Segon dia de pluja, mateixa manera de fer, romanem a casa desats, la plaça buida, no passa ni un trist impermeable, ni un paraigua còmic d'aquells que es tomba amb el vent… És l'hora del pati i l'escola està en silenci, no hi ha jocs, ni futbol, ni bàsquet, ni res, tothom una mica trist, però el profe segur que inventa alguna cosa per distreure el personal. Recordo que en aquests casos, sempre els explicava alguna història, o jugàvem de dos en dos, a mirar-se fixament als ulls i veure qui reia primer i sempre guanyava jo, bé… algun cop no. Ho passàvem prou bé…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada