Diuen que la lluna no té llum pròpia, però jo diria que la lluna és el sol de la nit, si més no, surt amb aquesta llibertat i pretensió. Com veieu, jo en parlo sovint, de la lluna, és gairebé amiga meva i, quan va de plena i es banya al meu mar, que també és un bon company de somnis i fantasies, sempre me'ls miro un pèl bocabadat, com un immillorable i gran espectacle, meravellosament natural i genial...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada