divendres, 31 de desembre del 2021

Mi alma duda

Me gustaba estar solo para pensar en ella, 

y perderme en la ciudad, o en la frondosidad del bosque.

Me gustaba andar sin saber dónde, 

para acomodar los destinos a los pensamientos.

Era como un director mal definido, sin saber a ciencia cierta… 

cómo van los derroteros que conducen los suspiros.

Allá en la estación, donde parece que conocen los destinos,

mi alma para, duda, y los trenes pasan, pasan, pasan, pasan...

 

Por ti soy lo que sea

El rico con la rica, el guapo con la guapa,

el alto con la alta, la lozana criatura… 

con el fornido proyecto hercúleo, 

el Don Juan con Doña Inés, 

la presumida con el narciso,

el del pantalón roto con su próxima… 

que lo lleva lleno de agujeros, 

el pijo con la pija, el sabio con la sabia, 

al menos se afanan en saber… 

y yo contigo, tú eres mi todo, y yo por ti, 

soy lo que haga falta ser, soy lo que sea…

 

Nou rècord

He anat caminant des de casa fins al pont Lo Passador i després, a la tornada, m'he passat l'entrador més proper per arribar a casa i encara he fet la volta més gran… he batut el rècord, amb gairebé tres hores de passeig i uns set quilòmetres i mig. Tot i que m'he cansat una mica, el passeig és preciós per la vora del riu, amb molts de bancs per poder descansar i contemplar com baixa l'Ebre, amb la seva parsimoniosa elegància habitual i la seva bellesa incomparable. Bon Any Nou a tots!!

dijous, 30 de desembre del 2021

Canelons de la Teresa

Molt bé, prou bé, no sopem, potser una taronja o una poma i res més. Demà ja anirem a fer un tallat al Barracoc i veurem al poble més actiu, amb botigues obertes i la gent circulant pel carrer. Crec que demà dinarem de sobres d'aquests dies i, si pot ser, no massa cosa, així anirem fem lloc per al Cap d'Any, que també el celebrem com cal. Per Any Nou, els canelons de la Teresa són únics, amb tots els respectes per la resta del món.

Portes obertes

Els germans Margalef, encara en obres, fan el seu niu sòlid i ben fet, Ricard té la botiga oberta i, a vegades, hi són les nenes i la senyora, porta oberta encantadora, la meva cosina Teresita i les filles, porta oberta entranyable de bona sang, fins i tot Ricardo roman sol al pis de dalt i és una altra porta oberta… Avui ha vingut a veure'm la meva cosina gran i la seva filla Susanna, hem fet petar la xerrada familiar i hem passat una estona la mar de bé. Ja sé que manca molta gent en totes les portes, però els que quedem som una molt bona representació… fins que Déu vulgui.

Reviure és tornar a viure

Tot i estant al poble, puntuals acudeixen tots els rècords propis d'aquestes festes, els vestits que la mare havia fet i tenia a punt per a entregar, la rondalla de versadors que et venia a despertar per felicitar-te, les nadales amb la pell de xai i la guitarra de joguina, la missa del gall, l'herba dels cavalls al cabàs, els pastorets Rovelló i Lluquet, els menjars dels dies no festius, allò propi de la nostra terra, com el calent, o l'anguila en suc, ànec, fotja, llissal de Buda, xapadillos amb all-i-oli i pa torrat, etc...

dimecres, 29 de desembre del 2021

Un suspiro del alma

El mensaje venía en el lomo de un suspiro,

y el suspiro se subió en una brisa, 

y la brisa, ya se sabe, acaricia los entornos, 

y pone su música a las palabras que transporta, 

son palabras de amor que se expresan… 

a través de la realidad de un expresivo suspiro. 

El mensaje tenía la suavidad de las delicias, 

de los ciertos del alma, de la verdad natural… 

de los principios de la esencia. 

El mensaje tenía la húmeda sinceridad 

…de un suspiro del alma.

 

En aquest precís moment

Tres senyors venen en un carro… un mira al davant, és el senyor previsió, no fa res més que planificar i preocupar-se, un altre mira al darrera, és el senyor retrovisió i no fa res més que lamentar-se, un tercer, tot feliç, anava al mig, ell viu el present ara i aquí, de tant en tant clava la vista endavant, amb atenció per saber on està anant, i endarrere, per aprendre d'allà on ha estat…. Però ell viu la vida en aquest precís moment, perquè el demà encara no ha arribat i l'ahir ja ha fugit, així tot allò que tenim és l'avui i, si no el sabem aprofitar, malbaratarem tota la nostra vida. Pensament extret del llibre “El Camí de la Felicitat” de Bernard Benson. Acabeu de gaudir d'aquests darrers dies de l'any 2021!!

Sants Innocents

Un cel de plata i plom, el daura el sol, que surt a poc a poc, com en una certa timidesa, perquè sap que ja som a l'hivern i ja no toca tant, però no se n'està de fer la seva aparició estel·lar, perquè tots els jubilats puguem sortir a fer el passeig habitual. És el dia dels Sants Innocents, recordo que al cole ens penjaven la llufa, fins i tot algun agosarat me la penjava a mi…

dimarts, 28 de desembre del 2021

Situaciones gratificantes

En el pueblo se viven situaciones fascinantes… Uno se encuentra con sus posibles novias, aquellas que te acogieron bien y te consideraban un buen partido, aquellas que pensaban que eras poco o como un mal menor, o incluso aquellas que ni llegaron a considerarte, quizá sin enterarse que tampoco a mí me decían nada. Bien, es curioso y me entra, en cada caso, una sensación diferente… extrema gratitud a quien pudo quererme y mis respetos a quien dudó e incluso para quien no me consideró para sus apetencias. El caso es que me alegro de verlas...

Una bona frase


Avui he llegit una frase que m'ha agradat molt: "Recordeu sempre que el present és fruït del passat i llavor del futur. No ho oblideu mai". Crec que és molt veritat… el meu present sense l'amor i la plena dedicació dels meus pares no seria el que és, mai els ho podré agrair prou, i m'agradaria pensar que la llavor que jo pugui deixar estigui, si més no, a l'alçada d'allò que van fer de mi els meus pares i els meus professors, família i amics...

Moderació


Hem menjat molt bé, a gust nostre, tot allò que volíem i hem pogut aconseguir, tot menys bous de mar frescos, que ens vam despistar una mica i ja no en vam trobar. Hem menjat xai, ostres, pop i picadetes de tot a nivell de l'excel·lència. Del vi, ens hem quedat amb un Mas dels Frares, un Priorat de Gratallops, que el trobem espectacular, i per brindar, aquest any, ho hem fet amb un Juvé i Camps, que també està força bé. El que sí hem procurat és tenir una mica de moderació amb tot plegat, així el cos ho agraeix molt i evites tenir algun ensurt innecessari. Bones festes, salut!!

dilluns, 27 de desembre del 2021

La primera taronja

Entre unes coses i d'altres, encara no les havia provades i ha estat avui, el dia de Nadal, a quarts de vuit de la tarda, tot despertant de la migdiada. I allí estava, rodona, amb fulla verda, grossa, d'una acidesa dolça, que no molesta, perquè no és extremada en cap sentit, són taronges Navel i Navelate de l'hort del meu pare, ara del meu hort, i que a més de ser realment bones, per a mi tenen gust de pare, gust de tot l'amor d'un home bo. Aniran bé per desengreixar d'aquests dies…

La calma de Nadal

És el dia de Nadal, he caminat pel poble mentre la Teresa acaba de preparar el dinar. He escoltat cridòria de nens amb els regals del Pare Noel i he captat olors de sopa de galets i de mil coses més, totes pròpies d'aquests dies. És curiós perquè hem dinat a quarts de tres i pels carrers no hi havia ningú, bars tancats, la calma de Nadal. Que sigui de pau i bé per a tothom!!

Avui, canelons!!

He obert els ulls un dia més, ple de pau i bé, ple de joia i unitat, amor del bo, natural, espontani, silenciós, autèntic, visible, i sempre a l'hora i al punt. He obert els ulls i he vist la Teresa i el Pere, és Sant Esteve i avui ens toquen els canelons que sempre ens regala la nostra estimada amiga de Tarragona, així que avui brindarem a la seva salut.. Bones festes a tothom!!

diumenge, 26 de desembre del 2021

La planxa i la brasa

L'altre dia els comentava la qualitat del pollastre i d'altra carn de ploma, criat a casa, sense pinsos compostos ni res. Avui voldria remarcar la diferència, evident, entre fer la carn a la planxa o a la brasa… una brasa de bona llenya i una bona carn de ploma criada a casa i sense pinsos per engreixar en poc temps, ni cap història artificial, és un àpat molt espectacular de bo i natural. No puc deixar d'esmentar les carxofes a la brasa, on difícilment les pots trobar ben fetes a un restaurant, fetes a la brasa a casa, amb un bon raig d'oli d'oliva i una mica de sal, són delicioses. Molt bones festes a tothom i molt bones i saboroses rostides…

Un altre Nadal a Deltebre

Nadal, Deltebre, la casa dels pares, la família, la parla de la meva terra, la il·lusió per redescobrir sempre la infància, les arrels, allò, tot allò a què mai he renunciat ni renunciaré. Com cada any, des de fa uns anys, hi ha cadires buides i manquen veus molt estimades, però a mi em passa com a aquell que va sovint al cementiri per tenir amb algun estimat, alguna conversa pendent o fins i tot habitual. Jo veig, d'alguna manera, aquí "in situ", els meus estimats ja traspassats...

Pessebre


De nen feia el pessebre juntament amb els pares, fins i tot amb figures de fang que feia jo, muntanyes de paper i herba natural, camins amb pedres petites i branques de pi a mode d'arbres estratègics, el riu amb paper de plata i la cova la feia amb ascles de llenya per al foc a terra. El més divertit era que, quan ho tenia tot fet, agafava el pot de talc que la mare guardava al tocador i ho enfarinava tot, feia d'allò del desembre congelat, una bona aproximació. Molt bones festes de Nadal i Any 2022 a la família i amics!!

dissabte, 25 de desembre del 2021

Bon Nadal a tots els docents

Els nens d'Infantil de l'escola del Serrallo han sortit a la plaça a fer una cantada de nadales, disposen d'una bona megafonia i les famílies omplen l’espai que hi ha al davant de la font. Ho fan força bé, amb molta gràcia, sobretot els nens dels dos extrems de la fila, que fan uns moviments còmics molt divertits. El meu reconeixement de sempre a les mestres d'Infantil, que fan una feina impagable, amb una dedicació artística i de cor. Desitjo un molt bon Nadal a tots els docents del món!!

Brindar per la vida

Gairebé sense adonar-me'n som a Nadal… demà cap al poble on no hi haurà reunió de tota la família i ho farem per parts, la qual cosa no vol dir que, d'alguna manera, també ens veurem i ens desitjarem el bo i millor propi d'aquests dies. La nit de Nadal farem una rostida de carxofes i carn de xai al foc a terra de la cunyada, un vi negre adient i un cava brut nature per a brindar per la vida i demanar salut, pau i molt d'amor per a tothom.

La tinc al cor

La veig de lluny, la veig de prop,

la veig, la tinc al cap, la tinc al cor,

per sempre més… 

I, en tancar els ulls, encara ho veig més clar, 

és un somni d'aquells que penetra en la nit, 

i es fa difícil, molt difícil, poder despertar, 

tot i això, la veig de lluny, de prop, 

la tinc al cor, la tinc al cap...

 

divendres, 24 de desembre del 2021

El color de la pau

Entre la nit s'esfullarà una rosa,

i un raig de blaus de llum molt ben encesa, 

és farà lloc entre la foscor i anirà clarejant, 

i nosaltres amb el cor encongit i l'esperança molt activa,

reviurem el somni de les llums de tots colors, 

i ens complaurem en el color verd, 

farem una estada de pau i llibertat amb el color groc, 

com sempre, remourem tots els colors...

perquè surti el color blanc de la pau.

 

Impagables

Seguim anant de la mà, allí on va un va l'altre, fins i tot quan no anem… som prop, a tocar i, enmig del silenci, ens sabem aquí, al costat, i això que és tan natural, tan normal, tan evident que és al mateix temps una proclama de felicitat. Algú podria pensar que les nostre rutines són avorrides, però no, són gestos gairebé automàtics de complaença i això és impagable, amics...

Pollastre de casa

Pollastre de casa criat a casa amb moresc, tomàquets, fulles d'enciam o de col, arròs, tot natural, sense pinsos compostos ni res… La mare sempre en criava algun per regalar a algú, per exemple al meu mestre, i per menjar a les festes. Recordo que el feia farcit, o rostit a la cassola, o en sopa i olla, però el que és cert és que aquella carn era diferent, única, amb una consistència i un sabor que no n'he menjat mai més en la vida. Igualment passava amb l'ànec o les mudes, que també eren molt saboroses, tan a la brasa com per fer un molt bon arròs a la cassola.

dijous, 23 de desembre del 2021

Nunca se fueron

En estas fiestas navideñas nos invade una sensación de tristeza al recordar a nuestros seres queridos, que ya no están entre nosotros, pero yo les invito a recordar los buenos momentos pasados con ellos y a verlos en la sonrisa de un nieto, en el aroma del café que compartían, en el perfume de una rosa que os acariciaba en vuestros paseos por el jardín. Pienso que ellos nos querían mucho, tanto que su mayor felicidad estriba en vernos felices a nosotros, así que no les defraudemos por favor. Feliz Navidad, inmenso Año Nuevo y mis mejores deseos para todos…

Tots han arribat

Pau i bé, nit de lluna, calma, silenci, neu…

És blanca la muntanya, la casa de fusta i el foc a terra, 

el pi palplantat i els camins que ja no són camins,

ja no van enlloc, ningú passeja, 

sembla que ja tots han arribat allà on volien, 

tots han trobat el seu estel, tots estan assaborint… 

un missatge de bona i gran esperança.

 

Llisses i gavines


Vaig a veure les llisses al port del Serrallo, avui se'n passegen de molt grosses, una nena amb l'avi els hi donem molles de pa i s'apropen com a boges fent un gran tropell, tot i això, alguna gavina agosarada, també ve ràpid a veure si pot pescar algun bocí de pa. L'espectacle és maco i a mi em recorda una mica els ocells del Delta, gavines, ibis, ànecs, camallargs o esplugabous, revolant darrere del tractor dins els tancats…

dimecres, 22 de desembre del 2021

Un dia contigo

Noche interminable, tarda en amanecer,

no se acelera ni que le limpie todos sus deslices de aproximación, 

no sabe, no intuye, no comprende o no quiere entender,

que hoy la veré en los primeros compases de un nuevo día, 

donde su luz y su sonrisa lo harán mágico, estelar, convincente, 

muy edificante, propicio, sublime, delicioso.

Será un día contigo, y entonces madurará…

hasta mi adorada adolescencia perturbada.

 

Ver en colores

Ya puede haber mil, la veo la primera,

nos vemos con la rapidez de un encendido de almas. 

Se acabó lo cansino, la rutina, el hacer tiempo… 

como si el tiempo se hiciera y deshiciera a mi antojo. 

Siempre hay un antes y un después, antes de ti, después de ti, 

es como un miope con las gafas de tu visión, 

todo lo ve en colores, en hermosos colores de amor.

 

Moments espectaculars

Ha vingut uns dies de vacances, des de Califòrnia, la meva fillola i ho hem anat a celebrar amb la seva mare que n’està molt cofoia. Hem anat al restaurant Xaloc del Serrallo, regentat per uns veïns de l'escala i realment s'han lluït: per començar, un seitó molt fresc arrebossat amb farina de cigrons, calamars a l'andalusa i un pop a la gallega deliciós, de segon un llobarro, fresc i al punt, de postres uns hem fet un cafè irlandès i altres han preferit una bogeria de xocolata, que només amb el nom ja és tota una temptació.Gran dinar, fins i tot el cafè ha estat bo. I com sempre, el millor de tot, la companyia…

dimarts, 21 de desembre del 2021

Buenos días... con amor

Qué tendrá el aroma del café que sabe a paz, que proclama proximidad, que suena a consenso. Normalmente siempre hay alguien estimado al otro lado del café, y el café fue el enlace cómplice, como un avance propicio para alguna solución básica. Y en el hogar, ya en la paz familiar, la alegría de la madre, de la esposa y, a veces, la mía sale de la cocina en forma del café de buenos días, café con amor, con amor y sonrisa.

Gràcies!

Dono gràcies a la vida cada matí quan obro els ulls, cada cop que veig que el meu somriure té resposta i complaença. Dono gràcies a la vida per deixar- me viure la meva jubilació tan ben acompanyat, per un bon amor, que és com una brisa suau i dolça que et penetra cada porus i arriba a l'ànima per quedar-s'hi, cofoi i molt ben instal·lat per sempre…

Encara plou

Segon dia de pluja, mateixa manera de fer, romanem a casa desats, la plaça buida, no passa ni un trist impermeable, ni un paraigua còmic d'aquells que es tomba amb el vent… És l'hora del pati i l'escola està en silenci, no hi ha jocs, ni futbol, ni bàsquet, ni res, tothom una mica trist, però el profe segur que inventa alguna cosa per distreure el personal. Recordo que en aquests casos, sempre els explicava alguna història, o jugàvem de dos en dos, a mirar-se fixament als ulls i veure qui reia primer i sempre guanyava jo, bé… algun cop no. Ho passàvem prou bé…

dilluns, 20 de desembre del 2021

Amor, mucho amor...

A veces, cuando escribo alguna de mis pequeñas cosas, veo que hay alguna persona a quién realmente le gusta y le hago soñar, incluso emocionarse, y me pone alguna observación de agradecimiento y tal… y yo, que no tengo ninguna pretensión, que solo escribo por pasarlo bien y divertirme un poco con las letras, estoy contento si, de alguna manera, puedo hacer pasar un momento agradable haciéndoles recordar buenos momentos, que sin duda han tenido. Bien amigos, se acerca Navidad, salud y paz para todos, y amor, mucho amor, para dar y regalar a todos...

Més de la lluna

Diuen que la lluna no té llum pròpia, però jo diria que la lluna és el sol de la nit, si més no, surt amb aquesta llibertat i pretensió. Com veieu, jo en parlo sovint, de la lluna, és gairebé amiga meva i, quan va de plena i es banya al meu mar, que també és un bon company de somnis i fantasies, sempre me'ls miro un pèl bocabadat, com un immillorable i gran espectacle, meravellosament natural i genial...

El cabàs ple

Farem herba pels cavalls, posarem alguna pastanaga i una mica de moresc, deixarem el cabàs al balcó. El padrí em va dir que fes també la carta als Reis d'Orient… no vindrà d'una, el que cal és que arribi i em puguin portar allò que he demanat, sobretot la pilota de reglament, o el més semblant possible, perquè la bici potser seria demanar massa. Bé, tinc el cabàs ple a vessar, fa molt de goig tot...

diumenge, 19 de desembre del 2021

Amor

El amor llega en barca, olas de suavidad,

suspiros musicales, como una brisa que abraza, 

como un bello sentimiento. 

que se escapó de la inmensidad azul, 

a través de una de sus rosas blancas 

que emanan los sentimientos más hermosos… 

El amor nos llega por la sonrisa multicolor de un jardín,

que florece en luces de colores, 

panorama reluciente, amor en ciernes. 

El amor… basta verla con mis ojos

para saber qué es un amor.

 

El carrer blau

Al carrer estret de portes blaves i cortines de xarxa de pescador, la nit cau sense pressa. La lluna sembla haver trobat un passadís i es fa pas entre els estels  que mostren una certa timidesa, perquè la nit encara és jove… En alguna finestra hi ha algun joc de llums de colors,  un Pare Noel puja per una escala de corda, fa cara d'anar carregat, la canalla del carrer s'ho mereix tot. És el carrer blau, fa olor de peix, olor de seny, olor de pau…

Nadales

Ens posàvem la pell de xai i la bufanda del Barça i anàvem a cantar nadales pel veïnat. A les cases més conegudes dels amics ens feien entrar, ens feien cantar i ens convidaven a "paracotes", que segons m'explicava l'àvia, eren (són), una mena de bunyols amb figa seca que es menjaven entre jota i jota, d'aquí el seu nom "paracotes", entenen "cota per jota". Recordo que ens feia una mica de vergonya, però era la tradició i gairebé tots els nens del poble ho feien i esperàvem el dia amb molta il·lusió, eren altres temps i nosaltres érem nens… grans records!!

dissabte, 18 de desembre del 2021

Cotxe nou

Som a Tarragona, sans i estalvis, ho hem passat bé, encara ens podem moure i gaudir una mica de la vida de jubilat. Després de quaranta anys amb nens, la Teresa i jo, tenim la sort de viure junts aquella llibertat en pau, que ens hem guanyat a pols. Aquesta tarda hem anat a cercar l'EcoSport vermell fantàstic i ens hem acomiadat del Kuga, al que teníem en gran estima. Hem anat al RACC i hem arreglat tota la paperassa de l’assegurança i ja està tot llest. Hem fet un tomb per Tarragona, va com una seda, és molt modern i ens fa molta il·lusió. Ara ja el tenim al nostre pàrquing, és maco!!

Vida normal

La Teresa té hora per posar-se la tercera dosi de vacuna, crec que li toca la Moderna, jo ja tinc les tres dosis. Bé, anirem amb el cotxe nou i, si tot va bé com a les altres, doncs ja estarem en perfecte estat de revista. A part d'això, vida normal, el despertador a les nou o quarts de deu, esmorzar al lloc de sempre, passeig pels tinglados del port del Serrallo de Tarragona, dinar a casa, una bona migdiada… la vida sana i normal habitual.

Amor en los silencios

Verla es todo un clamor, un placer, una ilusión,

una emoción que me enternece el corazón, 

y mi alma llora feliz su exaltación más natural.

Puedo regalarle un jardín… 

donde prevalecen las rosas blancas, 

y escribiré un poema con versos 

que evocan poesía por todos los poros.

Puedo contarle, a la luz de la luna, 

que emana amor incluso en todos los silencios...

 

divendres, 17 de desembre del 2021

Calles peatonales


Lo dice el nombre, peatonales, para peatones, sin coches ni bicis ni patinetes, gente de paz y de bien que pasea por las calles, comprando en sus tiendas de proximidad, sentándose en sus bares de siempre… En la noche, parece incrementarse el movimiento, no hay una gran aglomeración, pero sí una cierta actividad, notándose que muchos extranjeros han hecho de este lugar su residencia habitual. Pese a todo, la gente pasea tranquila, sin prisas, aprovechando que la noche es plácida, se ausentó el viento y el frío sólo da una constancia muy tenue…