Al carrer estret de portes blaves i cortines de xarxa de pescador, la nit cau sense pressa. La lluna sembla haver trobat un passadís i es fa pas entre els estels que mostren una certa timidesa, perquè la nit encara és jove… En alguna finestra hi ha algun joc de llums de colors, un Pare Noel puja per una escala de corda, fa cara d'anar carregat, la canalla del carrer s'ho mereix tot. És el carrer blau, fa olor de peix, olor de seny, olor de pau…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada