Tot es mou, tu i jo no massa, anem de la mà, a poc a poc. Els ocells festegen cridaners, una família d'esquirols va jugant pel tronc d'un gran pi. Arribem al banc davant la font, les fulles de nenúfar estan precioses, fins i tot tenen alguna flor blanca, bonica, delicada i, com sempre, alguna granota pren el sol mentre que, alguna altra, rauca al seu enamorat. Nosaltres parem una mica, tot es mou, però ja hem arribat, érem prop, sempre a tocar, un de l'altre, l'altra d'un...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada