però si li treus la maquineta la seva ignorància es fa tristament palesa. Diuen també que la memòria és la intel·ligència dels rucs, bé jo davant de tot això, sempre penso en allò que diu que “tindrem una mida per a totes les coses”, i és per aquí on deu ser la veritat, comprensió i memòria, en aquest ordre... 

Petits plaers de la vida

Despertar cada dia ja és un motiu de joia, la Teresa prop, el cafè a punt, les orquídies lluint la seva bellesa habitual i a la finestra, onejant com cal, la meva gegantina bandera del Barça. Sí, ha estat un dia força agradable i, per acabar-ho d’arrodonir, he escoltat la roda de premsa del senyor Florentino Pérez, on tot el món és dolent i va contra el Madrid, i no ha fet el mínim gest d’autocrítica davant del lamentable joc que el seu equip ha fet durant l’any, tot i tenir una plantilla feta a cops de talonari, és a dir, una plantilla, però no un equip. Bé, un dia prou complet... 

Pluja i vent

Diuen que es tornen a apropar les pluges… m’agrada la pluja moderada teclejant amb suavitat mentre vas conduint per alguna carretera prop del riu. No m’agrada el vent, recordo que quan conduïa em feia molta por, tot i que una brisa suau de maig, com diria el poeta, sempre em resulta agradable. Tampoc em fa cap mal una mica de vent de tardor, que fa volar unes fulles seques de morera i que vol dir-te que l'hivern és prop i cal gaudir de la moderació de l'estació. Bé, pluja sí, vent no, tot i que sense passar-se tot és necessari… 

Temps de flors

És Temps de Flors a Girona, on val molt la pena de fer una visita per gaudir d’un bany de primavera i un impacte estètic de primer ordre. Aquest any les escales de la catedral fan homenatge a Gaudí i la seva Cocollona (cocodril-papallona), amb trencadís, presideix tota la bellesa floral habitual. Quan parlo de flors sempre penso en el jardí que tenia la mare, les seves roses sobretot, amb les que tenia les seves converses i una cura especial i, com no, amb les orquídies de la Teresa, que amb ella ressusciten puntualment, mostrant sempre un espectacle de bellesa i color...

Campions de lliga

Bé, ja en són 29, aquesta amb un regust molt especial perquè és guanyada a casa, al Camp Nou, i contra el Reial Madrid, a més amb tota justícia i amb un joc coral molt atractiu. Fora injust anomenar personatges clau en aquest èxit de la regularitat però, de totes maneres, sí que en vull fer esment d’alguns: Lamine, evidentment, Pedri, metrònom i cervell de l’equip, la resurrecció de Ferran amb un final de temporada excel·lent, la sorpresa de Cancelo que ha superat totes les perspectives, Eric, un multiservei total, Pau Cubarsi, la joventut al poder, Fermín, incansable i molt valuós, el porter Joan que ha estat el menys golejat… Bé, caldria anomenar-los a tots, ja que han estat a un gran nivell. Menció especial a l’entrenador, tot un crac i una gran persona. Visca el Barça campió!! 

Viure i reviure

L’edat madura, plena i rica en tota mena d’experiències, podria ser perfectament aquella veu clàssica que contempla les “batalletes” de l’avi i que, d’alguna manera, tothom ja sap de memòria. Però a mi, que també se me n’escapa alguna, el que m’agrada és recordar la posta del sol des de la platja de la Marquesa, a Deltebre, reviure els banys al canal de terra de l’esquerra de l’Ebre, gaudir de l’olor de la tarongina per a després menjar-te una taronja al peu de l’arbre, passejar pel riu i els arrossars i gaudir del raucar de les granotes... Bé, reviure és tornar a viure i gaudir-ho.

La remor del meu cor

Sento la remor del meu cor tot recordant el primer cop de tantes coses que tard o d’hora acaben arribant. Però n’hi ha algunes de molt significatives i que et configuren una manera de gaudir de l'existència: aquella preparació per a la vida que són els estudis i l’educació, el coneixement d’aquella Teresa que tothom hauria de tenir en el seu esdevenir diari, el naixement d’un fill que sempre et sensibilitza d'una manera especial i et desperta la capacitat per ser millor i, com no, l’amor dels pares que t’ha fet créixer amb l’exemple adient per ser com ets… 

Dinar d'aniversari

Hem esperat fins dissabte perquè ens anava bé a tots i, tot i que amenaçava pluja, hem acudit puntuals a la trobada. El lloc triat ha estat el restaurant Can Mañá de La Ràpita, que és tota una garantia de bon tracte, peix fresc i bon arròs, així que hem fet el menú Mañá, que consta de tot un seguit de picadetes delicioses per acabar amb un arròs pelat, que sempre el fan molt bo i al punt, postres i cafès a bon nivell, i una molt bona companyia, com són en Pere, la Mabel, la cunyada Marcel·la i, evidentment, la Teresa (la homenatjada) i jo. Abans havíem fet un vermut rapitenc, mirant al mar. Bé, dia rodó, gran plaer i sentit familiar, fer anys així de ben acompanyat dona gust… 

Fruita

Confesso que soc molt fruiter, m’agraden gairebé totes: taronges, pomes, prunes, mandarines, síndria, meló, préssec, albercoc, cireres, mango, nespres, nesprons, nadius, maduixes… i també els fruits secs, sobretot les nous, les ametlles, les avellanes i els festucs. Bé, unes més que altres, però les gaudeixo com cal i m’he de retenir per no passar-me. Ara ve el temps de la fruita dolça, sobretot de les cireres i els albercocs que, juntament amb els préssecs, són tot un plaer per al paladar. Jo soc molt de préssecs, la Teresa és més d’albercocs i a tots dos ens encanten les cireres. Tenen moltes vitamines, però també molt de sucre, com tot amb moderació, cal gaudir-ho com cal i fer salut... 

Espanyol - Real Madrid

El Barça encara no és campió, el Real Madrid va guanyar al camp de l’Espanyol i caldrà esperar. L’Espanyol-Real Madrid, és l’únic partit que veig d’aquests dos equips, a part dels que juguen contra el Barça, evidentment, però quan juguen tots dos qualsevol resultat dels tres possibles sempre em sembla bé, sobretot l’empat perquè així perden dos punts cadascú i si guanya un o l’altre també m’està bé perquè l’altre ha perdut. Bé, aquest cop hauria estat bé que guanyés l’Espanyol ja que així ja seríem campions, però és igual, només ens manca un punt per guanyar la lliga… i la guanyarem, aquest any no es pot escapar de cap manera.  

Aniversari de la Teresa

Sovint la Teresa em recorda a aquella cançó que diu que cal que neixin flors a cada instant. Ella és la font d’on brollen les actituds més nobles, les accions més sanes, les intencions més venerables, els raonaments més savis, a part de la prudència més respectuosa i la comprensió més generosa, tot regat sempre, per aquell somriure que acompanya un silenci de regal, o una paraula que és sempre justa, mesurada i a temps… la Teresa és tot això i potser més que no encerto a descriure. Bé, doncs, aquest ésser meravellós, avui fa anys, cal felicitar-la com cal. Gran dia preciosa, gràcies per existir i fer-me immensament feliç!! 

Frases històriques

Al comunicar-li a una mare que els seus cinc fills havien mort en la batalla ella va respondre que només volia saber si Esparta havia vençut. Plora com un nen el que no has sabut defensar com un home. Vaig venir, vaig veure i vaig vèncer. Jo arrancaré un a un els grans d’aquesta magrana. Tu també, fill meu? Bé, són frases molt conegudes, la primera és d’una mare espartana, la segona del pare de Boabdil, darrer rei de Granada, la tercera de Juli Cèsar, la quarta de Ferran el  Catòlic i la cinquena també del Cèsar. M’ha vingut de gust recordar-ho ja que això em feia la història més agradable d’aprendre i de recordar… 

Hola mare!!

La mare no té un dia, tots els dies són de la mare, són para la mare… Si ja no la tens, per recordar-la i donar-li les gràcies per tot allò que t’ha donat amb tant d’amor desinteressat i, si la tens, és ara quan cal gaudir-la, però també pensar que per a ella som com a bocins de la seva pròpia carn. Hola mare, sembla que avui en volen fer pensar amb tu, diria que no cal, jo sempre et tinc present, la teva capacitat per protegir i estimar, el teu esforç per arribar fins i tot on no hi havia camí, el teu amor total i majúscul, per fer de mi, si més no, una bona persona… Un petó mare!! 

Orquídies

És el seu temps, la seva hora, han passat de ser quatre fulles verdes a un esclat de vida i bellesa en color que sembla tot un miracle de resurrecció total. En tenim una dotzena, a la terrassa que tenim tancada, però que sembla que és el seu lloc ideal. En tenim tres o quatre que ja comencen a ser velletes, però la resta estan en plena forma, sis ja han florit i les flors són espectaculars, blanques, grogues, unes com a rosades i d’altres com a lila, que també són molt boniques, així com les formes que són molt originals... 

Seitó

Viure prop del Serrallo i freqüentar-lo sovint té un valor important per a tots aquells que ens agrada gaudir del peix fresc. Aquest cop ha estat seitó, el primer d’aquesta temporada, i té aquell sabor tan agradable de sempre i més si és fresc i d’aquí. Volíem convidar als joves però tenien compromís, així que hem anat la Teresa i jo i ens hem permès el luxe de fer una copa de vi negre i unes postres també molt especials, que el nostre amic alemany prepara com cal, i un bon cafè, que han estat dos, com a cloenda d’un dinar genial.  

Calçotada d'alls porros

La meva cuinera de capçalera ho ha tornat a petar… i és que, com dic sempre, la Teresa és molta Teresa. Aquest cop m’ha fet una mena de calçotada, però en lloc de calçots, eren alls porros, i la salsa també molt original i molt bona, a més ho ha presentat com si fos una bandera catalana, i amb uns talls de pollastre a la planxa. El resultat de tot plegat, ha estat un encert, tot molt agradable de menjar i a més molt natural i molt nutritiu. Llàstima que crec que no vam fer cap foto ja que, a més de molt bo, era molt estètic…