Podria fer un petó, un cafè, un somriure de bon dia, i apropar-te a la finestra i mostrar-te el jardí on encara hi ha alguna rosa que et faria justícia. La vida és maca i té sentit al teu costat i sempre em ve de gust recordar al poeta quan diu allò de: “Dona'm la mà i anirem per la riba, tot sabent que ens seguim estimant”. Bé, que sigui així per sempre més…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada