dilluns, 18 de març del 2024

Entrepà de pop

Avui ens toca un entrepà de pop, no n’he menjat mai, però segons ens expliquen és molt bo, hi ha pebrot i una mena de salsa blanca de ceba i alls que sembla que li escau molt bé. Tindrem un Rioja que es diu 828 de catorze graus i, tot i que jo prefereixo un vi català, també diuen que és molt bo. Unes olives verdes, un bon cafè i tota la bona voluntat i el saber fer dels nostres amics alemanys del bar “Ola, hola”, que són molt bona gent i s’esforcen molt per tirar el seu negoci endavant. Bé, de moment ens fa molta il·lusió, sobretot per la novetat de menjar pop en un entrepà…

Esquirols

Resto palplantat contemplant un pi pinyoner, però la meva curiositat està amb els petits esquirols voladors, que mai havia vist tan prop. Salten de branca en branca, d’arbre a arbre i fins i tot pel terra juguen amb una pinya seca i sense fruit. D'altres van pujant pel tronc del pi, sembla que fan el joc d’amagar-se i retrobar-se, els que van al davant són molt més grans, deuen de ser els pares, molt protectors ells…

diumenge, 17 de març del 2024

El mediador

Cercaré “la” paraula, “les” paraules que facin mostrar el millor seny a la raó de cadascú. Sovint recordo a la figura del mediador, aquell ésser humà que sol ser una molt bona persona i que s’ofereix per esbrinar les possibilitats de consens entre dues persones que s’han ferit, intencionadament o no, i no sembla que estiguin en la millor disposició per arribar a cap entesa. Sovint hi ha un malentès que el mediador pot posar en evidència i, a partir d’aleshores, es poden construir ponts de comunicació adients i constructius…

La Plaça dels Infants

Avui he passat per la Plaça dels Infants, és un lloc de bons records ja que, de petit, acompanyaven al Pere per agafar el bus que el portava fins al col·legi Sant Pau. Hi ha una font, ara malauradament buida, on hi havia peixets i el Pere s’apropava i es posava al costat dels dos infantas de bronze i aleshores semblava que en lloc de dos n’hi havia tres. Bé, bonics records del meu fill de petit… i de sempre. Sempre m’assec una bona estona, és prop de casa i és molt prop de les escales mecàniques que tant m’agraden de pujar. La Plaça dels Infants un molt bon indret…

dissabte, 16 de març del 2024

El poeta estima

El poeta s’inspira quan la cresta de l’onada

s’arrissa un cop i un altre, fins arribar a la sorra.

El poeta s’emociona quan veu que la rosada

és magnífica damunt de les roses blanques del jardí. 

El poeta resta bocabadat contemplant el vol d’un estel, 

mentre la lluna, que ara va de plena,

es banya al mar a les dotze de la nit. 

El poeta escriu sense parar, ho veu tot amb ulls d’amor,

espera de la nit la matinada, somriu amb el dia, estima...

 

Fesols

Tinc una mena de passió pels fesols i m’agraden fets de qualsevol manera, fins i tot amb sal i oli. Evidentment, els fesols són un ingredient bàsic per al nostre menjar típic (col, arròs i fesols) i també dels meravellosos empedrats que tant m’agraden. Avui la Teresa ha fet un excel·lent plat de cullera amb fesols i morro de porc, que ja ve cuit i preparat, total que ella ho cuina amb el seu art habitual i ha resultat boníssim. Bé, ara uns dies de bondat, amanides, verdures, aigua…

divendres, 15 de març del 2024

Allò dels ulls

Fa ullets de carinyo diuen les àvies, però altres que no són l’àvia pensaven allò de què té els ulls pixats, però més endavant hom diu “els ulls li parlen de grossos que els té” i, realment, els té com unes taronges del meu hort. És allò dels ulls… i, quan parlem dels ulls, sempre em ve a la memòria el madrigal de Gutierre de Cetina, que vaig conèixer, aprendre i assaborir amb la meva professora preferida de Literatura, de l’Escola Normal de Tarragona. “Ojos claros serenos que de un dulce mirar sois alabados, porque si me miráis me miráis airados…” per acabar dient “Ya que así me miráis, miradme al menos”. Molt gran Cetina…

Un aliment màgic

El petó llarg és la cloenda de l’abraçada eterna, després ja ve el cel, suposant que en aquest lloc és on l’esclat total del sentiment té tota la sublimitat de la realització definitiva. La proximitat està prou bé, però el contacte, sempre que acarone com cal, és aquell aliment màgic que fa de l’ànima un estat superior, a partir del qual l’ésser és música…

dijous, 14 de març del 2024

Un blau d'amor

Tenia aquell vermell de poma de muntanya, amb un bon toc de sol, aquell conjunt de cara sana i natural i aquell aspecte, on mai hi havia cap capa de pintura en cap forma de retrobament, per poder arribar a la seva meravellosa i original naturalitat. Era d’un poble molt per sobre del nivell del mar, tot i això en els seus ulls, hi havia un toc de blau de mar, de blau de cel, de blau de bon amor…

Mi silencio

Me gustan las voces del silencio… 

Uno calla, debe callar, cuando no tiene nada que decir 

que supere la profunda intensidad de la paz del silencio. 

Ya saben, mi silencio, ya alguna vez les hablé de él, 

siempre discreto, lúcido, complaciente,

un silencio siempre acompañado, mi silencio… 

a veces a voces, a veces cercano y penetrante, 

como una sombra amorosa que acompaña discretamente 

mi discreción más sana y proclamada…