Doncs sí, semblava que no, però al final va ser que sí, com no podia ser de cap altra manera. Quan l’afinitat es proclama i es manifesta així de clara i neta, un és casa de totes totes, a més ho vam fer molt convençuts i de manera pràctica i original. Van sortir de casa al mateix temps, vam arribar de la mà fins al l’església i vam entrar junts fins a l’altar, juntament amb els pares i familiars i amics. Van fer una celebració al bar del meu padrí i després cap a Cadaqués i des d’allí a fer un tomb pel sud de França. Bé, ja hem fet 43 anys, casar-me amb la Teresa ha estat tot un encert, ella és molt especial i així ho proclamo cada dia de felicitat al seu costat. Ho celebrarem com cal…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada