Un somriure fi, una platja neta d’aquelles que ja fan cara d’hivern,
una matinada plàcida, de llar i cafè, petó gens protocol·lari…
Una música suau, un full en blanc, alguna idea,
algun batec de cor que encara és capaç d’emocionar-se
davant del present de les realitats quotidianes…
Un passeig sense anar enlloc, anem tots dos,
i, sempre que és així, neixen flors a cada instant, com diu la cançó.
Un ocell de color groc s’uneix a la festa del bon amor,
l'alzina aplaudeix…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada