Tinc la vista perduda per la mar arrissada, la ment sembla cercar el naixement de les roses blanques d'escuma per a, després, poder-les oferir a les sirenes quan surten del seu cau, allà al mig de la mar. Tampoc mai perdo l'esperança de veure saltar algun peix o, fins i tot, algun ball de dofins per les ones de música entre còmica, romàntica i divertida…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada