Tenir un germà

He comentat alguna vegada que m'hagués agradat tenir un germà, a ser possible un germà uns anys més gran, ja que a mi sempre m'agradava anar amb nens més grans que jo. He estat un nen afortunat, molt estimat per la família, he tingut molt bons amics i he gaudit de la confiança i afecte d'una gran majoria del meu entorn, però sempre m'he preguntat com hagués estat la meva vida amb un germà més gran, com a guia o protecció, amb tot el cor, fins i tot amb un germà més petit a qui fer-li gairebé de profe i germà gran… són coses que mai sabré, però m'hagués agradat. Hi ha germans que són una delícia, d'altres es maten, ves a saber, però sempre cal pensar en positiu i a mi m'hagués encantat…

El germà de La Salle-Reus Lluís Lázaro

Ha traspassat el germà de La Salle-Reus Lluís Lázaro, un gran ésser humà, prudent, dialogant, convincent, mediador. Sempre s’oferia per la pau, i tinc gravat a la ment, allò que deia sovint… ”Vols que digui una paraula?”, una paraula de pau, d’apropament, d’amor.

Durant la nostra estança a La Salle-Reus, vam congeniar molt, ell era la meva referència, el sentit a moltes coses, l’ordre i el respecte a tot allò que la fe ens deixava clar. Fèiem la vigilància del pati, vull dir dels nens que es quedaven al menjador, i ens ho passàvem pipa fent de ministres d’assumptes complicats, i aplicant una justa justícia a tots plegats.

Vam dinar junts molts anys i, no sé ben bé perquè, jo era al cap de la taula, deia que així podia veure millor a tots els companys... a un costat tenia al germà Lluís i a l’altre al germà Polo, i us ben asseguro que mai havia vist una persona tan capaç per fer fàcil la convivència. Podría contar moltes anècdotes, on totes ens parlarien de bondat i seny, però no és el moment.

Des del cel on ja ets, mai deixis de mirar-nos amb ulls d’amor, com sempre. Una emocionada abraçada germà Lluís... Gràcies per tantes coses!!

Saviesa, seny, evolució i camí...

Encara sóc a ahir, amb ulls oberts per veure-ho tot i posar-hi el que cap. En veure'ls pregant i donant gràcies per compartir el pa de cada dia, te n'adones de la saviesa de la humilitat, de la puresa d'un estil únic, ferm... Els recordo més joves, convençuts, valents, sempre gestionant justícia i pau, amb una base d'entrega total a tot allò indiscutible que suggeria el Fundador. Érem famílies, unides i evolucionant cap el camí que crèiem correcte. D'alguna manera, em dol sentir "érem"... qualsevol temps passat no té per què ser millor, tampoc pitjor, però hi ha actituds que són vàlides tan avui com ahir, sempre que es lliurin des del cor i a fi de bé, amb seny sentit.

En tornar a aixecar la mirada a l'entorn, ens veig -perdó per la inclusió- evolucionant cap al Camí... sí, en majúscula, perquè és aquell que va tan lluny i tan segur que pensem que allí hi ha tot, el final de l'esperança, la comprensió, la realitat possible i esperada... Ulls de llum entre ulls de llum. Tot sol... tots amb llum al cor.

Un tomb per La Salle Sant Josep

Lloc altament estimat pels Germans. Per a molts, principi i final de la seva vida dedicada totalment a la formació integral dels nens. Terres per on jugaven i es formaven de petits, entre tarongers i hortalisses, classes i capella, camps d'esport i esbarjo. Serien Germans de les Escoles Cristianes que, tot i la inqüestionable condició humana, semblen baixats del cel del bé per ésser exemple d'una forma de viure, amb sentit, amb valors i amb fe. La casa Sant Josep, impressionant per la seva bellesa i història, és, ara, infermeria i residència de l'edat, meravellosament madura, dels Germans de La Salle jubilats.

Acompanyat pel Germà Lluís, una de les persones més entranyables que he tingut la sort de conèixer, hem vist la plantació de les 16.300 oliveres que, tot i tenir menys d'un any, ja fan flor i volen fer olives... i moltes! Poders temporals de La Salle, comento amb sana broma als Germans amics... Hem passejat la finca i les estances, com ens passejàvem pel pati de l'escola. Hem dinat amb els Germans: Pasqual, que és el director a més d'un sant baró; José Luís, tot simpatia i estimació, que encara reparteix ara a tots els seus propers; Grau, que va ser un dels directors que vaig tenir a Reus i el vaig tenir molt prop en uns moments delicats de la nostra vida; Vilarassa, coordinador de gran bonhomia; Ruiz, un gran conductor de joves, fent palesa sempre una fàcil i sana comunicació; Sanz, que s'està recuperant molt bé d'un greu accident; Jordi, tot un caràcter ell, ara un pèl més planer... i Jesús, exdirector de Tarragona, de gran vàlua i humilitat. Un gran dia! Gràcies a tots, un plaer!