La Montoliva

No estava programat, però era dilluns, ha vingut la cunyada… i se'ns ha encès la bombeta i hem anat a dinar a La Montoliva. La Montoliva, restaurant típic rural de cuina tradicional, catalana i de pagès, situat a Vilallonga del Camp, té com a especialitats, la Cargolada, la Xatonada, la Montolivada i la Calçotada, tot això pot estar regat amb un vi negre de Bràfim, que sempre entra i acompanya molt bé. De postres destacaria la crema catalana i la d’avellanes, el farcellet de mató amb codonyat i avui ens han sorprès amb plàtan banyat de xocolata. Bé, d’aquest lloc un sempre surt satisfet… 

Amanides

Fa bon temps, és temps d’amanides que, amb totes les seves varietats, sempre són d’un atractiu i benefici manifest. Avui recordo l’amanida de “tomata crua”, com deia la mare, amb tomàquets i cebes de l’hort i una mica de tonyina o bacallà, oli d’oliva i un pa que anomenàvem partit, així com aplanat i que era ideal per poder sucar com cal. I com no recordar les olives de l’àvia, les trencades on ella mateixa s'ho manegava tot i li sortien boníssimes, o les que posava en una guerra amb herbes, o aquelles que anomenava mortes i que també eren molt bones. Bé, la Teresa broda les amanides, tan en presentació com en qualitat, en parlarem… 

La Champions també

Doncs sí, calia posar la cirereta al pastís i ho han aconseguit de manera brillant i contundent, Barça 4 - Lió 0, mostrant aquella capacitat per fer allò que toca a cada moment i acabant posant contra les cordes a un molt bon equip com és el campió francès. Ha estat memorable i la Teresa i jo ho hem gaudit amb molta emoció i gran intensitat. Per acabar d’adobar el que ha estat una tarda genial, han vingut els joves a sopar amb nosaltres, la qual cosa sempre ens fa feliços. La nota penosa ha estat el descens del Girona pel que sento especial simpatia... 

Millor ser bona gent

Vaig llegir una vegada que ser popular és tenir un nom, després la gent s’encarrega de posar els adjectius. També és ben conegut allò que diuen que és molt important que es parli d’un fins i tot, afegeixen, encara que sigui bé. Però també hi ha aquells que viuen molt tranquil·lament en l'anonimat i van dient allò de que la Verge els deixi tal com estan. Uns i altres, i els de més enllà, són apreciats o no tant segons els ulls que ho miren i ho gaudeixen o ho sofreixen. Bé, cadascú és com és i si és bona gent millor que millor… 

Música de bosc

La mar en calma i la lluna crescuda, diria el poeta, però jo me n’adono que les fulles dels arbres es mouen lentament, semblen una manifestació directa dels batecs dels seus cors. La ratlla de Sant Martí sembla una porta lluminosa que ens porta al país de la natura viva. Un bosc de pins i alguna alzina, i farigola i romaní, espígol, lavanda, i les fulles bategant al ritme de tota l’emoció de cada cor. Uns esquirols juguen pel tronc d’un pi pinyoner, mentre uns ocells en festeig acompanyen amb els seus sons aguts la sempre magnífica música de bosc… 

Toca ciutat

Ens llevem d’hora i agafem el bus, avui toca ciutat, esmorzarem a Can Pinyol, allà prop de la Rambla Nova, on fan la truita d’espinacs més encertada de Tarragona i possiblement el millor cafè. Després anirem a caminar, la Teresa diu que ha d’anar a comprar alguna cosa i anirà pel seu compte, jo baixaré fins la Plaça Imperial i després aniré cap a casa, tranquil·lament i parant, de tant en tant, per descansar i fer un cop d’ull al mòbil per dir bon dia als meus amics i anar responent als comentaris sobre els meus petits escrits. Bé, ha fet un dia preciós... 

Bicicleta estàtica

He comentat alguna vegada el bon ús que en faig de la bicicleta estàtica, diria que fins i tot tinc ja una certa habilitat que em permet pedalar durant una hora seguida sense parar, això sí a diferents velocitats i arribant a aconseguir un estat de semi inconsciència on una part del meu cos fa la migdiada i l'altra vigila que no m’adormi del tot i caigui al terra. Aprofito també per pensar en allò que vull escriure del dia a dia i treure un temps per pensar en la família i donar gràcies per tot allò de bo que ens pugui passar. Bé, aconsello tenir una bici a casa, ajuda a fer salut… 

Música de parsinòmia

La lluna vigila, les ones de la mar fan música de parsimònia, una calma que convida a la reflexió serena. Com passa de ràpid la vida, el temps corre, gairebé tot arriba, moltes coses passen, fins i tot allò que no esperes i allò que temies o esperaves. Llegia que hi ha dos dies en els que no es pot fer res, són ahir i demà, per tant cal viure cada dia amb total intensitat, de cor, de bona fe, gaudint del plaer que suposa ser una bona persona i, a partir d’aquí, viure anant de cara i sent feliç per la teva predisposició per fer feliços als altres... 

Campiones de tot

Aquest equip femení del Barça és una meravella de comportament, de qualitat, de joc, i guanyen gairebé sempre, aquí a les competicions nacionals no tenen rival, han guanyat la supercopa, la lliga i ara la copa de la reina, jugant la final contra l’Atlètic de Madrid, al que han vençut per 3-1. La cirereta a un pastís insuperable, fora que es pogués aconseguir la Champions, que juguen la propera setmana contra les campiones de França en un camp neutral a Oslo. Bé gran temporada futbolística a Can Barça, tant ells com elles són campions de lliga i la culerada és molt feliç, però tots sabem que això va com va, per això cal gaudir-ho com cal… 

Gossos

Diuen que són l’amic de l’home i realment són, gairebé sempre, una companyia molt agradable, nobles, fidels i sempre molt carinyosos i agraïts. La Teresa sempre em parla de la seva Blackie, que l’esperava a la parada del bus quan ella estudiava a Tortosa. Recordar al nostre Rex, ja al pis de Tarragona, és tota una emoció plena de records entranyables. La gosseta que té ara el Pere, es diu Ayla i és tremenda, molt moguda, incansable, però amb ell fan molt bon joc i és un encant, també té al Magus que és la bondat i la paciència total, sobretot amb l’Ayla. Per acabar una foto amb el gosset d'un amic, no em direu que no és una meravella...

Comprensió i memòria

En els meus temps d’estudiant es memoritzava molt, apreníem de memòria, fins i tot allò que no enteníem, i evidentment les comarques, la cançó del pirata, les cobles de Jorge Manrique, alguna faula de Samaniego, els reis godes, etc, etc. Avui tot això no passa, qualsevol nen amb una maquineta, pot assabentar-se d’allò que cerca sense massa complicacions, però si li treus la maquineta la seva ignorància es fa tristament palesa. Diuen també que la memòria és la intel·ligència dels rucs, bé jo davant de tot això, sempre penso en allò que diu que “tindrem una mida per a totes les coses”, i és per aquí on deu ser la veritat, comprensió i memòria, en aquest ordre... 

Petits plaers de la vida

Despertar cada dia ja és un motiu de joia, la Teresa prop, el cafè a punt, les orquídies lluint la seva bellesa habitual i a la finestra, onejant com cal, la meva gegantina bandera del Barça. Sí, ha estat un dia força agradable i, per acabar-ho d’arrodonir, he escoltat la roda de premsa del senyor Florentino Pérez, on tot el món és dolent i va contra el Madrid, i no ha fet el mínim gest d’autocrítica davant del lamentable joc que el seu equip ha fet durant l’any, tot i tenir una plantilla feta a cops de talonari, és a dir, una plantilla, però no un equip. Bé, un dia prou complet... 

Pluja i vent

Diuen que es tornen a apropar les pluges… m’agrada la pluja moderada teclejant amb suavitat mentre vas conduint per alguna carretera prop del riu. No m’agrada el vent, recordo que quan conduïa em feia molta por, tot i que una brisa suau de maig, com diria el poeta, sempre em resulta agradable. Tampoc em fa cap mal una mica de vent de tardor, que fa volar unes fulles seques de morera i que vol dir-te que l'hivern és prop i cal gaudir de la moderació de l'estació. Bé, pluja sí, vent no, tot i que sense passar-se tot és necessari… 

Temps de flors

És Temps de Flors a Girona, on val molt la pena de fer una visita per gaudir d’un bany de primavera i un impacte estètic de primer ordre. Aquest any les escales de la catedral fan homenatge a Gaudí i la seva Cocollona (cocodril-papallona), amb trencadís, presideix tota la bellesa floral habitual. Quan parlo de flors sempre penso en el jardí que tenia la mare, les seves roses sobretot, amb les que tenia les seves converses i una cura especial i, com no, amb les orquídies de la Teresa, que amb ella ressusciten puntualment, mostrant sempre un espectacle de bellesa i color...

Campions de lliga

Bé, ja en són 29, aquesta amb un regust molt especial perquè és guanyada a casa, al Camp Nou, i contra el Reial Madrid, a més amb tota justícia i amb un joc coral molt atractiu. Fora injust anomenar personatges clau en aquest èxit de la regularitat però, de totes maneres, sí que en vull fer esment d’alguns: Lamine, evidentment, Pedri, metrònom i cervell de l’equip, la resurrecció de Ferran amb un final de temporada excel·lent, la sorpresa de Cancelo que ha superat totes les perspectives, Eric, un multiservei total, Pau Cubarsi, la joventut al poder, Fermín, incansable i molt valuós, el porter Joan que ha estat el menys golejat… Bé, caldria anomenar-los a tots, ja que han estat a un gran nivell. Menció especial a l’entrenador, tot un crac i una gran persona. Visca el Barça campió!! 

Viure i reviure

L’edat madura, plena i rica en tota mena d’experiències, podria ser perfectament aquella veu clàssica que contempla les “batalletes” de l’avi i que, d’alguna manera, tothom ja sap de memòria. Però a mi, que també se me n’escapa alguna, el que m’agrada és recordar la posta del sol des de la platja de la Marquesa, a Deltebre, reviure els banys al canal de terra de l’esquerra de l’Ebre, gaudir de l’olor de la tarongina per a després menjar-te una taronja al peu de l’arbre, passejar pel riu i els arrossars i gaudir del raucar de les granotes... Bé, reviure és tornar a viure i gaudir-ho.

La remor del meu cor

Sento la remor del meu cor tot recordant el primer cop de tantes coses que tard o d’hora acaben arribant. Però n’hi ha algunes de molt significatives i que et configuren una manera de gaudir de l'existència: aquella preparació per a la vida que són els estudis i l’educació, el coneixement d’aquella Teresa que tothom hauria de tenir en el seu esdevenir diari, el naixement d’un fill que sempre et sensibilitza d'una manera especial i et desperta la capacitat per ser millor i, com no, l’amor dels pares que t’ha fet créixer amb l’exemple adient per ser com ets… 

Dinar d'aniversari

Hem esperat fins dissabte perquè ens anava bé a tots i, tot i que amenaçava pluja, hem acudit puntuals a la trobada. El lloc triat ha estat el restaurant Can Mañá de La Ràpita, que és tota una garantia de bon tracte, peix fresc i bon arròs, així que hem fet el menú Mañá, que consta de tot un seguit de picadetes delicioses per acabar amb un arròs pelat, que sempre el fan molt bo i al punt, postres i cafès a bon nivell, i una molt bona companyia, com són en Pere, la Mabel, la cunyada Marcel·la i, evidentment, la Teresa (la homenatjada) i jo. Abans havíem fet un vermut rapitenc, mirant al mar. Bé, dia rodó, gran plaer i sentit familiar, fer anys així de ben acompanyat dona gust… 

Fruita

Confesso que soc molt fruiter, m’agraden gairebé totes: taronges, pomes, prunes, mandarines, síndria, meló, préssec, albercoc, cireres, mango, nespres, nesprons, nadius, maduixes… i també els fruits secs, sobretot les nous, les ametlles, les avellanes i els festucs. Bé, unes més que altres, però les gaudeixo com cal i m’he de retenir per no passar-me. Ara ve el temps de la fruita dolça, sobretot de les cireres i els albercocs que, juntament amb els préssecs, són tot un plaer per al paladar. Jo soc molt de préssecs, la Teresa és més d’albercocs i a tots dos ens encanten les cireres. Tenen moltes vitamines, però també molt de sucre, com tot amb moderació, cal gaudir-ho com cal i fer salut... 

Espanyol - Real Madrid

El Barça encara no és campió, el Real Madrid va guanyar al camp de l’Espanyol i caldrà esperar. L’Espanyol-Real Madrid, és l’únic partit que veig d’aquests dos equips, a part dels que juguen contra el Barça, evidentment, però quan juguen tots dos qualsevol resultat dels tres possibles sempre em sembla bé, sobretot l’empat perquè així perden dos punts cadascú i si guanya un o l’altre també m’està bé perquè l’altre ha perdut. Bé, aquest cop hauria estat bé que guanyés l’Espanyol ja que així ja seríem campions, però és igual, només ens manca un punt per guanyar la lliga… i la guanyarem, aquest any no es pot escapar de cap manera.  

Aniversari de la Teresa

Sovint la Teresa em recorda a aquella cançó que diu que cal que neixin flors a cada instant. Ella és la font d’on brollen les actituds més nobles, les accions més sanes, les intencions més venerables, els raonaments més savis, a part de la prudència més respectuosa i la comprensió més generosa, tot regat sempre, per aquell somriure que acompanya un silenci de regal, o una paraula que és sempre justa, mesurada i a temps… la Teresa és tot això i potser més que no encerto a descriure. Bé, doncs, aquest ésser meravellós, avui fa anys, cal felicitar-la com cal. Gran dia preciosa, gràcies per existir i fer-me immensament feliç!! 

Frases històriques

Al comunicar-li a una mare que els seus cinc fills havien mort en la batalla ella va respondre que només volia saber si Esparta havia vençut. Plora com un nen el que no has sabut defensar com un home. Vaig venir, vaig veure i vaig vèncer. Jo arrancaré un a un els grans d’aquesta magrana. Tu també, fill meu? Bé, són frases molt conegudes, la primera és d’una mare espartana, la segona del pare de Boabdil, darrer rei de Granada, la tercera de Juli Cèsar, la quarta de Ferran el  Catòlic i la cinquena també del Cèsar. M’ha vingut de gust recordar-ho ja que això em feia la història més agradable d’aprendre i de recordar… 

Hola mare!!

La mare no té un dia, tots els dies són de la mare, són para la mare… Si ja no la tens, per recordar-la i donar-li les gràcies per tot allò que t’ha donat amb tant d’amor desinteressat i, si la tens, és ara quan cal gaudir-la, però també pensar que per a ella som com a bocins de la seva pròpia carn. Hola mare, sembla que avui en volen fer pensar amb tu, diria que no cal, jo sempre et tinc present, la teva capacitat per protegir i estimar, el teu esforç per arribar fins i tot on no hi havia camí, el teu amor total i majúscul, per fer de mi, si més no, una bona persona… Un petó mare!! 

Orquídies

És el seu temps, la seva hora, han passat de ser quatre fulles verdes a un esclat de vida i bellesa en color que sembla tot un miracle de resurrecció total. En tenim una dotzena, a la terrassa que tenim tancada, però que sembla que és el seu lloc ideal. En tenim tres o quatre que ja comencen a ser velletes, però la resta estan en plena forma, sis ja han florit i les flors són espectaculars, blanques, grogues, unes com a rosades i d’altres com a lila, que també són molt boniques, així com les formes que són molt originals... 

Seitó

Viure prop del Serrallo i freqüentar-lo sovint té un valor important per a tots aquells que ens agrada gaudir del peix fresc. Aquest cop ha estat seitó, el primer d’aquesta temporada, i té aquell sabor tan agradable de sempre i més si és fresc i d’aquí. Volíem convidar als joves però tenien compromís, així que hem anat la Teresa i jo i ens hem permès el luxe de fer una copa de vi negre i unes postres també molt especials, que el nostre amic alemany prepara com cal, i un bon cafè, que han estat dos, com a cloenda d’un dinar genial.  

Calçotada d'alls porros

La meva cuinera de capçalera ho ha tornat a petar… i és que, com dic sempre, la Teresa és molta Teresa. Aquest cop m’ha fet una mena de calçotada, però en lloc de calçots, eren alls porros, i la salsa també molt original i molt bona, a més ho ha presentat com si fos una bandera catalana, i amb uns talls de pollastre a la planxa. El resultat de tot plegat, ha estat un encert, tot molt agradable de menjar i a més molt natural i molt nutritiu. Llàstima que crec que no vam fer cap foto ja que, a més de molt bo, era molt estètic… 

Un home savi

Érem d’excursió al zoo de Barcelona amb els alumnes de quart de Primària i sempre anàvem les tres classes juntes. Un alumne que no era de la meva classe ja de bon matí em va saludar molt correctament i durant el dia el vaig veure sempre prop, gairebé a tocar. En dir-li si no preferia anar amb els amics, em va dir que el seu pare li havia dit que romangués sempre prop meu perquè jo era un home savi i podria aprendre molt de mi. Evidentment, pobre de mi, em vaig sorprendre molt i després va resultar que el seu pare sí que havia estat alumne meu i sembla que el vaig poder ajudar molt i tota la família parlava sempre molt bé de mi. Bé, són records de la meva vida professional… 

Colònies i excursions

Recordo que m’agradava molt portar als meus alumnes a veure coses, sempre estava a punt, i no només per fer les excursions que teníem programades, sinó que també feia alguna sortida per la ciutat per visitar els indrets més significatius. Ara, ho analitzo fredament i penso en la responsabilitat del professor en aquests tipus de sortides, a part de què mai ha estat reconegut i molt menys remunerat. Recordo amb especial plaer una sortida amb tren (Reus-Alcover) per visitar l’Ermita del Remei, on hi havia nens que mai havien anat en tren i alguna família que no ho veia massa clar. Molt bons records, també, de les excursions a Deltebre i al zoo de Barcelona, on anàvem tots els cursos que jo vaig ser...

Fa un dia esplèndid

Camino pel port del Serrallo, un cormorà es capbussa i surt uns deu metres més enllà, sembla que m’acompanya, també deu saber que soc un senyor gran, tal com ho fan els coloms i les gavines, i fins i tot les llisses, que se m'apropen per cercar alguna cosa per menjar. Arribo on atraquen els iots, també hi ha un vaixell anglès, que és escola i, de fet, es veuen alguns alumnes fent pràctiques en diferents activitats. Fa un dia esplèndid, calor, cal plantejar-se deixar la jaqueta, tot i que és molt fina, i agafar la gorra per al sol i les ulleres.  

Cal gaudir de la pluja

Som un a cada costat de la taula, dos cafès curts ens regalen el seu aroma, la terrassa dona al riu, el riu té gairebé la calma de la mar però, tot i que sembla que no toca, una llissa fa un vol d'exhibició. La llum d’un estel penetra entre les moreres, l’espai és idíl·lic, és allò que somies i se’t dibuixa un gran somriure de satisfacció. Sento aquella plenitud que et dona la felicitat quan la vius en pau i tenint aquella sensació de què tot allò que demanes a la vida ho tens a l’abast. Cal gaudir de la pluja perquè no sempre plou, i encara menys a gust de tots… 

Barça total

El Barça masculí guanya a Getafe i com que el Reial Madrid només ha empatat a la Cartuja contra el Betis, doncs, el Barça li treu onze punts, la qual cosa vol dir que la lliga és gairebé al sac, tot i que encara no és ben lligat. Elles, l’equip femení, ja són campiones de lliga, aquest fabulós equip va aconseguir el títol de forma matemàtica, guanyant 1-4 al camp de l’Espanyol, és tot un plaer veure-les jugar. Avui han jugat contra el Bayern de Munich, el campió alemany, les Semis de la Champions i han empatat 1-1 i tot és decidirà a la tornada al Camp Nou. Força Barça!! 

Dinar de Sant Jordi

Han vingut en Pere i la Mabel i hem fet un tomb per la Rambla Nova, aquest dia és un espectacular, tot allò que pot tenir de genial la visió de l’amor i de la cultura. Bé, hem dinat a un restaurant que es diu Morrow, a la plaça Corsini, i hem estat super bé, era bo fins i tot el cafè. Hem provat dues classes d’arròs, un de pop i l’altre d’ànec, aquest gairebé excel·lent i el de pop notable, primer hem fet un pica pica variat prou encertat, de postres una rosta amb gelat de vainilla. Evidentment, sempre estem molt a gust quan ens venen a veure els joves. El Sant Jordi ha estat coronat com cal… 

Sant Jordi

Evidentment hem comprat les roses i els llibres per complir amb la nostra bonica tradició. Aquest any ens hem regalat el “Prometeu de mil maneres” de Carles Rebassa, que és el Premi Sant Jordi, “Instruccions per viure sense ella” de l'Empar Moliner, que sempre em fa molta gràcia, “Maite” de Fernando Aramburu, que sembla que és una bona novel·la, i finalment, “El joc del silenci” de Gil Pratsobrerroca, una novel·la revelació que ja va per la novena edició i que sembla que enganxa des de la primera pàgina. Bé, amb aquests llibres tinc una bona distracció assegurada...

Fer-se gran

Aviat vas prenent consciència de què et vas fent gran… Tot comença quan uns nens et tracten de vostè i al bus et deixen seure amb gran respecte i educació, més endavant els coloms i les tórtores se t’apropen per veure si portes alguna cosa per omplir el pap. També, en algun cas, notes que se t’escolta com la veu autoritària de l’experiència il·lustrada, però també notes que, de manera gairebé inconscient, fins i tot els teus propers ja se’ls escapa algun somriure de comprensió. Bé, cal envellir amb bellesa, és allò que diuen amb dignitat… 

Cal valorar allò que tenim

Sempre has de mirar enrere, diem al meu poble, fent referència a algú que la vida l'ha tractat més malament que a tu. Pensant en això, m’han vingut a la memoria uns versos de Calderón de la Barca, que diuen així: “Cuentan de un sabio que un día tan pobre y mísero estaba, que solo se sustentaba de unas hierbas que cogía. ¿Habrá otro, entre sí decía, más pobre y mísero que yo? y cuando el rostro volvió halló la respuesta, viendo que otro sabio iba cogiendo las hierbas que él arrojó”. Bé, m’ha fet gràcia recordar-ho, perquè sovint no valorem com cal allò que tenim... 

Parlant de menjar...

Entrepanet integral, petit, de llavors i de tonyina, tot un clàssic però, a més, darrerament el nostre amic alemany ens posa unes olives farcides i tot plegat té un sabor exquisit, llàstima d’una mica de vi de casa nostra o una cervesa, però ja fa uns anys que vaig deixar de fumar i d’alcohol només en bec en aquells àpats que s’ho valen o que d’alguna manera són significatius. I seguint parlant de menjar, que m’encanta, ens van regalar un bon grapat de raps petits i la Teresa amb els caps ha fet una sopa espectacular i les cues, a la fregidora d’aire, han resultat boníssimes, peix fresc de Tarragona, rebò… 

Un recolliment

Una pluja fina i constant amenitza la nit primaveral, sembla tardor per la calma i la prudència que es respira i, per acabar-ho d’entonar, escolto una música de Mozart. La pluja continua parsimoniosa i la música em toca l’ànima i m’activa les meves millors emocions. És el temps d’un bon llibre, d’aquells que conten coses possibles, reals i que poden acabar bé si es posen a l'abast totes les bones intencions. Un bon cafè mai desentona i, en altres temps, també gaudia de les meves cigarretes rosses, tot i que ara no ho recomano a ningú. Bé, ha estat un pensament d’algun dels meus recolliments nocturns... Pau i salut amics!! 

Gran esmorzar

Han vingut el Pere i la Mabel i hem esmorzat gairebé dues vegades. Una perquè, a més de l'entrepà marca de la casa habitual, hem fet un cafè amb llet amb croissants de xocolata i una mena de barretes de crema que estaven prou bé. L’altra vegada és la presència immillorable del meu fill i la Mabel, que em sembla una noia prudent, dolça i molt assenyada, la qual cosa fa que l’esmorzar sigui complet. Bé, com dic sempre, que tot sigui a fi de bé i que ho puguem gaudir moltes vegades, amb salut i pau. Bon cap de setmana a tothom!! 

Ja som a l'abril

És bonic el plorar de les roses, quan la rosada les acarona amb aquelles gotetes de vida, jo no puc per menys deixar de pensar amb les figues i la seva cristal·lina goteta de mel. Em continua sent molt temptadora la passejada de la meva mà per damunt del romer florit, i arrancar-ne fins i tot una branqueta perquè aquell aroma de natura pura m’acompanyi fins a casa. Al port del Serrallo hi ha moviments que t’apropen al bon temps, les gavines semblen estar en ple festeig i ja comencen a deixar-se veure els cormorans que descansen damunt de les cordes on s'amarren les barques. Som a mig abril i el camí cap a l’estiu és ferm. Molt bona nit!! 

Ella

Ella té l’encant d’aquella primavera que promet, 

ella somriu i és com aquella pluja fina que acarona. 

Ella és el sol que acompanya i complementa com cal a l’astre rei, 

ella és el bon dia, la mà amiga, per anar per la vida gaudint de l’amor. 

Ella és la pau i el seny, ella és la veritat, 

és la llum que penetra entre els arbres de la felicitat. 

Ella és aquell ocell que et trobes pel camí i t'amenitza l'existència, 

és com aquella rosa que reina al jardí, 

al jardí on es desenvolupa la teva vida…

Dia del petó

Diuen que aquests dies ha estat el dia del petó, ja sabeu que jo no estic gaire d’acord amb el “dia de”, perquè el dia és cada dia… si és que hi ha dies d’algú, com diria el gran Sisa. De totes maneres, vagi aquí i ara, la meva consideració total, juntament amb el meu respecte, al petó que es dona de tot cor i que és la culminació definitiva de l’abraçada sana, sincera i entregada. Cal recordar que hi ha petons de tota mena, que van des del petó de l'àvia, o de la mare, o de la parella estimada, fins al petó de Judes amb el que es pot arribar a la degradació definitiva... Salut amics, bon descans a tothom!! 

L'olor de la tarongina

La mar em porta silencis musicals, somnis d’estiu a la sal i al sol… La memòria m’emociona l’ànima, escolto un saxo i un violí, pau de sorra, tot i no deixar de pensar en la solitud sempre acompanyada de la muntanya. El sol és la llum que ens permet veure el blau del cel a l’aigua del mar i el verd dels camps regats, el verd amb totes les seves tonalitats. Dels arbres sempre m'atrau el record de l’alzina acollidora, de l’olivera centenària, de l’ametller florit i, evidentment, l’olor de la tarongina… Salut i pau i bona nit!! 

Curiositat del viatge

Un mató d’una casa particular de Llívia que van menjar a la Seu d’Urgell. Un entrecot filetejat amb una salsa de llimona que li esqueia molt bé. Un vi del Priorat que, respectant a tots els altres, per mi és el rei. Peus de porc guisats amb bolets i cap i pota són extres espectaculars. Mel i mató, però servit com una mena d’escuma que resulta prou saborosa i molt agradable de menjar. El xai a la brasa de les Tines de Renau té un gran nivell. El meu esmorzar a l’hotel, unes torrades amb mantega i melmelada de pruna, préssec i maduixa és sempre la meva novetat quan vaig d’hotel. Bé, curiositats d’un viatge molt agradable. Bona nit amics!! 

La terra

La Teresa i jo ho anomenem “territori comanxe” per certificar que som a casa. El Serrallo, tan autèntic ell, la vista del mar des del Balcó del Mediterrani, els iots dels rics i les barques dels pescadors, la plaça de la Font amb l’ajuntament, la penya del Barça i uns bars molt atractius, la catedral i la part alta, que també té el seu encant històric i gastronòmic, les platges tan meravelloses de la nostra fenomenal Costa Daurada. Bé, el teu cafè, l’entrepà al lloc de sempre, els somriures amics… La terra, Tarragona, tan catalana ella, tan guapa, tan ferma… 

Som a Tarragona

La imperial Tarraco, la Tarragona romana i, per a mi, romàntica i acollidora com cap. Hem estat uns dies vivint a caprici i gaudint de tot allò que ens ha despertat l’interès, però ara toca el plaer de ser a casa, que també té tot l’atractiu de la comoditat dissenyada al teu gust. Quan torno a casa d’algun viatge sempre penso en allò que deia la mare: “Fill del rei on vas, fill del rei d’on vens, tot el que tu cerques a casa ho tens”. Bé, no és ben bé així, però també és cert allò que diem de “Com a casa, enlloc”. Salut!! 

De Soldeu a Pas de la Casa

Feia temps, potser anys, potser mai, que no havia vist un paisatge nevat tan espectacular, amb un sol que era com una mena de llum que encara millorava i enriquia tot l’entorn. Diria que aquest és un paisatge on els poetes poden perfectament arribar a l'excel·lència de la descripció i si, a més, posen en marxa la imaginació, aquí la creació pot ser definitiva. I què dir dels pintors, què podem fer els pintors davant d’una panoràmica així, aquest blanc cristal·lí que brilla gairebé amb llum pròpia i amb algun punt de verd d’algun arbre de muntanya que gosa treure el nas… Amics, ho he gaudit molt, val molt la pena, és preciós… Bona nit a tothom!! 

La Massana, Ordino...

Seguim a Andorra, avui sense tanta neu, però hem vist eugues amb els seus poltres i algunes vaques remugant i prenent el sol. Com a més destacat ha estat la visita al Museu Casa d’Areny-Plandolit, l’antiga casa de la família Areny, que és una de les més importants d’Ordino. Data del segle XVII, però s’ha anat transformant seguint l’ascens econòmic i social de la família. M’ha fet gràcia veure el braser, l’orinal, les escopidores… per algunes estances de la casa. Hem dinat al restaurant Clàssic d’Arans, on hem estat prou bé, hem menjat cap i pota i hem escoltat molt bona música, amb una copa de vi  del Priorat. Bé, toca descans, després compres i demà ja marxem cap a Tarragona, en general tot prou bé… 

Ruta fins Pas de la Casa

Després que ahir ens vam passejar per tot el centre de la capital, avui tocava ruta amb el cotxe. Hem sortit d’Escaldes, on tenim l’hotel, i hem enfilat la pujada fins a l’Estany d’Engolasters on ens hem trobat el bar tancat però hem passejat una estona pels voltants del llac. Des d'allà hem anat a veure el Museu Nacional de l'Automòbil a Encamp, un edifici de quatre plantes on n’hi havia una dedicada exclusivament a les motos i tres més a cotxes antics i de totes les marques conegudes, des dels més petits que s’engegaven amb manovella fins als més grans com si fossin els primers transports públics d’època, com els Hispano Suïssa. Tots just sortir d’Encamp, hem parat a veure l’Església de Sant Joan de Caselles i hem seguit fins a Soldeu, on es troba l’estació d’esquí Grandvalira i que és on hem començat a veure neu per tots els voltants, fins el punt de poder-la tocar i, fins i tot, fer-ne boles per empaitar la Teresa. Finalment, hem tornat al cotxe i ja no hem parat fins arribar a Pas de la Casa, on hem dinat abans de desfer tot el camí per tornar a l’hotel a descansar. Val a dir que tot el recorregut ha estat preciós, sobretot a partir de Soldeu, amb molta neu arreu, a costat i costat de la carretera per on circulàvem, que era l’únic lloc on no n’hi havia. Bé, gran passejada, demà canviarem de ruta… 

Un tomb per Andorra

Fa molt bon temps i ens estem explorant el territori com quan érem més joves, sobretot la Teresa, que sempre té una marxa més i uns quants anys menys. L’hotel Delfos està a les Escaldes i hem anat fins a Caldea a veure com baixa d'eixerit el riu Valira, que és tot un espectacle de potència i de nervi, natura pura, net, clar, sorollós, es passeja per Andorra com a amo i senyor fent tot un bany de vida. Hem anat caminant fins a Andorra la Vella, on ens hem comprat un portàtil nou, que ja tocava el relleu, i hem agafat un bus de tornada, just a l’hora d’anar al dinar al Restaurant l’Entrecot,dins de l’hotel Roc Blanc, la carn mol bona, la resta millorable, el cafè lamentable. Bé, demà excursió amb el nostre cotxe, potser veurem neu de prop… 

Uns dies a Andorra

Hem posat les maletes al cotxe i hem anat a esmorzar al lloc de sempre, i cap a Andorra manca gent. Tenim hora a quarts de dues al restaurant La Glorieta de la Seu d’Urgell, després seguirem cap Andorra, on tenim l’entrada a l’hotel Delfos a mitja tarda, anem tranquils perquè aquest cop tenim plaça de pàrquing garantida. M’encanta el viatge amb cotxe, perquè jo ja no condueixo (la Teresa ho fa de meravella) i, aleshores, puc veure tranquil·lament tot allò que ja conec però que sempre em resulta molt atractiu. Bé, bona nit, veurem quin temps fa demà, potser més fred, ja m’agrada…