Un cel de plata i plom, el daura el sol, que surt a poc a poc, com en una certa timidesa, perquè sap que ja som a l'hivern i ja no toca tant, però no se n'està de fer la seva aparició estel·lar, perquè tots els jubilats puguem sortir a fer el passeig habitual. És el dia dels Sants Innocents, recordo que al cole ens penjaven la llufa, fins i tot algun agosarat me la penjava a mi…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada