Estic assegut en un banc, prop de l'escola, ja no hi ha nens ni mares. Al banc del davant hi ha quatre adolescents, dues noies i dos nois, el silenci és total, cadascú amb el seu mòbil, semblen quatre desconeguts, sense cap relació entre ells i com si visquessin les seves vides lluny, molt lluny d'aquest banc sota els arbres i prop de la font. Costa d'entendre, sobretot a la gent de la nostra edat que baixàvem a la plaça per fer-la petar una bona estona, on arreglàvem el món i alguna parella estable...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada