De vegades, penso...

De vegades penso que voldria ser com tu, pensar com tu, parlar com tu, callar com tu, amb els teus silencis que sempre tenen el do de l’oportunitat, la teva prudència, el teu respecte, la teva capacitat… Però jo mai he estat ben servit de paciència, més aviat sempre he tingut aquell rampell de tota la immediatesa adolescent, el meu parlar és menys directe, cercant sempre la bellesa de la paraula, els meus silencis són més llargs perquè mentre callo et penso i mentre et penso et tinc amb mi. En prudència i respecte ens semblen, però no en capacitat, tu en tens més, en general, però ens igualem en estimar…