La vida amb tu

Cercaré una selecció dels teus silencis més preuats, dels teus somriures, aquells que et pugin fins als ulls i, aleshores, tota tu ets sana alegria de l’entorn i del meu cor. Cercaré la pau de l’abraçada del matí, el bon dia amb petó i cafè, el començar a viure sense planificar res, perquè ja tot és escrit, ho sabem tot i ho esperem tot, com sempre, tot sabent que ho farem de la mà, respectant cada passa que fem i agraint el poder fer tota aquesta pròrroga que estic gaudint amb tu. Bona nit!! 

Ens veiem

Ens veiem i el somriure ens arriba fins als ulls, voldria abraçar-te, crear un espai on poguessis exercir la teva llibertat i que la màxima expressió de la mateixa fora ser prop meu. Passegem de la mà pel Delta, la desembocadura de l’Ebre és prop, a l’esquerra els arrossars meravellosament verds, a la dreta el riu, o “lo” riu com diem nosaltres, aquí és ample i l’aigua gairebé salada, l’entrada a mar és tot un espectacle digne de veure, veure’l amb tu és un cant a la sublimat… 

De baixada cap al cel

Ens n’anem pel camí que fa baixada, es va millor, és l’edat, la comoditat… És un camí de dos en un, anem de bracet, ens tenim, ni ens cal bastó, de moment, ens tenim per viure i conviure tot allò que comporta la vida i que nosaltres ja hem pogut ajustar a la nostra bona mida. Anem costa avall, amb el vent a favor i totes les lleis també al nostre servei. Som al temps de la contemplació pacífica i en pau de l’entorn i la natura en general. Anem de baixada cap al cel, junts, del bracet, de la mà, anem junts i de tot cor, de bona baixada… 

La natura ens espera

Anem, anem de la mà, mai deixem d’anar de la mà, farem el camí del bosc, i jo et parlaré de la lluna com aquell ull groc que ens acompanya quan la tarda s’acomiada bonica i lenta, i veurem els pins de fulla d'agulla, i arribarem a l’alzina, aquell arbre amic que sempre acull amb la seva abraçada familiar. Vinga, anem, la natura ens espera impacient…

Volem a dos

Fem un vol a dos, com quan érem més joves i els límits eren menys limitats. Ben pensat, potser millor anar de la mà, com diria el poeta, tot sabent que ens seguim estimant. Aprofitem que el sol es deixa veure i cerquem un lloc on la natura manifesti el seu agraïment total per les pluges i ens impregni el verd vida de l’arbreda i el cant feliç dels ocells, que semblen cantar al bon temps. Caminem a dos, tot i sabent que l’altre ets tu i, aleshores, tot em somriu…

Recordant al poeta

Podria fer un petó, un cafè, un somriure de bon dia, i apropar-te a la finestra i mostrar-te el jardí on encara hi ha alguna rosa que et faria justícia. La vida és maca i té sentit al teu costat i sempre em ve de gust recordar al poeta quan diu allò de: “Dona'm la mà i anirem per la riba, tot sabent que ens seguim estimant”. Bé, que sigui així per sempre més…

Meravellosa incandescència

Potser ja està tot dit però no tot vist, encara que sí tot sentit, tant com per quedar-te sempre amb ganes de més. Anem de la mà passejant els silencis, amb els ulls ben oberts, ho mirem tot i, sovint, ens mirem i ens fem un somriure d’agraïment mutu amb extensió a la vida, que ens ha donat una mena d’afinitat establerta en una meravellosa incandescència, que el mateix sol pren com a exemple per acaronar l’amor…

De la mà per la vida

Seguim anant de la mà per la vida… la Teresa ja té dues edats i jo tres, però anem anant, gaudint de les mateixes coses, del mateix gust que tenim, per exemple, del futbol i del Barça, de les sortides tranquil·les, on encara ens meravellem de la natura i de tot allò que no ens és tan proper. Pràcticament mengem el mateix, dormim plegats i ens despertem amb la mateixa il·lusió per començar cada nou dia i viure’l com si fos el darrer. Hem estat a la  Cerdanya, la màgia continua fidel...