Gran esmorzar

Han vingut el Pere i la Mabel i hem esmorzat gairebé dues vegades. Una perquè, a més de l'entrepà marca de la casa habitual, hem fet un cafè amb llet amb croissants de xocolata i una mena de barretes de crema que estaven prou bé. L’altra vegada és la presència immillorable del meu fill i la Mabel, que em sembla una noia prudent, dolça i molt assenyada, la qual cosa fa que l’esmorzar sigui complet. Bé, com dic sempre, que tot sigui a fi de bé i que ho puguem gaudir moltes vegades, amb salut i pau. Bon cap de setmana a tothom!! 

Dinar familiar

Aquest Divendres Sant ha estat un gran dia, han vingut a dinar amb nosaltres el nostre fill Pere i la seva parella Mabel. Hem anat a Can Joan i hem tornat a fer el menú de l’arròs amb rap i cloïsses, ja que la Mabel encara no l’havia provat. No cal dir que ha estat tot molt bo i molt ben fet, aquesta és una casa amb garantia on saps ben bé el que et trobaràs, ho pagues, però no et prenen el pèl com passa a altres llocs. Bé, la companyia Déu la volia, diu una dita, per a nosaltres la vostra companyia és la millor, viure-la és tot un regal… 

La plenitud

Fa vent i sol, però el dia és magnífic a Tarragona, el nostre fill ha vingut a esmorzar amb nosaltres. Hem anat al Serrallo, al bar dels nostres amics alemanys “Hola, ola”, així en Pere ha pogut gaudir de l’entrepà especial, marca de la casa, que és espectacular de bo. Bé, com sempre, bon tracte, qualitat i preu immillorable, i la presència del nostre fill que és la millor companyia per a nosaltres. Com podeu imaginar, per als pares, cada estona que passem amb els fills és la màxima expressió de la plenitud. Bon cap de setmana amics, compte amb el vent, que bufa fort!! 

Aniversari del nostre fill

Aquest any ho hem celebrat a Tarragona, hem volgut repetir al restaurant Cal Joan on la darrera vegada que van anar ens va encantar i, a més, hem repetit el menú, amb aquell arròs de rap i cloïsses que continua sent espectacular de bo. Bé, aquestes estones amb el fill són sempre meravelloses, i fan la vida més sana i sentida. Li hem regalat una fregidora d’aire, que en Pere diu que sembla un ovni, i també un nòrdic, que per a l’hivern van molt bé, no pesen gaire i escalfen força bé. Bé, ha estat un gran dia, tenim un molt bon fill i procurem estar a l'alçada… 

Anem a Tortosa

Fa una mica de vent, potser no tant com ahir, però avui és una mica més fred i no és gens agradable conduir. Anem a Tortosa i allí ens trobarem amb el nostre fill, ja que ha coincidit que tots dos necessitàvem anar a la capital del Baix Ebre. Bé, farem un talladet i la xerradeta apropiada i, després, ell té avui divendres el soparet habitual amb els amics i nosaltres ja marxarem cap a Tarragona. Tortosa, ara, ja és una ciutat normal però, de petit, era una mena de tortura on només hi anava per a examinar-me lliure o al metge. Bé, ara és una bonica ciutat, tot i que només hi anem molt de tant en tant… 

Celebració al restaurant l'Àncora

Hem celebrat Santa Teresa fent un berenar-sopar al restaurant L'Àncora del Serrallo, juntament amb el nostre fill, i hem anat una mica de caprici, allò que feia temps que no menjàvem i que ens venia de gust, com per exemple unes patates braves, d’aquelles que fan amb dues salses, uns bons calamars a l’andalusa, que no estan tan arrebossats, i uns popets amb ceba, que sempre són una delícia, finalment hem pres unes postres de crema catalana i hem begut cervesa, com quan érem més joves i ens venia de gust aquest tipus de tapes. Bé, hem estat molt bé, ara ja no hi ha tanta gent i amb el nostre fill ja ho teníem tot… 

S'ha casat el meu fillol

Ha estat un dia molt emotiu… El seu pare era el meu padrí, jo ho soc d'ell i ell ho és del nostre fill. La cerimònia es va oficiar en un camp d’oliveres, on n’hi havia una de mil·lenària espectacular i no hi va mancar la bona música ni els parlaments fets des del cor per familiars i amics. El dinar el vam fer al restaurant Ram-sol de Xert, on ens van servir de tot i molt bo i al punt, per acabar en un cabrit al forn realment deliciós. Durant el dinar tots els amics van anar fent bromes i, entre coses i altres, vam acabar a les 8 de la tarda. Però que tot sigui a fi de bé i que la seva felicitat sigui per sempre, amb la força del seu amor en eterna progressió positiva… 

Dinar d'aniversari

Aquest any hem anat a parar al restaurant Cal Joan del Serrallo. Bé, sembla que ho hem encertat de totes totes, hem fet uns entrants de musclos, gambes, escamarlans, calamars i cloïsses, tot en una safata atractiva i molt fresca i bona. Avui hem volgut degustar un arròs i també hem tingut sort, hem triat un arròs cremós de rap i cloïsses amb allioli, ja tot barrejat, que ha resultat molt original i molt bo. Nosaltres que som del Delta i d’arròs en sabem molt, mai havíem menjat un arròs així, boníssim. Postre espectacular, pinya amb crema catalana cremada. Molt bon dinar i molt ben acompanyats amb la presència immillorable del nostre fill… 

Gran dia

El nostre fill fa uns dies de vacances i ha vingut un dia per a estar amb nosaltres. Per celebrar-ho hem anat a dinar al restaurant Les Tines de Renau, que ja s’està convertint en un dels nostres preferits. Hem menjat molt bé, molt sa, molt natural, tenen sobretot una brasa molt bona i la brasa a vistes, vull dir que es veu des del menjador, i fa molta patxoca. Passar una estona amb el nostre fill és per a nosaltres una plenitud d’emocions que sempre vivim amb gran intensitat, tot i que ens veiem sovint per videotrucada, però contactar personalment sempre ens reconforta… 

Dinar d'aniversari (2)

Lloc, restaurant “Can Mañá”, de La Ràpita, comensals quatre, la Teresa i jo, el nostre fill, Pere, i la cunyada Marcel·la, germana de la Teresa. Teníem reserva i puntuals a les dues ja érem allí, a més ho teníem clar, volíem un menú Mañá amb un vi blanc de Batea, i així ha estat, tot fresc, tot bo, tot ben fet i ben cuinat, fent d’aquesta mena de menú degustació, que acaba amb un deliciós arròs pelat, una meravella i un cant per als sentits. Ho hem segellat amb unes postres de la casa i un cava brut per brindar per la salut de tots els comensals i de la família i els amics en general. De nou i de sempre moltes felicitats senyora meva, per molts anys més, sempre gaudint en la pau i el bé habitual…

Sorpresa!!

La sorpresa ha estat consumada, turbot, gambes i quatre musclos han fet un suquet espectacular. Com sempre la Teresa ha estat magistral i el vi blanc de Gandesa de 14,5º ha acompanyat meravellosament. La reacció del nostre fill ha estat l’esperada, tot confirmant que els menjars de mama, com ell sol anomenar, són una cosa única. De postres hem menjat un pastisset fet amb cabell d’àngel i amb la recepta de les nostres mares. Bé, ara cap a Tarragona i se suposa que farem bondat, que ja toca…

Un niu al pati

Al pati de la casa del poble, tenim un llorer, el Pere l’ha podat i n’ha tingut bona cura, i s’ha fet molt bonic. Aquests dies ha fet neteja del pati i ha descobert un niu a mitja alçada del llorer, amb un parell d’ous del color de la maragda que, pel que sembla, són de merla i ahir ens va ensenyar una foto del niu amb un parell de pollets que obrien una boca impressionant. El Pere va veure damunt d’una petita teulada d’un veí una merla negra, que segurament devia ser la mare dels pollets i senyora del niu. No cal dir que en Pere ha estat cuidant i protegint el millor que ha pogut tot el procés. És un molt bon animalista…

Aniversari del Pere

Estic agraït per ser, per veure, per viure, per sentir i presenciar, observar, comprendre, per acabar estimant com a principi i final de tot plegat. Tenir un fill és un d’aquells regals que et fa la vida, i gaudir de la infantesa i de l’adolescència, ben a prop, i després la joventut tenint sempre cura d’una bona relació plena i complementària és molt edificant. Hem fet un bon dinar de celebració i hem gaudit de la seva bonhomia que persisteix de manera encantadora, tot i la nova volta al sol. T’estimem fill, feliç aniversari, esperem que siguin del teu gust els nostres regals fets amb tot el cor…

Celebració amb el nostre fill

Hem tornat a celebrar el meu aniversari amb el nostre fill, ja que el dia 24 treballava i no hi va poder ser. Hem anat al restaurant Vistamar, a Hospitalet de l’Infant, un lloc preciós a peu de mar, on el paisatge blau et relaxa d’allò més bé. Hem fet una bona graellada de peix, amb un vi blanc de la Terra Alta prou bo, però no hem estat de sort perquè no tenien panna cotta, que és el seu postre estrella. Bé, hem estat molt bé, com cada estona que passem amb el nostre fill. Hem fet alguna foto, però la que més m’ha agradat ha estat una on estem els tres, estem molt guapos, eh que sí?

Dinar d'aniversari

Hem dinat amb el nostre fill… ens hem trobat a Calafat, al restaurant Les Veles, a tocar del circuit i prop del mar. Ell ha vingut de Deltebre i nosaltres de Tarragona, tots dos tenim una mitja hora de camí, així que a les dues ja érem a taula. Uns entremesos a base de pop a la gallega, calamarcets i unes croquetes delicioses. De plat la Teresa s’ha menjat un llenguado, jo unes costelletes de xai a la planxa i el Pere un tataki que, segons ens ha dit, estava espectacular, tot i que a nosaltres l’aspecte d’estar la tonyina crua no ens acaba de fer el pes. Ens hem begut una ampolla de cava Rendé Masdéu, de molt bon beure. Ha estat un dinar de pau i bé i molt d’amor. 41 anys de casats, pinta bé i encara en volem més, ànims!!

Primer bany de l'Ayla

El Pere s’ha emportat la gosseta a la platja, ha fet el primer bany d’aigua salada i fins i tot diu que ha nedat una mica. L’Ayla té tres mesos, és preciosa i és admirada per tots els que la veuen per primer cop. Quan han arribat a casa estava molt cansada, però el meu fill l’ha dutxat i l’ha netejat ben bé, amb un sabó especial per a gossos. Després ha menjat amb la mateixa gana i voracitat de sempre i s’ha quedat adormida al seu llit. Avui ha viscut un dia diferent, tot i ser molt joveneta, un cadell. Com podeu veure, aquesta preciositat ens té el cor robat…

En Pere i l'Ayla

Ha vingut el nostre fill i la seva gosseta Ayla, que ara té un parell de mesos i escaig, perquè li han de posar la segona vacunar i llavors ja podrà moure's amb més llibertat. En Pere està molt content perquè la cadelleta està molt desperta i és molt divertida, no para quieta i ho mossega tot amb unes dentetes que ja comencen a punxar com cal. L’Ayla menja amb una voracitat que impressiona i es veu créixer dia a dia. Ara el nostre fill ja ha començat a ensenyar-li coses, per exemple ja sap que ha de seure abans que li doni algun premi. La situació promet molt…

No, però sí!!

En Pere, el nostre fill, i jo sembla que no estem massa al dia d’allò que caldria menjar en aquest cop de calor que fa avui. Som a Deltebre i ahir la Teresa ens va preguntar que voldríem dinar avui i el Pere va respondre “coses de mama”, com per exemple “calent”, és a dir, col, arròs i fesols, la qual cosa a mi em va semblar perfecte i vaig confirmar el desig de viva veu. Després, analitzant tots els conceptes d’arrel familiar entranyable i definitiva, em va semblar que ho gaudiríem, no en tinc cap dubte, això sí, el deixarem gelar una mica i posarem l'aire condicionat a tota pastilla…

Molt, molt eixerida...

Parlo de la gosseta del Pere, l’Ayla, durant el dia roman sola a casa, tot i que el meu fill la vigila amb la webcam i a l’hora d’esmorzar a la feina no es pot aguantar i la va a veure i xerrar i fer-la moure una mica. Avui ens ha enviat un parell de gravacions on demostra que, tot i ser un nadó, és molt eixerida i entremaliada i ja té unes dentetes que punxen molt i pot menjar-se el pinso sense cap problema. Comença el procés educatiu, ara tindrà una bona feina, però és allò de què si et ve de gust no costa tant…

Es diu Ayla

Aquest és el nom de la nova gosseta d’en Pere, té un mes i mig i,, com podeu veure a la foto, és l’animaló més bonic en què un pot somiar. El nom l’ha triat el meu fill, és un nom d’origen turc que significa resplandor de lluna, també hi ha una pel·lícula que es diu “Ayla, filla de la guerra”. Bé, és un nadó però ja va menjant el seu pinso i també l’hem vist veure aigua i, fins i tot, ha fet unes gotes de pipí  i també una mica de caca. La carona ens recorda a la Lucca, que mai oblidarem, ella tenia 3 mesos i estava més refeta, però és també molt agraciada i mou la cua amb gràcia…