Doncs sí, tinc temps per mirar una rosa i apropar-me i olorar-la, temps per llegir un llibre, engrescar-me i no deixar-lo, perquè ja no em toquen timbres als que no pots deixar de fer cas. Tinc temps per a cansar-me una mica, perquè després tampoc em manca per fer una generosa migdiada de recuperació total. Tinc temps per escriure a l'hora que vull, davant d'un cafè i sense cigarreta, però encara miro per la finestra per gaudir de la companyia de la lluna, la meva bona amiga, com sempre, tan xafardera ella…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada