Sempre he apreciat la teva discreció, tot i que la teva paraula neta i espontània té la solemnitat de la veritat i el raonament. M’agraden els teus silencis, semblen la preparació de la traca final, aquella reflexió del savi per posar a l’abast de tothom el producte del pensament més exquisit. És un plaer veure’t quan parles i també quan calles, és un plaer veure’t, senzillament veure’t, així, tal qual, prop, natural, només tu…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada