Sols a casa, la Teresa i jo, silenci, no s'escolta ni la música ambiental que tenim alguna vegada. Ella és a l'ordinador i jo escric algun cosa del dia a dia o dels meus records. L'hàbit és preciós, aixeco el cap i la veig, normalment és prop, a tocar, i sempre noto aquell silenci que és plenitud, aquella companyia que és com una mena d'ombra que t'acarona i et fa costat i calor, i dóna el color adequat a la teva vida. És la màgia de la vida, la màgia de l'amor, un molt gran amor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada