M'he apropat fins a la platja, buida evidentment, el dia està fosc, tot i que un solet prou generós és fa aplaudir. Estic recolzat a una farola, he dit recolzat, no abraçat, que podria donar peu a pensar en altres derivades consideracions. Veig una senyora que va caminant descalça, mullant-se els peus amb l'alè de cada onada, potser un noi de color, allà en un racó prop de les roques, però ningú més. La mar fa olor de mar, de mar salada i neta…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada