Vola una fulla, cau la tarda, una brisa freda, gairebé humida, abriga una mica a la gent sota la protecció o l'amenaça d'un núvol baix prou gris i amenaçador. M'agrada caminar sense sol, una mica abrigat, prop del mar, i escoltar els estornells dels arbres del passeig. Cada cop es veu més gent gran caminant, alguns, la majoria, sembla que van més lleugers que jo, abans no, sempre em semblava que tots eren més grans que jo…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada