Ens posàvem la pell de xai i la bufanda del Barça i anàvem a cantar nadales pel veïnat. A les cases més conegudes dels amics ens feien entrar, ens feien cantar i ens convidaven a "paracotes", que segons m'explicava l'àvia, eren (són), una mena de bunyols amb figa seca que es menjaven entre jota i jota, d'aquí el seu nom "paracotes", entenen "cota per jota". Recordo que ens feia una mica de vergonya, però era la tradició i gairebé tots els nens del poble ho feien i esperàvem el dia amb molta il·lusió, eren altres temps i nosaltres érem nens… grans records!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada