Tarda de cinema

No entrava en el programa però, després de la migdiada, sempre faig un cop d’ull a la tele i si fan alguna cosa que m’agrada m'enganxo. Avui feien Cister Act 1 (Una monja de cuidado) i l’he seguit amb el mateix plaer d’altres vegades i, oh sorpresa!!, a continuació m'han fet Cister Act 2 (De vuelta al convento) i també l’he vist gairebé tota, ja que feien el partit del mundial Inglaterra-Congo i també anava fent un cop d’ull de tant en tant. Han guanyat els anglesos però aquest parell de pel·lícules em tenen el cor guanyat i sempre les miro... 

Aroma de bosc

Aquí hi ha un silenci que promet, una infantesa que progressa adequadament, uns ulls que semblen emmagatzemar tota la informació possible. Aquí hi ha un somriure amb llàgrima feliç... que n’és de bonica la felicitat portada a l'extrem on l’emoció plora de content i la llàgrima és feliç. La suavitat de la brisa ens porta l’aroma del romaní, veí de la farigola i de l'espígol, és el bosc, el nostre oxigen, la nostra vida. Puja la temperatura… sempre explicava als nens que el mar ens fa de frigorífic a l'estiu i d’estufa a l’hivern però ara, si et banyes a la mar, l’aigua està tèbia, gens agradable… 

El Serrallo

Port de pescadors i també de iots força interessants. El recordo de quan feien la subhasta del peix al carrer i fins i tot podies comprar alguna cosa de la part dels pescadors.També hi havia més botigues, farmàcia que ha estat fins fa pocs anys i també l’oficina de la Caixa, que ja no hi és. Hi ha bons restaurants i sempre és un punt de referència a Tarragona, però sembla, al menys m'ho sembla a mi, que no se li ha donat la volada que mereix per la seva situació espectacular i la bona gent que hi viu. Sempre m’emociona la processó de Sant Pere amb els pescadors tornant el Sant a l’església, fent el darrer tram de genolls i descalços…