Diuen, de l'aigua, que alguna cosa deu tenir quan la beneeixen… I jo penso que quelcom semblant deu passar amb l'arròs, quan el fan de tantes maneres i gairebé sempre és molt bo, si el saben fer, és clar. Avui la Teresa l'ha fet amb conill, i possiblement sigui un dels més aconseguits. La meva cuinera de capçalera l'ha fet sequet, viu, saborós i amb una mica de socarrat, que sempre és una cloenda deliciosa. Bé, arròs de mil maneres, sempre bo, i si és del Molí de Rafelet de Deltebre, doncs encara millor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada