Aniversari d'en Pere

Tenir un fill és la màgia que certifica la plenitud de l'amor, des del primer plor fins a aquell plaer que experimentes en cada somriure de vida que va encadenant al llarg del temps. Avui fa anys el meu fill, el nostre fill estimat, i sembla com si fos ahir, érem a casa, a Tarragona, amb la sogra que va voler la Teresa que hi fos, i vam haver de córrer fins a l'hospital de Santa Tecla, i allí va néixer la criatura més preciosa del món mundial, que és el fill per a tots els pares que l'esperen amb deler. Bé, podria allargar la història de la nostra vida, però només comentaré que hem fet allò que era al nostre abast per la seva educació i formació integral i que, ara i des de sempre, ens sentim molt orgullosos de les seves formes i, sobretot, del seu fons senzill, tendre i humà, que tan bé el caracteritza. Per molts anys en pau i bé, estimat fill. Moltes felicitats, totes!!

Col

Suposo que no deu haver gaire gent a la que li agrada la col, a mi si, i crec que deu ser per allò de què els meus pares sempre van procurar que mengés de tot. M'agrada sofregida amb una arengada, o amb daus de pernil i una caiena, o simplement bullida amb una patata i oli d'oliva. Però on la col arriba a conquerir la seva màxima expressió és en el nostre plat típic, el que a Deltebre anomenem Calent, que no és res més, ni menys, que arròs, col i fesols, que és sempre espectacular de bo i sa…

Caminar

M'he proposat caminar un mínim de 6 km cada dia, algun dia en faig 7 o 8 però, els darrers metres, els bessons i els peus i els turmells ja protesten, suposo que amb les seves raons que jo ara no aniré a discutir. Recordo que quan em vaig jubilar, ja fa uns anys, amb els meus amics del barri caminàvem fins a la platja de L'Arrabassada, o fins al far, també anàvem vora riu i arribàvem fins al Pont del Diable fent, gairebé sempre, més de 14 km. Bé, cada cosa al seu temps i hi ha un temps per a cada cosa, però el que no és dubtós és que caminar és molt recomanable…

Anem de la mà

Anem de la mà, les mans és diuen coses… Tenim quinze anys, tot i això caminem a poc a poc, sembla que no cal cercar res, ho tenim a tocar i mai tan nítida i certa l'expressió. Li faria un petó, però crec que no podria parar,potser ella l'espera i jo tinc un conflicte emocional. Veig un banc sota un pi, algun ocell ja comença a crear l'ambient adient, sembla que ha arribat l'hora, un petó ho proclama i certifica tot. Tenim quinze anys, les mans és fan proposicions…

Tinc temps

Doncs sí, tinc temps per mirar una rosa i apropar-me i olorar-la, temps per llegir un llibre, engrescar-me i no deixar-lo, perquè ja no em toquen timbres als que no pots deixar de fer cas. Tinc temps per a cansar-me una mica, perquè després tampoc em manca per fer una generosa migdiada de recuperació total. Tinc temps per escriure a l'hora que vull, davant d'un cafè i sense cigarreta, però encara miro per la finestra per gaudir de la companyia de la lluna, la meva bona amiga, com sempre, tan xafardera ella…

Expressivitat als ulls

Aquells ulls estimats que són tot expressivitat,

que parlen com ningú el llenguatge d'afinitat…

Ulls que aproven, que confirmen, 

fins i tot sembla ser un sortidor del cor que passat per la boca. 

És aquí, amb aquest panoràmica tan espectacular, 

on és fa palesa tota l'essència de l'ésser humà 

per expressar tota la força del seu gran i etern amor...

 

Esmorzar de diumenge

Els diumenges és l'únic dia de la setmana que vaig a esmorzar sol, la Teresa descansa, i jo aprofito per fer allò del cafè amb llet i els llagostins, que són com una mena de croissants però molt més bons i amb aquesta forma. No n’hauria de fer perquè l'analítica diu que estic una mica dolcet, però només és un cop per setmana i la resta dels dies no menjo cap mena de dolç. Algun diumenge, abans de marxar, fins i tot em faig un cafè curt marca de la casa i una galeta d'aquestes de Nadal, fetes de casa per l'amic alemany de l'Hola, Ola, que són espectaculars de bones que son…

Arròs

Diuen, de l'aigua, que alguna cosa deu tenir quan la beneeixen… I jo penso que quelcom semblant deu passar amb l'arròs, quan el fan de tantes maneres i gairebé sempre és molt bo, si el saben fer, és clar. Avui la Teresa l'ha fet amb conill, i possiblement sigui un dels més aconseguits. La meva cuinera de capçalera l'ha fet sequet, viu, saborós i amb una mica de socarrat, que sempre és una cloenda deliciosa. Bé, arròs de mil maneres, sempre bo, i si és del Molí de Rafelet de Deltebre, doncs encara millor…

Bolets

Avui, per primera cop aquesta temporada, hem fet una rostida de rovellons a la planxa, allò de l'all i el julivert i un bon raig d'oli d'oliva que és tot un plaer pel paladar. Penso amb els bolets de xop del meu poble, que un parent de la Teresa ens en solia portar algun grapat i nosaltres els fèiem fregits amb tomaca i un all, molt bons i molt agradables de menjar. I parlant de bolets recordar, com no, l'estofat de vedella amb llenegues, un plaer exquisit, que vaig menjar per primera vegada a Súria, boníssim...

Veo poesía

Veo poesía en las olas tranquilas, 

en las lisas que acuden ante el jubilado de turno, 

que les ofrece un trozo de su pan del desayuno.

Veo poesía en el rocío, como si fueran lágrimas 

…de alegrías de los ángeles no caídos. 

Pero, sobretodo, veo poesía en la esperanza y en la ilusión, 

en la fe y en el buen sentido de la justa recompensa. 

Veo poesía en la lluvia, poesía y amor, 

la misma y el mismo que veo en el abrazo sincero...

 

John Lennon

John Lennon deia que si algun cop fem alguna cosa bona i no és vista ni reconeguda no ens preocupem, també el sol surt cada matí i hi ha molta gent que no el veu. Això em recorda allò de què les bones obres no s'han de fer per ser vistes, com fan els hipòcrites, per acabar dient que foren com sepulcres blanquejats per fora, que no pas per dintre. I per acabar recordar que cal servar bé i, si és així, que la mà dreta no sàpiga el que fa l'esquerra… Bé, hi ha frases molt boniques, que cal creure i practicar tots.

Ruboritzat

I en tancar els ulls, aterro en la foscor,

i és aquí on la imaginació té el temps i l'espai 

per recrearse en la llum de la veritat…

No cal dir res, només podia mirar, 

seure a les portes del meu interior 

i observar la música dels meus batecs… 

i de les seves conseqüències. 

Potser el meu rostre es posa vermell, 

un pèl entrebancat, però sempre prop,

legal, sincer, totalment entregat a la fidelitat…

 

Dinar a La Montoliva

Hem anat a dinar a La Montoliva amb uns amics per aprofitar els descomptes i passar una estona agradable i de molt bona i saníssima companyia. Com sempre hem menjat molt bé: cargols a la llauna, una torrada de sobrassada amb mel, uns peus de porc a la brasa amb patates i carxofa i, de postres, dos crema catalana i dos crema d'avellanes. Per beure un vinet de Bràfim que sempre dona molt bon joc, fins i tot els cafès estaven prou aconseguits. Molt bona companyia, molt bona estada. Us recomano el lloc!!

Vuelo senyorial

Un césped con rocío matutino…

quizá sea el rastro de las luciérnagas

que en la noche iluminaron el camino del llanero solitario. 

Es la hora del paso de los flamencos, 

pasan con su señorial vuelo y su ruido característico,

van de una parte a otra de nuestro amado río Ebro, 

en su espectacular desembocadura.

Son diferentes las calmas del amanecer y de la noche, 

las esperanzas y las conciencias tranquilas 

es posible que duerman juntas…

 

Segurament

Parlava poc, escoltava molt, quan obria la boca era per fer una recopilació precisa i meditada de tot allò que s'havia dit, i fins i tot d'allò que s'havia amagat o insinuat. Sabia parlar amb el somriure i amb el silenci, tan d'aprovació com de regal, feia meravelles. Tenia aquella qualitat que manca a tantes persones, sabia callar i, sobretot, parlar oportunament i sempre sense ofendre ni ferir sense caler. Potser parlo d'un personatge per inventar, segurament… però m'hagués agradat conèixer-lo.

Gaudir plegats

He fet un sudoku difficulty 6 i m'han sortit un parell de solitaris, que no sempre surten… He escrit alguna coseta que em distreu, em fa pensar i em fa somriure i emocionar, i em fa remoure i caure alguna llàgrima d'emoció. Gaudeixo d'escriure a mà i passar-ho, després, a la tauleta i veure que arriba als amics. Comparteixo els meus petits escrits, sense cap esperit de pontificar res de res, només gaudir plegats i en llibertat de l'amistat…

M'agrada

M'agrada pujar per les escales mecàniques, passejar per carrers desconeguts que, d'alguna manera, donen a la Placa dels Carros. Sempre m'assec una estona i, després, més escales mecàniques i al Moll de Costa amb els iots dels rics i el carril bici i les ombres dels tinglados per poder fer una bona caminada fins al port dels pescadors. Aquí hi són tots els restaurants del Serrallo, bon peix, bon arròs, alguna mariscada o graellada de qualitat, gambes de Tarragona, seitó, sardina…

Mar salada

M'he apropat fins a la platja, buida evidentment, el dia està fosc, tot i que un solet prou generós és fa aplaudir. Estic recolzat a una farola, he dit recolzat, no abraçat, que podria donar peu a pensar en altres derivades consideracions. Veig una senyora que va caminant descalça, mullant-se els peus amb l'alè de cada onada, potser un noi de color, allà en un racó prop de les roques, però ningú més. La mar fa olor de mar, de mar salada i neta…

Estornells

A les sis de la tarda ja és de nit, mor el dia i avui, a més de la foscor, sembla néixer el fred, els estornells ja són pels arbres de la plaça i prop del riu sec. Sembla que han gravat el xiscle d'algun ocell rapinyaire que intimida els estornells, però no fan massa cas i acudeixen en grans quantitats, com cada any… Jo els associo amb els primers freds i em conviden a pensar una mica en les properes festes nadalenques. A cops, la cridòria dels nens de l'escola a l'hora del pati sembla la dels estornells recollits a l'arbre...

Menjars de mama

Som a Deltebre, el Pere i la Teresa han anat a comprar a un supermercat, la mama li pregunta pregunta què vol per menjar aquests dies, i el Pere, el nostre fill, li diu "fes menjars de mama, que de verdures i amanides ja en menjo sovint”. La mama ens ha fet calamarcets amb ceba, allò tan rebò que es queda amb oli i que s'ha de sucar amb pa sense remei. El següent menjar de mama serà un estofat de vedella amb patates, la qual cosa igual fa més d’un any que no en mengem. Bé, la mama és la mama, un ser excepcional que, a més, cuina com els àngels i nosaltres ho aplaudim…

M'hauria agradat

M'hauria agradat saber com pensa, com somia, com sospira,

i què és allò que l'accelera, la motiva, l'emociona…

M'hauria agradat romandre prop, sí, més prop i més dies, 

per omplir del tot l'habitatge del cor 

on un desa l'essència de l'aroma de l'amor…

M'hauria agradat obrir el silenci de les nostres boques 

i posar al vent els batecs del meu cor… escoltant el seu.

 

Vola una fulla

Vola una fulla, cau la tarda, una brisa freda, gairebé humida, abriga una mica a la gent sota la protecció o l'amenaça d'un núvol baix prou gris i amenaçador. M'agrada caminar sense sol, una mica abrigat, prop del mar, i escoltar els estornells dels arbres del passeig. Cada cop es veu més gent gran caminant, alguns, la majoria, sembla que van més lleugers que jo, abans no, sempre em semblava que tots eren més grans que jo…

El clàssic de futbol femení

Maneta al Madrid, al Real Madrid, cinc gols, que podrien ser vuit o deu perfectament, però és que aquest Barça femení és una autèntica delícia de veure jugar. Em tenen totalment el cor guanyat perquè fan un futbol meravellós, amb jugadores úniques i irrepetibles. Fora injust anomenar a ningú perquè totes han estat a un gran nivell, però a mi m'enamora el joc de la Graham Hansen, sempre poc valorada internacionalment, no cal dir res de Mariona, Aitana, Bronze… Bé, totes formen un equip irrepetible.

Vaig veure somriure el cel

Entre el silenci i una pau que semblava creada per a aquell moment, vaig veure els seus ulls davant d'un llibre, amb una boca que romania entre oberta, però que contribuïa a que, tot plegat, fos la peça original de la màgia i l'espectacle visual que em va deixar bocabadat. Vaig veure els seus ulls en un context de calma plena, de pau i silenci, d'amor i màgia, de complaença total i exquisida serenor. Vaig veure somriure al cel…

De Castelló a Tarragona

Com a cloenda hem esmorzat xocolata amb xurros, al mateix hotel, estaven molt bons, després hem fet maletes i hem sortit de Castelló cap allà les 10:30 i en qüestió d'una hora i tres quarts ja érem a Tarragona. Hem fet un viatge plàcid, sense cap problema i no massa gent a la carretera. Som a casa, hem dinat lleuger per desgreixar una mica la màquina i he fet la migdiada a la meva butaca reclinable, tot un plaer. Ara ja vida normal fins al proper IMSERSO, que crec que és a Calella…

Deshumanitzats

Tanco els ulls i veig a nens i mares plorant, alguna àvia desesperada fa del plor i de la llàgrima un bany expressiu d'impotència total. Els que mostren tota la pena del món s'han salvat de la darrera bomba, veurem si ho poden fer de la propera, d'altres persones ja no ho poden contar, tampoc sé si els podran comptar, perquè romanen sota la runa. Mentre, ningú fa res, estem totalment deshumanitzats…

Tercer dia a Castelló

Avui hem agafat el cotxe i hem visitat el Grau, tot allò més significatiu. Primera parada al Planetari, on sobretot la Teresa que és de ciències ha gaudit molt, a més hem aparcat davant mateix i tot molt bé. Després hem anat al Museu del Mar, que també té la seva gràcia i ens ha agradat molt, hem fet fotos a tots dos llocs, que penjarem avui. Després hem anat a fer un tomb pel port on hem fotografiat un far molt original i alguna barca maca… Mentre passejàvem ens hem adonat que feien les jornades de l'arròs a banda i ens hem apuntat de seguida, hem fet cap al restaurant de Casa Juanito, on realment hem gaudit d'un arròs gairebé perfecte, i mira que nosaltres que som de Deltebre sabem de què va això de l'arròs, per trobar un però, potser una mica greixós, però de sabor rebò. Bé, jornada tercera a Castelló, molt completa i agradable, demà tornem…

Segon dia a Castelló

Hem anat en bus des de l'hotel al centre de la ciutat. Hem anat cap a la plaça Major on hem visitat la catedral i hem fet fotos per fora i per dins, allí mateix està la torre del Fadrí amb més de tres-centes escales que, evidentment, no hem pujat, tot i que des de dalt s'ha de veure una bona vista, i hem fet fotos també a l'ajuntament que és a la mateixa plaça. Després, hem anat baixant fins arribar al museu de Belles Arts, on hem gaudit dels seus tres pisos de boniques ceràmiques i magnífics quadres de diferents autors. Hem retornat cap al centre i hem dinat al restaurant Lo Pepe, on hem fet un menú a base d'olla de cigrons i bacallà a la "vizcaina", tot prou digne i ben presentat. Després hem tornat a agafar el bus i cap a casa manca gent. Bé, prou maco tot i bona caminada, uns 6 km i 10.000 passos...

Aniversari de Marcel·la

En fas 59, però només en semblen 42, plens de dinamisme i de ganes viure per veure pujar a la teva preciosa neta, i viure també la vida que, a pesar dels entrebancs habituals, també té els seus moments d'encant i de concòrdia. Ho hem celebrat uns dies abans amb un sopar familiar anticipat, on ens has fet una rostida típica de la nostra terra i, a més, t'has lluït amb un pastís de formatge que estava deliciós, espectacular. Felicitats cunyada, per molts anys, l'any vinent 60, festa grossa, i jo hi vull ser-hi. Fer anys és un regal que no li fan a tothom, mereixes ser feliç...

De Deltebre a Castelló

De Deltebre a Castelló de la Plana… hem passat per Benicarló, Vinaròs, Benicàssim i Castelló. Hem deixat les maletes a l'hotel Silene i hem anat a dinar, teníem reserva, per l’aplicació TheFork, al restaurant Malparit on hem dinat molt bé i molt a gust, hem fet una taula de pernil i una de formatges per compartir, així com un carpaccio de pop sobre una base de puré de patata que estava deliciós i un vi que es deia Novio i es deixava beure prou bé. No hem fet postres i el cafè, com gairebé sempre i per tot arreu, no està a l'alçada del menjar. Bé, som a l'hotel, quatre estrelles, preciosa i moderna habitació, amb terrassa mirant a muntanya i molt bon espai per poder escriure, potser per posar alguna pega, manca una mica de llum, però en general tot força bé. Avui primer sopar a l'hotel, veurem que tal. Aquesta tarda ja hem fet algunes fotos que, com sempre, les anirem penjant. Estarem tres nits i anirem fent tombs pels voltants recomanats.

Un somni purificat

Escriuré una música i li posaré una lletra…

que em dictarà el cor, tot i procurant un to

molt alegre, timbre pur i vertader. 

Li gravaré un fons de mar i m'inventaré un pi ple d'ocells,

perquè, de tant en tant, desafinen… 

les seves afinitats tan melòdiques i originals. 

Tu ets música i paraula, tu ets ritme i poesia, 

tu ets arbreda coberta de neu, com un somni purificat…

Calent

Plou, voldria pensar que plou, de moment poquet, però està previst que aquesta nit ho faci amb ganes i també baixaran les temperatures. Demà divendres ens arriba la compra, que aquest cop hem fet a un lloc d'aquests que només venen productes de proximitat. Entre d'altres verdures, la Teresa ha comprat una col arrissada, així que blanc i amb ampolla, llet. Farà "calent", col, arròs i fesols, i a mi em semblarà que sóc al millor restaurant del món, delitat per les millors exquisideses…

Llenties

Algun cop en mengem, de llenties, la Teresa les fa amb una galta i una mica de pastanaga i li queden molt bones, avui ha posat un trosset de costella que també li escau molt bé. Ahir, mirant el programa de Arguiñano, feia un puré de llenties i, abans de posar-lo al plat, fregia una mica de pa per fer allò que els castellans diuen "picatostes", i a més afegia unes rodanxes de pernil… feia molt bona cara i semblava molt agradable de menjar i molt bo. Bé, una més de menjar, són prou bones…

Anem a Deltebre

Anar a Deltebre és sempre un plaer total, és allò de les arrels i de l'oxigen purificant, energètic i reparador que tan bé em senta de respirar sovint. Portem un regalet per a l'Arlet, que ha fet el seu aniversari, quatre meravellosos anys, puja preciosa i eixerida. El dimarts farem una rostida a la brasa, al foc a terra de la cunyada. Bé, és allò del xai i les baldanes,encara que no tindrem carxofes perquè no se’n troben. Bé, trepitjar el Delta i veure la família m'omple el cor de joia. Toca visita al cementiri, per Tots Sants no hi som gairebé mai. Petó al cel…

Bons records

Em ve de gust recordar els nostres plats típics: vedella amb llenegues, fricandó amb moixerons, mandonguilles amb sípia, bacallà a la llauna amb mongetes, canelons de rostit a la cassola, un arròs amb llamàntol, un suquet d'anguiles o d'angules de Deltebre, xapadillo d'anguila a la brasa amb allioli, polles d'aigua i carxofes a la brasa, el cap i pota de Figueres, el xai dels Pirineus a la teula, mariscada del Serrallo… Per beure un bon vi català, Priorat, Montsant, Terra Alta, Penedès…

Els meus equips

M'agrada el futbol i segueixo i veig tots els partits dels meus equips, el Barça masculí i femení i el Girona. Estic una mica decebut amb el Barça de Xavi, sembla que no juguem a res i qualsevol equip ens passa pel damunt, com si es mogués pel camp amb una marxa més. Ho veig complicat, tot i que jo mai perdo l'esperança. Mentre, el Barça femení, té un equip que juga de memòria i és una autèntica delícia de veure. Això del Girona és espectacular, sembla un somni que millora la realitat més optimista, va líder en solitari i jugant un futbol que meravella a tothom.

Aquell home

Aquell home que camina insegur i que sovint es veu dormint damunt d'un banc, sota un plataner… aquell home que menja de la fruita que ja no és a la venda… aquell home de la barba llarga i grisa que,, a cops, es neteja a la font propera a la piscina… Em pregunto què deu fer en aquests dies, fa dies que no el veig, on passarà les nits, com s'ho farà per poder aguantar el fred, sobretot a les nits. Potser és a una casa d'acollida, estaria bé, el que passa és que a vegades no hi volen anar…

Aprenent de poeta

La meva ànima d'etern aprenen de poeta se sent ben regada i ben alimentada quan llegeixo els meus poetes preferits. Recordo a l'amic Antonio, de Mallorca, que va traspassar massa aviat i que sovint em feia agafar el diccionari i em convidava a la reflexió. Ara, els amics Dalmiro i Gustavo també em fan una sensació semblant i gaudeixo de la seva lectura com un plaer molt especial i molt relaxant…

IMSERSO

Ja tenim triats i pagats els viatges de l'Imserso d'aquest any. Tornarem a Calella, que ens va agradat molt, sobretot la cuina de l'hotel amb uns plats petits de ració  individual, molt atractius i sense massa greixos. Castelló de la Plana, que no hem estat mai, així com a Benidorm, on també tenim una certa curiositat en visitar-lo fora de temporada. Però sembla que la sortida estrella d'aquest any serà Terol, aquest és un lloc on ja hem estat algun cop, però sempre ens hem quedat amb ganes de més. També anirem a Osca, un lloc on es veuen molt bé les cigonyes i m'encanta…

Quelcom espectacular

Són les sis de la tarda, gairebé és de nit, sembla que al dia li han fet una molt bona mossegada, però també té el seu encant, sobretot si fa fred com avui i la canalla roman a casa fent deures o altres entreteniments educatius i el barri, sense xivarri, fa aquella sensació de desembre congelat que sembla anunciar quelcom espectacular i molt esperat per tanta gent…

Mirant la mar

Tinc la vista perduda per la mar arrissada, la ment sembla cercar el naixement de les roses blanques d'escuma per a, després, poder-les oferir a les sirenes quan surten del seu cau, allà al mig de la mar. Tampoc mai perdo l'esperança de veure saltar algun peix o, fins i tot, algun ball de dofins per les ones de música entre còmica, romàntica i divertida…

Luces de colores

Quizá tenga alma de marinero… 

aunque el mar sea uno de mis mejores amores 

a la vez que uno de mis miedos mejor guardados. 

Fue un amor de playa… 

como salida de un sol mejorado,

ella salía del mar azul de cielo, 

pero su color era de un rubio oro, sublime, 

reluciente como un diamante ya pulido, 

dando luces de colores arco iris…

 

Estic content

La vida a vegades és un estat d'ànim, els bons resultats de les meves revisions anuals m'han alegrat el dia… Avui escriuria sense parar i tot tindria un caire positiu, un sentiment eufòric de supervivència i de molt bona esperança, el color de les coses és més nítid, és com quan repares un altre cop amb la bellesa de la natura després d'una operació de cataractes. Doncs sí, estic content, al meu cor no hi ha cap guerra greu…

Xapa i pintura anual

Estic d'analítiques i revisions rutinàries anuals, però que sempre et fan estar amb una mica de tensió perquè, a la meva edat, el cotxe ja s'ha comença a queixar de tot. Però bé, la cosa va sortint bastant bé, l'uròleg diu que tot està correcte i fins l'any que ve, i l'analítica potser una mica dolcet però, en general, també força normal. Bé, es veu que les meves bones caminades de cada dia i les meves pastilles fan el seu bon efecte…

Aquell camí

Aquell camí estret entre l'arbreda

que porta a l'esplanada del castell,

música de fulles i d'ocells, algunes pedres, 

algun pi pinyoner que fa paraigua 

a una base de romers i farigoles… 

Aquell camí amb una vall profunda al costat 

i on a la base d'un arbre s'ha rascat un porc senglar…

Aquell camí al castell d'Escornalbou

sempre serà un record inesborrable...

 

Palplantat

Palplantat davant d'un pi, escolto la disbauxa d'una xitxarra, que molt bé podria ser un ocell amb intenció de causar bona impressió en les seves estades de festeig, davant de les seves ben plomades estimades. Bé, quan els coloms em veuen així, quiet o assegut a un banc, se m'apropen sense cap por, gairebé em passegen pels peus, i jo a cops els hi porto alguna cosa de gra…