Hem anat a dinar

Són 43 anys amb la Teresa i això s’ha de celebrar com cal. És dilluns i, aleshores, no és bon dia per anar al Serrallo a menjar peix, així que el restaurant La Montoliva sempre és una magnífica opció. Carn de xai a la brasa, amb escalivada i patata al caliu, pa torrat amb amb all i oli, crema d’avellanes i el seu vi amb porró, un negre de Bràfim que acompanya molt bé. Ens ha acompanyat la nostra bona amiga de sempre, ja que els joves són de vacances a Galícia. Crec que a l’edat que tinc ja és una mica agosarat demanar moltes pròrrogues més, em caldria donar gràcies per tot el que he rebut, sobretot aquella Teresa que sempre dic que tothom hauria de tenir en la seva vida. M’he sentit genial en celebrar el nostre aniversari… 

Un 17 d'agost

Doncs sí, semblava que no, però al final va ser que sí, com no podia ser de cap altra manera. Quan l’afinitat es proclama i es manifesta així de clara i neta, un és casa de totes totes, a més ho vam fer molt convençuts i de manera pràctica i original. Van sortir de casa al mateix temps, vam arribar de la mà fins al l’església i vam entrar junts fins a l’altar, juntament amb els pares i familiars i amics. Van fer una celebració al bar del meu padrí i després cap a Cadaqués i des d’allí a fer un tomb pel sud de França. Bé, ja hem fet 43 anys, casar-me amb la Teresa ha estat tot un encert, ella és molt especial i així ho proclamo cada dia de felicitat al seu costat. Ho celebrarem com cal… 

S'ha casat el meu fillol

Ha estat un dia molt emotiu… El seu pare era el meu padrí, jo ho soc d'ell i ell ho és del nostre fill. La cerimònia es va oficiar en un camp d’oliveres, on n’hi havia una de mil·lenària espectacular i no hi va mancar la bona música ni els parlaments fets des del cor per familiars i amics. El dinar el vam fer al restaurant Ram-sol de Xert, on ens van servir de tot i molt bo i al punt, per acabar en un cabrit al forn realment deliciós. Durant el dinar tots els amics van anar fent bromes i, entre coses i altres, vam acabar a les 8 de la tarda. Però que tot sigui a fi de bé i que la seva felicitat sigui per sempre, amb la força del seu amor en eterna progressió positiva… 

17 d'agost del 83

És l’aniversari del nostre casament, és aquell dia en què vam tenir a bé dir que sí, perquè tot semblava clar i net, tot era correcte i a gust nostre i de tothom. A la vida, a vegades hi ha fets màgics on, quan et penses que allò que somiaves ja no era possible, de sobte un dia, un tren, una nena, un llibre, un somriure… i l'afinitat es posa en marxa i, sense adonar-te’n massa, acabes dient que mai és tard si la mirada que reps parteix d’uns ulls que són la viva estampa de l’amor. Bé, d’això ja fa 42 anys, i la Teresa i jo hem passat de tot, però sempre amb el suport total d’una estima progressiva sens fi. Conviure amb la Teresa és tot un plaer i un regal diví…