Aquella felicitat...

És allò de la pilota, els nens, el partit, o fins i tot jugant a bons i dolents, a polis i lladres, o a vaquers de l’oest americà. És aquella edat en la que ets feliç i no n’ets conscient de què ho ets. Tot i això tu vols ser gran, perquè penses que podràs fer més coses, totes aquelles que ja fan els més grans i que ara no pot ser. Quan ja ets gran i conscient de les teves responsabilitats te n’adones de la placidesa i natural felicitat que tenies de nen, sense cap complicació més que no fos guanyar el partit o atrapar als lladres que havien atracat la diligència. Ser feliç sense saber-ho, era ser nen…