Sevilla

Diria que Sevilla és l’expressió de l’alegria andalusa. Hem aparcat davant la porta de la Plaça d’Espanya, la Teresa, metòdica, ordenada i previsora, ho tenia tot a punt, hem fet fotos, sobretot a l'apartat de Tarragona, i després hem visitat l'aquàrium de Sevilla, que l’hem trobat molt ben ambientat i amb molta varietat marina molt interessant. Hem dinat al restaurant Muelle 21, al mateix edifici de l’aquari, on ens han servit un pica pica variat i un arròs del senyoret, que no és com el nostre però tenia la seva gràcia. Un zero al cafè, com sempre. Bé, ja som a Huelva, aquí hi estarem cinc nits... 

Un parell de nits a Còrdova

Córdoba em sona a “cante hondo", a "quejido" i a "sombrero cordobés”, a toro i torero, tot i que sóc antitaurí, i em sona a "salmorejo" i a cua de bou i a unes postres de cabell d'àngel exquisides. Hem sona a Mezquita, amb la seva varietat d’arts i cultures, però sempre interessant i valuosa. Córdoba em sona a cavalls enganxats al carro, o no, per anar a passejar, com allò més natural d’aquestes terres, i em sona a una parla especial plena de simpatia, on tots aquells que estimem i respectem les llengües tenim sempre oberta una finestra d’admiració. Córdoba, Sevilla, Granada, Huelva... Andalusia és molta Andalusia, i a nosaltres ens encanten els comportaments i les seves maneres d’expressar-se. Dos nits a Córdoba, per gaudir d'un dia sencer per visitar-la. Així, hem pogut passejar tot fent una ruta a peu visitant diferents indrets (Puerta de Almodóvar, Casa Andalusí, Sinagoga de Còrdova, Capilla Mudéjar de San Bartolomé, Puerta del Puente i Puente Romano sobre el Guadalquivir) per acabar visitant la Mezquita-Catedral. Molta calor, amics, aquí 38º a les set de la tarda, però per tot arreu hi ha aire condicionat… 

De Albacete a Ciudad Real

Hem esmorzat a l'hotel i hem anat a Tomelloso, on hem fet alguna foto i hem pres una cerveseta torrada. Després hem posat direcció cap el Campo de Criptana on hi ha uns deu molins de vent que els conserven bé i els tenen a punt per fer la foto para la història. Hem dinat “callos con garbanzos”, que estaven deliciosos, i després ja hem posat marxa cap a Ciudad Real, on hem arribat sobre les quatre de la tarda. Ara ja som a l’hotel NH Ciudad Real i anirem al fer un tomb per la ciutat, farem i penjarem fotos. Bé, demà cap a Córdoba… 

Albacete

Hem sortit de bon matí, després d’esmorzar al bar de baix de casa i hem anat directe fins a Xiva on hem dinat al restaurant El Canario, una mena de local social, molt digne i acollidor, que ens ho han fet molt bé, bon cafè i bona gent. Després ja hem enfilat cap a Albacete, a l’hotel Europa, on ja estem instal·lats i preparats per veure el primer partit de la selecció espanyola, que té alguns jugadors del Barça i això sempre ens atreu. Després anirem a fer un tomb per Albacete i farem un berenar sopar en algun lloc. Demà cap a Ciutat Real…

Un tomb per Andalusia

Tornem a estar de cama enlaire, aquest cop un viatge per Andalusia que durarà uns dotze dies i que inclou ciutats com Sevilla, Córdoba o Granada, però la idea és passar uns quatre dies a Huelva, perquè així podrem visitar el sud de Portugal i, si s’escau, el parc de Doñana, que sempre ens fa il·lusió ja que com som de Deltebre sempre podrem trobar alguna semblança. Bé, no patiu per la calor, al cotxe i als hotels hi ha aire condicionat. Ja anirem explicant coses i penjant fotos… 

Cal tancar els ulls

A vegades, cal tancar els ulls i deixar-se emportar per allò que podria ser la cançó de la teva vida, escrita en un pentagrama de fulles de bosc i amb notes d’ocells en festeig com tant m’agrada dir a mi. I, en la foscor, pots veure el mar i, allí, la seva música de parsimònia, la pluja que tecleja tota l’escala de sons aguts i greus i el vent que destrossa la calma en pau d’un mar que, durant el dia, lluirà el seu immillorable blau de cel. A vegades, cal tancar els ulls i des de la puresa de la reflexió és quan es veu més clar... 

Cercar l'amor

Jo no vaig cercar l’amor, el vivia gaudint de l’entorn familiar i laboral, amb algunes amistats que m’omplien amb plenitud, eren unes relacions de bons amics que semblaven ja ser suficients. Però un dia, quan un era pel regne de la seva normalitat habitual, l’amor em va trobar, era un amor diferent, molt especial, únic, allò que mai havia sentit ni viscut. Era una carona plena d’ulls, era una culminació de la infantesa, era una innocència intel·ligent, un ànima plena de llum que em va abraçar al mateix temps que m'abrasava per seguir fins avui en plena incandescència. L’amor ens va trobar i ens va unir per sempre més... 

Adeu "Hola, ola"

Aquest proper diumenge tanca les portes el bar “Hola, ola” del Serrallo, que ha estat el nostre esmorzador més important d’aquests darrers temps. La parella que ho ha regentat, a cops amb la col·laboració de la seva filla, són un encant de família que es fan estimar per la seva senzillesa i aquella condició d'entranyable que jo només sé veure en la bona gent. Afortunadament, tanquen aquest i n’obren un altre al carrer Torres Jordi, més cèntric i, a més, prop de la piscina i del pavelló poliesportiu, la qual cosa dona la possibilitat de més clients. Nosaltres ho tindrem més prop. Els hi desitjo molta sort, mereixen el bo i millor de la vida... 

Un cor enamorat

T’ho diré a cau d’orella i potser t'arranca un somriure, i a mi em semblarà que la rosada és perfumada i de colors, i la brisa suau de juny farà que la parsimoniosa música de mar tingui un caire més alegre, més a l’hora i al temps dels batecs del meu cor sempre enamorat, com diria el poeta, fins i tot de l’amor. No escolto música d’escola, avui fan vaga, però a la nit escoltaré el raucar d’una granota i algun so planyívol d’algun ànec, aquí al final del riu Francolí, i jo pensaré que soc al Delta, a Deltebre, una gran terra… 

El Sant Pare

Diuen que la resposta cal cercar-la en el vent, dins del vent, diu la cançó, però jo més aviat escoltaria la veu del cor, on també una altra cançó diu que tenim una llum que cal deixar brillar… Bé, potser us preguntareu a què venen aquestes reflexions i és que he estat escoltant alguna estona les paraules del Sant Pare, tant a l’arribada com als bisbes i al congrés dels diputats, i em sonen d'una qualitat humana total, com a extretes dels drets humans i que no són pròpies ni exclusives d’una religió determinada, això és universal i valen per a tots, només cal ser un ésser humà. Ara és a Barcelona per inaugurar la Torre de Jesús de Gaudí. Les seves paraules, algunes en català, són sempre mesurades, oportunes i molt assenyades sempre. Li desitjo molt bona estada...