Avui em ve de gust recordar al meu fill de petit, la dèria que tenia amb els animalons, sempre amb el caça-papallones a punt, el pot de les marietes i aquella carona entremaliada a la que no podies negar-li res. Recordo que arribava de l'escola, a vegades una mica carregat de cap, i ell m'esperava, tot a punt i preparat, i se'm llençava al coll… i a veure qui és el valent que li deia que no. Sempre havia pensat que faria Biologia, i ell n'estava convençut, però no ha estat així, la vida fa molts tombs i jo l'únic que vull, i sempre he volgut, és que ell sigui molt feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada