A vegades m’atreveixo a imaginar que, com diria el poeta, sempre tindré una mida per a totes les coses, així que el meu desig d’allò que està racionalment prohibit, algun cop, en algun moment i sense cap continuïtat possible, doncs això, és possible, puc fer-ho i gaudir-ho com cal. Per nomenar alguna cosa, parlaria de la xocolata, el cafè, la carn de be, les costelletes amb el seu greix, el vi negre del Priorat, el cigaló, l’arròs de tota mena, la tripa, el suc d’anguila o d'angules, l’escudella, romesco…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada