Espectacular dia de Santa Teresa a la nostra família, començant per les Teresa que ja han traspassat, la tieta Teresita, Teresa Llauradó i Teresin del Bufón, totes molt eixerides i amb un gran caràcter, amb verb fàcil, però amb un gran cor. La meva cosina gran, Teresa Reverté, i la petita, Teresa Margalef, a la que sempre he anomenat Titi, Maite, la filla de la cosina gran, també molt entranyable i estimada, Tessa, la filla de Titi que sempre roman al nostre cor i, per a completar tot aquest bé de Déu de Teresa, la Teresa Torné, la meva dona, si és que hi ha dones d’algú. La Teresa ha estat la persona que es veu que estava destinada a fer-me feliç, i ho trobo molt bé, així que si és veritat que hi ha algú que programa les afinitats i els concerts, en aquests cas ho ha fet meravellosament bé. Fer-me gran al costat d’una Teresa no tan gran, ha estat un luxe, un aprenentatge, una complicitat, una forma de ser i d’estar que sembla que la natura ho ha disposat així i així s'ha planificat com si fos una creació natural, com la figuera o el pati amb rosers de sempre. Moltes felicitats maques, que la santa del “Vivo sin vivir en mi”, us donin força i vida per seguir perfumant l’existència de les persones del vostre entorn. Un petó!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada