El cirerer florit sembla nevat, la figuera amb la gronxadora que el pare em va fer amb una corda i una senalla, els rosers de la mare i les seves converses amb ells, el roser blanc on s'aturava sempre, el galliner, la gàbia dels conills, el corral del porc, un albercoquer, un llimoner, encara no teníem el pi, però ja era al pensament i al final ha resultat admirable, una era d'alls, unes carxofes, tomàquets, albergínies, pebrots, una mica d'hort… Era el meu pati de Deltebre, la casa dels meus pares al poble...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada