Aquí hi ha un silenci que promet, una infantesa que progressa adequadament, uns ulls que semblen emmagatzemar tota la informació possible. Aquí hi ha un somriure amb llàgrima feliç... que n’és de bonica la felicitat portada a l'extrem on l’emoció plora de content i la llàgrima és feliç. La suavitat de la brisa ens porta l’aroma del romaní, veí de la farigola i de l'espígol, és el bosc, el nostre oxigen, la nostra vida. Puja la temperatura… sempre explicava als nens que el mar ens fa de frigorífic a l'estiu i d’estufa a l’hivern però ara, si et banyes a la mar, l’aigua està tèbia, gens agradable…

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada