Tot i el vent, he anat a caminar una estona, encara que hi ha cantonades on se m’emportava com si fos una fulla de morera. Recordo que, quan encara vivia el pare, un dia de vent vaig tenir que agafar-lo que me'l prenia sense cap mirament. Ben abrigat he anat a esmorzar, i avui he fet un cafè amb llet, ben calent, i un parell de llagostins, i a la Teresa li he portat uns croissants petits. Després, a casa he mirat per la finestra una bona estona, tot i escoltant com bufa el vent… volen les fulles mentre la Teresa fa “calent", el nostre menjar típic a Deltebre, tota una il·lusió!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada