Estornells

Des de la meva bici estàtica observo com es va fent de nit, escolto la cridòria sempre eufòrica d'algun nen que celebra un gol en el seu partit habitual a la plaça. Però els qui ja comencen a fer-se notar, i d’una manera bastant impertinent, són els estornells, tots els arbres del barri n’estan plens i a partir de les sis de la tarda, aproximadament, comencen a fer el seu xiuxiueig característic que et va perforant l’oïda, a més de deixar els cotxes que aparquen sota els arbres fets una autèntica porqueria. Bé, són presència de tardor, volen fulles, venen els estornells… 

Una olla de brou

Són les sis de la tarda i ja és gairebé de nit, està mig ennuvolat i, sense arribar a fer fred, et cal una mica de roba de mig temps. Potser està arribant l’hora d’anar canviant el gaspatxo i el salmorejo per una bona olla de brou amb verdures i carn d’olla, que a nosaltres ens agrada molt. La Teresa ho fa com ho feien les nostres mares, amb pilota (mandonguilla) i, si pot aconseguir baldanes (botifarres d’arròs), també en posa alguna. Amb les verdures sol fer un puré que és molt saborós i molt bo. Bé, bona escudella catalana… 

Cumpleaños de Mabel

No suelo escribir en castellano pero, en tu honor y con el permiso del amigo Cervantes, don Miguel, voy a intentarlo. Observo en ti que la naturalidad tiene forma de sonrisa, no exenta de carácter, por supuesto, pero al mismo tiempo tu proximidad emana dulzura en los contextos de paz. Me atrevería a decir que socializas los entornos, abres los caminos de la comunicación y la concordia, simplemente con el abrazo de tu proceder pacífico y conciliador. Siempre digo que hay personas que suman en sano los aportes de su existencia y parecen y son felices de contribuir a que otros lo sean. Mi hijo se ve feliz contigo y yo os veo complementarios, juntos podéis formar un ángulo recto lleno de bondades y virtudes. No soy adivino y no sé dónde os llevará la bravura de esas aguas cristalinas pero yo, desde donde esté, me uniré a la fiesta de vuestra identificación. Muchas felicidades maja, continúa sonriendo y poniendo ese aire fresco de paz y armonía en tus entornos. Gran día, mis mejores deseos, un beso. 

Castanyada

Aquest any la Teresa ha fet panellets, n’ha fet de pinyons, amb ametlla, de coco, i d’alguna cosa més, sense sucre evidentment i amb productes de proximitat, la qual cosa ha fet que siguin molt bons. També m’agraden molt les castanyes, sobretot si estan ben cuites i les peles es poden treure amb facilitat. Sempre he pensat que les castanyes són un producte desaprofitat, si més no per a mi, ja que diria que en fan alguna altra utilització, però que jo desconec. Tenim algun moniato i una mica de vi dolç, així que la Teresa i jo fem la Castanyada. Un record per a tots els difunts que sempre tenim presents i mai oblidem… 

Sibarita

Potser sí que darrerament m’he tornat una mica selectiu, primmirat, gairebé sibarita, i m’agrada anar, fins i tot amb una mica de deler, a aquells llocs on a més de tenir les viandes de qualitat les saben preparar i condimentar com Déu mana. Aquell cafè, aquell croissant, aquell arròs al punt, aquell fumet de peix, aquella carn de xai de muntanya, aquell vi negre, aquell mató, aquella mel… Bé, són tantes coses que m’atrauen, sense anomenar les típiques del meu poble (Deltebre) que tenen un atractiu total… 

Sant Volem

La Teresa i jo avui hem celebrat un Sant Volem, perquè ens venia de gust i ens anava bé, perquè havíem de fer unes coses i se’ns feia tard. Bé, hem anat al restaurant Morrow a fer un menú. De primer, hem menjat una pasta a la carbonara, de segon, un filet al pebre verd i, de postres, un iogurt amb nous i mel, hem fet una copa de Montsant i un cafè. Com sempre que venim aquí, hem dinat molt bé, fins i tot avui que hem fet menú ha estat prou digne i ho hem gaudit molt. Bé, de tant en tant cal fer una sortideta i aprofitar-la, sense passar-se… 

La vida continua

Des de la meva bicicleta estàtica observo la meva bandera gegantina del Barça, està com a tristona i arrugada, en condiciones normals, aquesta setmana hauria d’estar onejant per la finestra però aquest cop no ha pogut ser. Una altra cara fa el meu llaç groc que tinc al costat de la bandera, i és que des que l’amnistia ha deixat de ser alguna cosa més que una paraula i fins i tot alguns exiliats ja són per aquí, sembla que el seu color va recuperant la normalitat democràtica que representa. Bé, com ja sabeu, mai plou a gust de tothom, el riure va a tandes i el que riu últim… 

Decepció

Quan tinc alguna petita decepció per alguna cosa que no ha anat com hauria desitjat em tanco una mica en banda i procuro oblidar ràpidament, sobretot si allò que no s’ha resolt com jo hagués volgut no depèn de mi. Fins i tot tanco els ulls i escolto el silenci, el de la nit és sempre força interessant, curiós, interromput pel pas d’algun tren, el camió de la brossa o algun gat que miola a la recerca d’alguna rata per omplir el pap. No llegeixo els diaris, ni faig massa cas de les notícies del mòbil, ni dels tertulians de la televisió. Després d’uns dies torno a estar normal… 

Marató de futbol

Ha estat un cap de setmana atapeït de futbol. He vist el Barça - Granada femení 3-0, el Celta de Vigo - Betis 1-1, el València - Vila-real 1-2 perquè aquests i el Betis solen fer molt bon futbol i el femení del Barça em té el cor guanyat i sempre que puc les miro. Evidentment, també he vist el clàssic  on ha quedat clar el que jo ja sabia, el Barça té millor equip i fa millor futbol però el Madrid té molt bons jugadors i poden perfectament guanyar a qualsevol equip, com ha passat avui. Ha estat una llàstima, potser hagués estat més just un empat, però no ha pogut ser… 

Passejada habitual

M’encanta anar amb el bus fins a la part alta de Tarragona, anar al Portal de Sant Antoni i anar baixant mirant les restes romanes i la mar amb tota la seva immensitat. Observar els vaixells de mercaderies que resten a l’espera per poder deixar les seves càrregues. Arribar a la Rambla Nova i anar a tocar ferro i continuar baixant per la passarel·la que arriba fins a la platja, caminar fins a l'estació del ferrocarril, on sempre que passo prop m’agrada fer un cop d’ull i sempre observo alguna cosa interessant, després Serrallo i cap a casa…