En els meus temps d’estudiant es memoritzava molt, apreníem de memòria, fins i tot allò que no enteníem, i evidentment les comarques, la cançó del pirata, les cobles de Jorge Manrique, alguna faula de Samaniego, els reis godes, etc, etc. Avui tot això no passa, qualsevol nen amb una maquineta, pot assabentar-se d’allò que cerca sense massa complicacions, però si li treus la maquineta la seva ignorància es fa tristament palesa. Diuen també que la memòria és la intel·ligència dels rucs, bé jo davant de tot això, sempre penso en allò que diu que “tindrem una mida per a totes les coses”, i és per aquí on deu ser la veritat, comprensió i memòria, en aquest ordre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada