Potser ja està tot dit però no tot vist, encara que sí tot sentit, tant com per quedar-te sempre amb ganes de més. Anem de la mà passejant els silencis, amb els ulls ben oberts, ho mirem tot i, sovint, ens mirem i ens fem un somriure d’agraïment mutu amb extensió a la vida, que ens ha donat una mena d’afinitat establerta en una meravellosa incandescència, que el mateix sol pren com a exemple per acaronar l’amor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada