Records de Pasqua

“Aquí em pica, aquí em cou, aquí em trenco la closca de l’ou”, dèiem de petits quan agafàvem un ou dur de la mona i el fèiem esclatar al cap d’un altre nen o al nostre. Recordo que, de més gran, un dia de Pasqua va ser el primer cop que la mare em va veure fumar, no va dir res, però em va colpejar una mica la mà i em va fer caure la cigarreta rossa. Bé, m'agrada el ceremonial que se sol fer a les cases, a Deltebre, és fan mones per als fills, per als fillols, sobretot, i altres familiars i fins i tot per als bons amics en reconeixement a la bona amistat. Bon descans amics!! 

La mona de Pasqua

Setmana Santa va començar amb el diumenge de rams i acabarà amb el de resurrecció. Bé, són vacances per als mestres i per la canalla, les places són plenes de nens i de la seva eufòrica cridòria. A Deltebre manca gent em deia jo quan arribava aquesta setmana… la mare feia mones i pastissets, tot amb la pasta tradicional típica del nostre poble, es posaven ous durs i anissets, també confits d’ametlla i alguns també la farcien de cabell d'àngel. Bé, grans records de quan anàvem al Maset o a Mig Camí per a menjar-nos la mona i, sobretot, una reverència a la meva sogra, que feia els millors pastissets del món mundial. Bona nit amics!! 

Bons records

El meu amic Josep i jo, de joves, solíem passar els darrers dies de Setmana Santa a Barcelona. Recordo que observàvem l’operació sortida i nosaltres entràvem a la ciutat sense cap problema. A la tornada passava el mateix, la gent tornava a Barcelona i nosaltres cap a Deltebre, també sense cap embús. Durant aquests dies que la ciutat comtal estava prou tranquil·la, nosaltres ens movíem perfectament, aparcant fins i tot a la mateixa Rambla de les Flors. Solíem veure alguna pel·lícula d'estrena, anàvem a veure al Barça, visitàvem algun restaurant típic català i ens ho passàvem molt bé. Això va durar uns anys, fins que ja vam tenir parella…

La fe dels profetes

M'agradaria tenir la fe dels profetes, el respecte i el sentiment que mostren els participants a les processons de Setmana Santa, especialment per les ciutats andaluses, la solemnitat i l’entrega de tot aquell que, de manera tan espontània i natural, es posa a cantar quan passa davant seu la imatge de Jesús crucificat. Bé, cal dir que vagi el meu respecte i consideració a aquesta i a qualsevol creença, tot i que aquesta m’emociona especialment, com tot allò que es fa per amor…

Som a Tarragona

De nou a la nostra estimada ciutat de Tarragona, el barri està tranquil, la gent marxa a la parcel·la, fa algun viatge per veure la família o a veure món, o simplement van a menjar-se la mona, com diem al meu poble. El cas és que el meu barri respira pau i aquest matí apenes hi havia algú circulant. La Teresa s’ha quedat descansant i jo he anat a esmorzar al Serrallo, després he passejat per la vora de la mar, on ja es veu més gent, fins i tot de fora, a qui el seu bon gust els fa apropar-se a la meravellosa ciutat de Tarragona, la imperial Tarraco tan estimada sempre…

Passejant per Deltebre

Avui he fet ciutat, vull dir que he caminat per l’interior de Deltebre, he anat a recordar els llocs que m'eren més habituals a la meva infantesa, l’escola del Centre, el Salat, on anàvem a jugar a fútbol, i el pont del canal, des d’on ens tiràvem de cap al canal. Llàstima que el dia no acompanya gaire, ja que fa una mica de vent que és frescot, però igual he pogut fer la meva passejada que m’ha omplert de molts bons records. Demà dijous, i amb les mones i els pastissets fets, marxarem cap a Tarragona. Bona Pasqua a tothom, amb salut, pau i bé!!

Uns dies a Deltebre

Diumenge de Rams, sempre ho he viscut com una entrada triunfal al meu poble, allí m'esperaven els pares, els amics i fins i tot alguna nena que hauria arribat a estimar-me. Ara seguim anant al poble i passarem tres o quatre dies, farem mones i pastissets tal com les feien les nostres mares. També gaudirem d’allò que el nostre fill diu “menjar de mama”, com l’arròs, col i fesols, o la sípia amb patates, però a més aquest any li tenim preparada una sorpresa que se la trobarà a la taula i esperem sorprendre’l adequadament. Bé, uns dies a Deltebre, sempre un plaer reviure els orígens, cada pam de terreny és un record guardat al cor…

Som a Tarragona

La gent va tornant a casa, de mica en mica cada ovella al seu corral, com a Nadal. Som a casa, a Tarragona, a tocar del Serrallo, el mar també a tocar així com les barques dels pescadors i els iots dels rics. Ens hem portat la mona feta a casa per la Teresa, amb recepta de la sogra i pastada per la potència de les mans del nostre fill. Ho explico així perquè si ja per si sola és boníssima, quan penso que l’han feta ells, encara la trobo millor. Farcida de cabell d’àngel, i amb ous de gallina bullits i guarnits, que fan molt de goig. Avui per sopar, un cafè amb llet i mona…

Molt bona Pasqua a tothom

Si sou creients, que el Crist ressuscitat faci brillar com cal aquella llum que tots plegats portem al cor. I si no sou creients, doncs que aquests dies d’esbarjo us siguin un bon descans reparador que us deixi en condicions per continuar la vida amb dignidad. Desitjo que les reunions familiars, aquí a la nostra terra al voltant de la mona, hagin estat molt profitoses i plenes d’amor i aquell desig que sempre tenim de fer-les sovint es pugui fer realitat. Repeteixo, molt bona Pasqua amb salut!!

La mona i el bacallà

Bacallà al pilpil, si més no així ho deia la meva mare, era el dinar típic de Divendres Sant. Abans, evidentment, m’havia fet la mona, la més bonica, la més rodona, la més farcida amb cabell d’àngel, la que tenia més anisets i més confits i també més ous (quatre), perquè sabia que m'agradaven molt, així gelats i menjats amb el contrast de la dolçor de la pasta. Bé, segueixo gaudint d’uns dies al Delta (Deltebre), ara recordo algun ram molt llarg que em van comprar. Recordo a la mare fent virgueries a la cuina. Entranyables i meravellosos records familiars.

La mona de Pasqua

Hem anat de bateig, el mossèn, amic de la família i persona entranyable, en un moment de la celebració ha dit als padrins que tenien l'obligació de fer la mona al fillol i, aprofitant l'avinentesa, ha explicat que la paraula mona, ve del llatí "monus", que significa regal, així que quan li diem a un nen que és molt mono, el que li diem realment, és que és un gran regal. Bé, sempre s'aprenen coses de les persones que, a més de tenir un gran cor, saben explicar com cal i oportunament els seus grans coneixements. 

Mones de xocolata

Aquests dies he enraonat molt de les mones casolanes de Deltebre, tan bones i especials elles, fetes a casa. Però avui tinc com una mena de desig de xocolata i valgui també una admiració i un respecte a les mones de xocolata de Tarragona... a més de bones, la xocolata és un plaer únic, hi ha creacions i formes artístiques, que val molt la pena de mirar i, a vegades, quan passejo per algun carrer cèntric, em dedico a contemplar els aparadors com aquell que es mira un museu apassionadament…

Dilluns de Pasqua

Dia de la mona, som a Tarragona… la nostra amiga ens ha convidat a dinar a casa seva, celebrem l'aniversari del seu fill gran, és a dir farem un dinaret familiar la mar de a gust i la mar de bé. La Teresa els ha fet una mona i també els portarem una bossa de taronges, que ja són les darreres de la temporada. Recordo que de petit, al poble, anàvem a menjar la mona al Maset, i allò era com una festa grossa, amb les famílies amb els nens, fent jocs i passant-s'ho d'allò més bé. Bona Pasqua i molt bon dia de la mona a tothom!! Demà dia feiner, ja toca, comença l'escola…

Amb cabell d'àngel

Hem fet mones amb la pasta de sempre, però enguany, la nostra l'hem fet farcida de cabell d'àngel, la qual cosa fa que encara sigui més bona, li ha quedat una mica més cuita de lo normal, torradeta, com diem al poble, i a mi, que sóc un fanàtic dels pastissos cruixents, em resulta molt atractiva i temptadora. Encara sort que per a nosaltres només n'hem fet una de petita, per allò de la tradició i el desig, perquè crea vertadera addicció…

Divendres Sant

Ja som a Tarragona, ens toca esmorzar al nostre bar de sempre i hem toca un entrepà petit de truita amb tonyina, que el fa molt saborós i molt bo. I, com sempre acabo parlant de menjar, doncs em ve de gust recordar aquella llauna de bacallà que feia la mare, crec que en deja al "pil pil", o alguna cosa així, però el cas és que li sortia realmente molt bo, el feia amb alls tendres i julivert, era, és, el menjar típic de Divendres Sant.

Dimecres Sant

Sóc a Deltebre, he caminat per Les Goles de l'Ebre i m'he trobat amb amics i coneguts, fins i tot amb un que anàvem junts a l'escola… m'ha dit que era del 45 i jo del 46, gairebé no ens reconeixíem però ha estat un plaer el fet de retrobar-nos i recordar al nostre mestre Santiago Candela. Sempre m'encanta caminar pel poble i recordar-lo com era quan jo era petit i veure totes les novetats, que són moltes, la darrera és la millora significativa d'un gran nombre de carrers que donen al poble un aire de vitalitat i de progrés. La Teresa i la cunyada fan mones i pastissets i això vol dir que sonen campanes de glòria a la cuina de casa nostra…

Hay vida...

Gran día, buen día, espléndido día… Los nativos y los visitantes, como lagartos al sol, invaden los paseos junto al mar, gentío, jubilados y familias enteras, extranjeros de esos que ya parecen gambas por su exposición al sol sin medir las consecuencias. Los parques infantiles están llenos, con un poco de desorden, algunos no entienden que eso no es un campo de fútbol y otros se quejan de la intrusión, pero hay vida, movimiento, incluso ilusión y mucha alegría…

Saber lo que comes

Parece ser que en todas partes cuecen habas… He probado las galletas alemanas de mi amigo del bar, son de una receta de su abuela que la guarda como un gran secreto. La receta de la pasta de la mona típica de mi pueblo es una tradición de padres a hijos y siempre tiene el mismo maravilloso sabor, lo mismo pasa con nuestros pastissets, y a mi me encanta lo tradicional, lo hecho en casa, con productos naturales y confeccionado en la cocina de casa. Que uno sepa lo que come, no tiene precio... ¿verdad?

Diumenge de Rams

Comença la quaresma amb l'entrada triunfal de Jesús a Jerusalem, explicàvem a la canalla a la nostra escola cristiana. Y els convidàvem a anar a beneir el ram, una pauma, però que també podia ser una branca d'olivera… paumes llargues per als nens i d'altres ben treballades per a les nenes i ben guarnides amb confits i caramels i uns llaços espectaculars. Recordo que algun nen entremaliat es dedicava a anar estirant algun caramel sense permís. Bona setmana de vacances a tots!!

Setmana Santa

Anirem a passar dos o tres dies a Deltebre i, com no es pot perdre la tradició, la Teresa i la cunyada faran pastissets de cabell d'àngel, amb la recepta original de la sogra, i també algunes mones de les nostres, que no tenen res a veure amb les de xocolata que fan per aquí. Ser a Deltebre sempre és un plaer, però fer-ho per Setmana Santa em porta records molt entranyables amb els pares i la resta de la família i els amics. Bé, aniré a caminar una mica pel barri i m'aproparé a veure el riu Ebre, sempre preciós, espectacular, i també els horts dels seus voltants…