Voldria...

Voldria ser el somriure que el bosc li fa a la pluja,

voldria ser l’aplaudiment que la matinada li fa al sol,

voldria ser el receptor, el que primer gaudeix de la llum dels teus ulls. 

Voldria ser aquella música que tan s’apropa al teu cor, 

voldria ser al teu cor i habitar-lo per sempre més. 

Voldria, voldria voler-te només a tu i del tot, 

voldria ser el teu motiu d’il·lusió somiat,

voldria viure només amb tu el meu desig d’estimar...