Entre el silenci i una pau que semblava creada per a aquell moment, vaig veure els seus ulls davant d'un llibre, amb una boca que romania entre oberta, però que contribuïa a que, tot plegat, fos la peça original de la màgia i l'espectacle visual que em va deixar bocabadat. Vaig veure els seus ulls en un context de calma plena, de pau i silenci, d'amor i màgia, de complaença total i exquisida serenor. Vaig veure somriure al cel…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada