Allò de tenir temps per contemplar una flor que ha sortit a una cantonada d’una paret abandonada. Observar com una tórtora agafa una branqueta de plataner per reforçar el niu que s’està fent en una olivera, fa viatges sovint, amb molta cura. Allò de tancar els ulls i posar-te aquella música que et fa reviure els teus millors moments. Allò del passeig pel bosc, fins arribar al l'alzina centenària que t'acull amb les branques obertes i una ombra que abraça com cal. Allò de tenir temps per a llegir i gaudir d’una història on tu ets, o gairebé podries ser, el protagonista. Bé, temps del jubilat, temps de pau i d’amor i de família…

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada