La mar i jo

I me’n vaig anar a veure el mar, allà a la meva roca de pensar, però aquest cop ja és tot pensat, dat i beneït com cal, així que la prioritat és gaudir de la panoràmica cercant, fins i tot, allò que hi ha més enllà de l’horitzó… Recordo que el pare em deia que més enllà de l'horitzó n’hi ha un altre i jo no ho entenia massa. Contemplo la mar, toco l’aigua, em mullo els peus, agafo uns grapats d’aigua, no és blava com em semblava de petit, però sí que té aquella olor que, malgrat tanta contaminació, encara em sembla curativa, regeneradora… 

Gegants

Diumenge de calor i pols sahariana, potser el sol no és tan intens però una lleugera brisa ho fa tot més suportable, dintre del desagradable que és la situació. He esmorzat el meu croissant amb cafè amb llet habitual dels diumenges i he anat a fer un tomb pel barri, i després cap al Serrallo on ja es fan actes per commemorar les festes de la Verge del Carme. Avui hi ha una concentració molt lluïda dels gegants d’arreu de Catalunya i la veritat és que impressionen una mica per la seva alçada i les originals caracteritzacions. Tots van acompanyats de les seves músiques i dels seus portadors. És una bona mostra de la nostra cultura i tradició… 

Amanida de llenties

La Teresa en acció, l’amanida d’avui ha estat de llenties, d’aquelles petites, i tot allò que ha afegit ho ha fet a trossets molt petits… ceba, tomàquet, olives verdes, tonyina, ou dur, formatge fresc, uns petits daus d'alvocat i una mena de vinagreta, que ha preparat ella mateixa, amb oli, mostassa i vinagre de Mòdena. Bé, tot ben fresc del frigorífic, ha resultat un encert perquè totes les viandes de l’amanida estaven molt ben preparades i es complementaven perfectament. Plat únic, una fruita i un cafè, un dinar d’estiu formidable… 

La llum dels teus ulls

Cerco la llum d’una lluna propera, generosa, la llum d’un estel, com aquell que escalfa les sabates, com diu una cançó. Cerco, potser encara millor, la llum dels teus ulls i aleshores hi veig més clar, és com un mirall de blaus de cel, de verds d'arròs, tot amb aquella claredat que em permet esbrinar la veritable realitat d’allò que és ferm i pur. Sempre he cercat el dia de la nit, la llum de la foscor, la pau de la guerra, la raó de la desraó, aquell sentit comú que diuen que és el menys comú dels sentits. Bé, però tinc avidesa de cercar la llum dels teus ulls… 

Somiar que plou

En el meu somni d’avui ha fet acte de presència la pluja i l’he vist caure fina i decidida, amb una mena de somriure i un sentiment cofoi que es feia estimar per tothom. Especialment agraïts i amb una lluentor enlluernadora estaven els arbres del meu bosc amic, tan mediterrani i ressec d’altres vegades, ara fan un aplaudiment de fulles que sembla una orquestra afinadíssima. Somiar que està plovent, no us ha passat mai? Dona una sensació de calma, de serenor, de tranquil·la frescor, gairebé de pau… 

Volar amb tu

Vinga, som-hi, dona'm la mà, vola amb mi, 

cercarem la nit i el bosc i la mar… 

Cantarem a la vida a la llum de la lluna 

i llegiré el silenci expressiu dels teus ulls, 

i et mostraré el meu cor i veuràs els colors de l’emoció 

que proclama la puresa d’un sentiment. 

Vinga, anem més ràpid, arribem allà on acaba el riu, 

que és un món tot verd, verd d’arròs, mars d’arròs, 

en un Delta reserva de la Biosfera i pàtria de l’amor. 

Ja hi som, parem aquí, això és natura pura, 

allò que algú digué, algun cop, que era el paradís. 

Bé, més bé, seguim volant, volar amb tu, 

somiar i despertar en aquest niu…

 

Un pati buit

Un cop més m’he aturat a veure el pati de l’escola del Serrallo, sense cridòria, buit, al mig de la pista es veuen un parell de gavines en plena conversa i, damunt d’una de les porteries del camp de futbol, dues tórtores fan, o intenten fer, l’amor amb una certa desesperació. Bé, a mi me resulta fàcil omplir el pati, només em cal tancar els ulls i ja veig els diferents grups gaudint del seu temps d’esbarjo, hi ha de tot, però tots tenen aquella gràcia i aquella innocència infantil que també, a vegades, cal corregir i orientar adequadament, però sempre val molt la pena… 

Coses d'aquell temps

La mare m’explicava que la tia Cinta de la Càquera cridava a la meva àvia Conxó de Raneta i als veïns que havia cuit fesols, per si en volien una cullerada per al “calent” (col, arròs i fesols). També recordo que la mare solia explicar-li a la tia Julia de Boqueta el que feia a dinar cada dia i, quan trobava que havia gastat massa, li deia: “Suncioneta, vigila que per la gola es perden los barcos (vaixells)”. Bé, són coses de quan jo era un nen i esmorzàvem tenquetes fregides amb tomàquets de l’hort, i berenavem pa amb vi i sucre… i alguns encara som vius… 

Estiu esportiu

Vaig ben servit d’esports, ara amb el Tour de França que el tindrem uns dies per Catalunya, amb una contrarellotge per equips, una sortida des de Tarragona i una tercera etapa cap al nord que acaba a Les Angles. Sembla que Pogacar és el principal favorit. Després, el mundial de futbol, on Espanya pinta bé i França és per a mi l’equip a tenir en compte, però encara queda molt per decidir. També hi ha el torneig de tennis de Wimbledon, on sembla que Sinner s’ho endurà amb una certa facilitat, Alcaraz no ha arribat a recuperar-se a temps i Rafa Jódar ha caigut a la tercera ronda. Bé, estic prou divertit i gaudeixo molt... 

Quina calor!!

Mare de Déu quina calor!! M’entren ganes de rebolcar-me per la rosada, o que em plogui al damunt una pluja generosa, o fins i tot em conformaré amb un aspersor de pluja fina i amb aquells tendals que vam trobar per Andalusia i que també refresquen bastant. Sort dels aires condicionats i dels ventiladors, i de les ombres, que és una de les coses bones que ens regala el sol. Gràcies als frigorífics que ens refresquen totes les viandes i begudes i fan que tot allò que necessitem per a viure sigui un plaer. Gràcies a la nit serena i al Magnum de xocolata… 

Estones de la vida

La vida té moltes estones en què és bonica, sana, natural, sembla tenir un equilibri matemàtic i els esdeveniments succeeixen com a conseqüència d’allò que has fet de bon cor. Ja sé que hi haurà que em digui que això no sempre és així, però al final acaba sent veritat allò que diu ”Fes bé i no mires a qui, i trobaràs bé”, o aquella altra que diu ”Qui camina malament, malament acaba”. Bé amics, el que si cal és aprofitar els bons moments, que no solen tornar, i viure amb la major dignitat possible els no tan bons… 

Tarda de cinema

No entrava en el programa però, després de la migdiada, sempre faig un cop d’ull a la tele i si fan alguna cosa que m’agrada m'enganxo. Avui feien Cister Act 1 (Una monja de cuidado) i l’he seguit amb el mateix plaer d’altres vegades i, oh sorpresa!!, a continuació m'han fet Cister Act 2 (De vuelta al convento) i també l’he vist gairebé tota, ja que feien el partit del mundial Inglaterra-Congo i també anava fent un cop d’ull de tant en tant. Han guanyat els anglesos però aquest parell de pel·lícules em tenen el cor guanyat i sempre les miro... 

Aroma de bosc

Aquí hi ha un silenci que promet, una infantesa que progressa adequadament, uns ulls que semblen emmagatzemar tota la informació possible. Aquí hi ha un somriure amb llàgrima feliç... que n’és de bonica la felicitat portada a l'extrem on l’emoció plora de content i la llàgrima és feliç. La suavitat de la brisa ens porta l’aroma del romaní, veí de la farigola i de l'espígol, és el bosc, el nostre oxigen, la nostra vida. Puja la temperatura… sempre explicava als nens que el mar ens fa de frigorífic a l'estiu i d’estufa a l’hivern però ara, si et banyes a la mar, l’aigua està tèbia, gens agradable… 

El Serrallo

Port de pescadors i també de iots força interessants. El recordo de quan feien la subhasta del peix al carrer i fins i tot podies comprar alguna cosa de la part dels pescadors.També hi havia més botigues, farmàcia que ha estat fins fa pocs anys i també l’oficina de la Caixa, que ja no hi és. Hi ha bons restaurants i sempre és un punt de referència a Tarragona, però sembla, al menys m'ho sembla a mi, que no se li ha donat la volada que mereix per la seva situació espectacular i la bona gent que hi viu. Sempre m’emociona la processó de Sant Pere amb els pescadors tornant el Sant a l’església, fent el darrer tram de genolls i descalços… 

Estiu

Un desig de pluja fina i fresca, una ombra d’arbres de fulles que deixen passar una brisa suau que sempre ens acarona com cal… Una música de Mozart, amb tot ben mesurat per aquest geni al que anomenaven el matemàtic de la música… El mar, la mar, com vulgueu, aquella visió des de la finestra com un cel aigualit i ple de blaus amb roses blanques… El riu, l’Ebre evidentment, a la seva part final, a Deltebre, on el mar surt per abraçar-lo i les daurades i els llobarros fan excursions fins Amposta per demostrar l’eufòria i el plaer de la trobada… La nit, una nit de lluna plena del mes de juliol, una copa de cava, un saxo proper i la parsimònia de les onades… 

Dinar de Sant Pere

Gran dia, gran dinar, molt bona companyia, han vingut els joves, la cunyada i la nostra bona amiga de Tarragona. Hem dinat al Restaurant i Arrosseria Va De Gust, on fan un arròs de llamàntol molt aconseguit, on els entrants i fins i tot les postres també estan a un gran nivell, i l’atenció al client potser una mica “sobreactuada”, també cal valorar-la com cal. Sempre és un plaer retrobar-te amb la gent que estimes, amb una taula amb bones viandes, però sobretot ens ha omplert el plaer d’estar junts. Gràcies per aquest gran dia, família… 

Demà, Sant Pere!

És el nostre Sant, del pare que l’anomenaven Pedro, jo soc Pedrito, el fill de Pedro del metge (l’avi era metge) i el nostre fill que es diu Pere, tal com ha de ser. Bé, sempre ha estat festa gran a casa nostra i la mare feia meravelles que, des de la nostra humilitat, encara em semblaven més aconseguides. Recordo, com no, els seus canelons d’estiu, presentats en un plat gran, que tenien forma d’una margarida i, a més de l’espectacle visual, eren boníssims. Recordo al pare a la porta de casa quan ens esperava per a dinar i, quan veia arribar el cotxe, entrava a casa per a parar la taula. També em ve a la memòria,l’ampolla de Dubois que sempre portava l’oncle Joanet a qui convidàvem a dinar. Bé, són tants els records i tantes les absències presencials que, en aquest dia, la meva felicitat té un gran compromís en el record de la família, cadascú té el seu moment del feliç regal de l’abraçada. Felicitats Pedro, suposo estaràs feliç amb la mare i et farà un remenat de tomàquet amb ous. Felicitats Pere, sempre has estat allò que ens mou a fi de bé i un fill respectuós i amb sentiments, una sana i bona persona. I jo us dono gràcies a tots per existir. Feliç Sant Pere a tothom, que la foguera creme tota maldat… 

L'amor és...

L’amor és fet de somriures fins i de comprensió, de silencis expressius i de mirades amb ulls de lluna plena. L’amor és fet de cants de bosc, cants de fulles de pi per als sons aguts, amb algun refilar d’ocell enamorat que emociona la sensibilitat de l’ambient. L’amor està fet de dues mans que s’exploren i un cafè que aromatitza el desig. L’amor és la pau de la complaença, l’esperança plena, la realitat pura. L’amor ets tu, i per tu jo, som nosaltres dos, que potser sense saber-ne massa, hem après el toc subtil de la creativitat i de la màgia d’estar junts… 

Som a Elx

Hem baixat a fer un tomb per Elx… prop de l'hotel tenim la Basílica de Santa Maria, on hem fet algunes fotos, després hem fet una cerveseta, a peu de carrer, ja que aquí no fa la calor que hem trobat pel sud. Hem dinat al Trastero, molt bé, molt original, a base de "montaditos", que semblaven fets de la cunyada, la qual cosa vol dir rebons. Hem anat a veure el Museu Paleontològic, que ens ha agradat molt. Bé, dia rodó, ara ja som a Castelló, demà a Tarragona, dormirem a casa, “mi casa”... 

De Granada a Elx

Granada és un lloc d'on un no marxaria mai, les tapes són espectaculars i la gent transmet allò tan ferm de l’alegria andalusa. Seguim tornant, hem parat a fer un cafè, no era dolent, i hem anat a dinar a Llorca, on he menjat un salmorejo amb pernil, molt bo, i unes sardines a la planxa que a mi sempre em resulten atractives. De postres, un refrescant com la síndria i un cafè que no era dolent 2. Després ja hem posat la drecera cap a Elx, amb totes les palmeres del món emocionades al nostre pas. Ara som a l’hotel, són les cinc de la tarda, hotel “Elche Centro”, més tard sortirem a fer un tomb i prendre alguna cosa. Demà dormirem a Castelló, que ja es prop de casa... 

El cafè i jo

Cadascú tenim les nostres manies, per a mi un bon àpat ha de tenir un bon vi català, un pa de forn de llenya, unes postres casolanes adients i tot això ha d’estar rubricat amb un bon cafè. I aquí si que em costa Déu i ajuda trobar un cafè al meu gust, i mira que ho demano gairebé amb una oració de ritual preparada i mesurada a l’abast de qualsevol capacitat: “curtet, concentrat, mitjà tasseta, ristretto no expresso”, doncs no hi ha manera, a molts llocs no et fan cas, a d’altres no saben fer-ho i també hi ha llocs on el cafè no val res. Bé, ja som de tornada, anem poc a poc, avui fem nit a Granada, anirem de tapes i demà anirem a dormir a Elx. Estem molt satisfets del viatge, tot i que hem fet un fotimer de quilòmetres… 

Pensaments

A trenc d’alba somriuen les rosades. Nou dia, nou regal, nou principi d’allò que mai voldré el final. Ha estat una nit de son i somnis, aquest cop no els recordo, però dubto que superin el dia a dia d’un jubilat que, sense arribar a comercialitzar la dignitat, conviu feliç una existència plàcida i plena. Plena plenitud de senectut, on et complaus en complaure, on t’ho mires gairebé tot d’una altra manera que inclou, en gran manera, la comprensió generosa de tot plegat. A vegades som tan pobres que només tenim cèntims, i ni així podem gaudir de la sublimitat de l’existència. Bé, són pensaments lliures des de Huelva. Parlant de Huelva, avui hem fet una ruta força interessant, hem sortit després d’esmorzar, amb un itinerari ja preparat, per passar per San Juan del Puerto, el Emirato de Niebla, Rociana del Condado i Almonte per acabar a El Rocío, lloc singular a la vora d’on comença el Parc de Doñana i on es troba el Santuari de Nuestra Señora del Rocío. Un dia espectacular… 

Una mica de Portugal

Aquí a Huelva observo una mica de bona parsimònia, la gent, a partir de les nou del vespre, omple el carrer Pablo Rada i les tapes, els vins i les cerveses es mostren generoses i atractives com mai. Un diria que la gent, en general, viu bé, o potser només són alguns, o potser són els de sempre, bé, encara em faré un nus, però el cas és que fan tot el goig del món. Avui hem anat a Isla Cristina i hem entrat al Portugal, on hem visitat una mica la ciutat de Faro, hem vist la catedral, hem fet alguna foto dels voltants i hem dinat aquí mateix i, miracle, el cafè era bo i la carn a la brasa també estava prou bé. Bé, demà toca El Rocío, que és molt bonic, diuen… 

Cant a la Teresa

Sento la veu del silenci, m'explica vivències, records, pures emocions que, amb la Teresa, tenen el matís de l'excel·lència. Ella posa ordre a la llibertat convertint-la en quelcom semblant a una successió d'esdeveniments que semblen dissenyats pels fats de la felicitat. Parlant de disseny, la programació que ha fet del viatge és tot un cúmul d'encerts que sembla que l'hagi muntat el mateix alcalde de cada poble. Per això sento la veu del silenci en forma de constància i dono gràcies al cel de ser part generosa d'aquell món que la gaudeix…

Muelle de las carabelas

Hem tornat a esmorzar xocolata amb xurros i hem anat a veure la catedral. Després ja hem anat directe cap a La Rábida, on està el Muelle de las Carabelas i les hem pogut veure i fotografiar perfectament. Després hem anat a dinar a Palos de la Frontera, on hem menjat un seitó molt bo i una carn a la brasa realment bona. Bé, molt bonic i tot ben preparat per al turisme, amb alguna zona d’aiguamolls on hem vist un ànec que ens ha vingut a saludar. Cap allà a les quatre ja érem a l’hotel, migdiada i partit, on Espanya està jugant un gran partit de futbol. Demà intentarem arribar a Portugal... 

Huelva

Aquí hi serem quatre dies sencers, avui toca visitar la ciutat, després farem diferents sortides per les proximitats que són realment molt atractives. Per començar bé el dia hem esmorzat xocolata amb xurros que, segons diuen, són els millors de Huelva (boníssims), i ara anem al fer un tomb, ja que tenim l'hotel a un lloc molt cèntric i podem anar caminant gairebé per tot arreu, per veure El monument i la casa de Colón, l’Ajuntament, el monument de la Virgen del Rocío i el Museu de Huelva. A tres minuts tenim tots els bars de tapes i vins, sembla que estiguis al carrer Laurel de Logroño o al Tubo de Zaragoza, però amb el seu estil propi. Anit vam sopar al Rincón i va ser molt bo tot, avui hem dinat al Tapeito i també genial, en provarem un cada nit… 

Sevilla

Diria que Sevilla és l’expressió de l’alegria andalusa. Hem aparcat davant la porta de la Plaça d’Espanya, la Teresa, metòdica, ordenada i previsora, ho tenia tot a punt, hem fet fotos, sobretot a l'apartat de Tarragona, i després hem visitat l'aquàrium de Sevilla, que l’hem trobat molt ben ambientat i amb molta varietat marina molt interessant. Hem dinat al restaurant Muelle 21, al mateix edifici de l’aquari, on ens han servit un pica pica variat i un arròs del senyoret, que no és com el nostre però tenia la seva gràcia. Un zero al cafè, com sempre. Bé, ja som a Huelva, aquí hi estarem cinc nits... 

Un parell de nits a Còrdova

Córdoba em sona a “cante hondo", a "quejido" i a "sombrero cordobés”, a toro i torero, tot i que sóc antitaurí, i em sona a "salmorejo" i a cua de bou i a unes postres de cabell d'àngel exquisides. Hem sona a Mezquita, amb la seva varietat d’arts i cultures, però sempre interessant i valuosa. Córdoba em sona a cavalls enganxats al carro, o no, per anar a passejar, com allò més natural d’aquestes terres, i em sona a una parla especial plena de simpatia, on tots aquells que estimem i respectem les llengües tenim sempre oberta una finestra d’admiració. Córdoba, Sevilla, Granada, Huelva... Andalusia és molta Andalusia, i a nosaltres ens encanten els comportaments i les seves maneres d’expressar-se. Dos nits a Córdoba, per gaudir d'un dia sencer per visitar-la. Així, hem pogut passejar tot fent una ruta a peu visitant diferents indrets (Puerta de Almodóvar, Casa Andalusí, Sinagoga de Còrdova, Capilla Mudéjar de San Bartolomé, Puerta del Puente i Puente Romano sobre el Guadalquivir) per acabar visitant la Mezquita-Catedral. Molta calor, amics, aquí 38º a les set de la tarda, però per tot arreu hi ha aire condicionat… 

De Albacete a Ciudad Real

Hem esmorzat a l'hotel i hem anat a Tomelloso, on hem fet alguna foto i hem pres una cerveseta torrada. Després hem posat direcció cap el Campo de Criptana on hi ha uns deu molins de vent que els conserven bé i els tenen a punt per fer la foto para la història. Hem dinat “callos con garbanzos”, que estaven deliciosos, i després ja hem posat marxa cap a Ciudad Real, on hem arribat sobre les quatre de la tarda. Ara ja som a l’hotel NH Ciudad Real i anirem al fer un tomb per la ciutat, farem i penjarem fotos. Bé, demà cap a Córdoba… 

Albacete

Hem sortit de bon matí, després d’esmorzar al bar de baix de casa i hem anat directe fins a Xiva on hem dinat al restaurant El Canario, una mena de local social, molt digne i acollidor, que ens ho han fet molt bé, bon cafè i bona gent. Després ja hem enfilat cap a Albacete, a l’hotel Europa, on ja estem instal·lats i preparats per veure el primer partit de la selecció espanyola, que té alguns jugadors del Barça i això sempre ens atreu. Després anirem a fer un tomb per Albacete i farem un berenar sopar en algun lloc. Demà cap a Ciutat Real…

Un tomb per Andalusia

Tornem a estar de cama enlaire, aquest cop un viatge per Andalusia que durarà uns dotze dies i que inclou ciutats com Sevilla, Córdoba o Granada, però la idea és passar uns quatre dies a Huelva, perquè així podrem visitar el sud de Portugal i, si s’escau, el parc de Doñana, que sempre ens fa il·lusió ja que com som de Deltebre sempre podrem trobar alguna semblança. Bé, no patiu per la calor, al cotxe i als hotels hi ha aire condicionat. Ja anirem explicant coses i penjant fotos… 

Cal tancar els ulls

A vegades, cal tancar els ulls i deixar-se emportar per allò que podria ser la cançó de la teva vida, escrita en un pentagrama de fulles de bosc i amb notes d’ocells en festeig com tant m’agrada dir a mi. I, en la foscor, pots veure el mar i, allí, la seva música de parsimònia, la pluja que tecleja tota l’escala de sons aguts i greus i el vent que destrossa la calma en pau d’un mar que, durant el dia, lluirà el seu immillorable blau de cel. A vegades, cal tancar els ulls i des de la puresa de la reflexió és quan es veu més clar... 

Cercar l'amor

Jo no vaig cercar l’amor, el vivia gaudint de l’entorn familiar i laboral, amb algunes amistats que m’omplien amb plenitud, eren unes relacions de bons amics que semblaven ja ser suficients. Però un dia, quan un era pel regne de la seva normalitat habitual, l’amor em va trobar, era un amor diferent, molt especial, únic, allò que mai havia sentit ni viscut. Era una carona plena d’ulls, era una culminació de la infantesa, era una innocència intel·ligent, un ànima plena de llum que em va abraçar al mateix temps que m'abrasava per seguir fins avui en plena incandescència. L’amor ens va trobar i ens va unir per sempre més... 

Adeu "Hola, ola"

Aquest proper diumenge tanca les portes el bar “Hola, ola” del Serrallo, que ha estat el nostre esmorzador més important d’aquests darrers temps. La parella que ho ha regentat, a cops amb la col·laboració de la seva filla, són un encant de família que es fan estimar per la seva senzillesa i aquella condició d'entranyable que jo només sé veure en la bona gent. Afortunadament, tanquen aquest i n’obren un altre al carrer Torres Jordi, més cèntric i, a més, prop de la piscina i del pavelló poliesportiu, la qual cosa dona la possibilitat de més clients. Nosaltres ho tindrem més prop. Els hi desitjo molta sort, mereixen el bo i millor de la vida... 

Un cor enamorat

T’ho diré a cau d’orella i potser t'arranca un somriure, i a mi em semblarà que la rosada és perfumada i de colors, i la brisa suau de juny farà que la parsimoniosa música de mar tingui un caire més alegre, més a l’hora i al temps dels batecs del meu cor sempre enamorat, com diria el poeta, fins i tot de l’amor. No escolto música d’escola, avui fan vaga, però a la nit escoltaré el raucar d’una granota i algun so planyívol d’algun ànec, aquí al final del riu Francolí, i jo pensaré que soc al Delta, a Deltebre, una gran terra… 

El Sant Pare

Diuen que la resposta cal cercar-la en el vent, dins del vent, diu la cançó, però jo més aviat escoltaria la veu del cor, on també una altra cançó diu que tenim una llum que cal deixar brillar… Bé, potser us preguntareu a què venen aquestes reflexions i és que he estat escoltant alguna estona les paraules del Sant Pare, tant a l’arribada com als bisbes i al congrés dels diputats, i em sonen d'una qualitat humana total, com a extretes dels drets humans i que no són pròpies ni exclusives d’una religió determinada, això és universal i valen per a tots, només cal ser un ésser humà. Ara és a Barcelona per inaugurar la Torre de Jesús de Gaudí. Les seves paraules, algunes en català, són sempre mesurades, oportunes i molt assenyades sempre. Li desitjo molt bona estada...
 

La vida és poesia

Veig la matinada en cada teulada on la meva vista encara arriba, abans potser esperava allò de què qualsevol nit pot sortir el sol. Bé, de moment contemplar la rosada damunt la gespa que acarona la desembocadura del riu Francolí tampoc està gens malament. També, de bon matí, he estat observant com les orenetes fan viatges, sense aturar-se gens, cap al niu que tenen a la finestra que dona a la plaça on els petits amb la boca oberta esperen la seva ració de mosquits. Bé, la vida és poesia, a vegades no tant… o si. 

Diumenge gloriós

Han vingut els joves i hem anat a esmorzar al “Hola, ola” on el nostre bon amic alemany ens ha preparat els seus entrepans especials que són deliciosos i, a més, postres amb bon cafè i rebosteria especial de la casa, amb domini de bona xocolata, tal com ha de ser. Hem xerrat una mica amb el Pere i la Mabel, els hem donat algun petit record del viatge a Orpesa i els hem explicat com i on serà el proper viatge. Quan venen aquesta parella, tan especial per a nosaltres, el dia s'omple de llum i plenitud total... 

Som a casa

Tarragona enamora, absorbeix, encisa, aquesta ciutat té àngel, té pau, té història, aquella que ens va il·lusionar de joves i ens ha permès viure el somni de la realitat completa. Bé, mai em cansaré de llençar tota mena de bones flors a aquesta Imperial Tàrraco del meu cor. Som a casa, hem fet una setmana llarga de cama enlaire i ara cal descansar una mica, també menjar de manera més racional i agafar forces per al proper viatge, que serà molt aviat i una mica més llarg. Ja ho anirem contant, de moment només esmentar que ens fa molta il·lusió... 

Les nostres rutines

Dintre del relax i de l'expectativa de la descoberta de noves emocions, portem uns dies on hem canviat els horaris, l’alimentació i gairebé totes les nostres rutines habituals. De totes maneres mai perdrem allò que et dona la llibertat per decidir. Mai renunciarem a la calma i el temps per contemplar una flor que ha sortit miraculosament a una paret abandonada. Sempre tindrem un temps per deixar de fer una cosa bona per fer-ne una de millor. Contemplo la gent que va a la platja, sembla que saben molt bé on van, els observo prop de l’aigua, sembla que han conquerit la glòria, fan cara de pau, de fi de cursa, gairebé plàcida tardor... 

Xerrada nocturna

Una música de saxo i violí, una lluna que es banya al mar de nit i una copa de cava que ho certifica i beneeix tot. Un silenci que no calia i un somriure com a millor cloenda del millor moment. M’encanta veure a l’heroi feliç, convençut i protector, sembla tenir ales i peus d’ocell, sembla portar la branca al bec, posa palla al niu i piula feliç i content a l’arbre que l’acull i a la parella que l’estima. He vist l’aigua pura i cristal·lina d’un riu de muntanya i, com diria el poeta, els arbres s’estan mirant en ella, bonica imatge… 

Hotel Magic Sports

Aquesta cadena d’hotels es recrea amb una temàtica determinada i el Magic Sports, en el que estem nosaltres ara, ho fa amb els diferents esports, la nostra habitació es recrea amb l’automobilisme, però n’hi ha de diferents esports. Altres hotels es diuen Magic Fantasy i Magic Games, i tots estan decorats segons allò que representen. Bé, el bufet és prou digne, molt variat i de qualitat. Ahir vam fer un tomb pels voltants de l’hotel i ens va sorprendre el trencadís variat i molt artístic que es troba per tot arreu, fins i tot al peu de les faroles de la llum hi ha trencadís. Bé, tot això és terra de vacances, suposo que a l’estiu no es deu poder viure, però ara és un plaer poder ser per aquí… 

Vila-real

Hem esmorzat xocolata amb xurros i cap a Vila-real. Em feia gràcia veure l'Estadi de la Ceràmica, una preciosa construcció de color groc on l’equip de la ciutat sol practicar un molt bon futbol. Hem pres un cafè a la Taverna Milagros i hem anat a posar benzina a un Carrefour. Després hem anat a visitar la Basílica de Sant Pasqual que, tot i que ens ha costat molt aparcar, encara hem pogut fer alguna foto. Per acabar ens hem apropat al la desembocadura del riu Llinars, on sembla que hi ha algun observador per veure ocells, però havies d’anar alguna estona caminant, feia massa calor i ho hem deixat córrer, de totes maneres el paisatge de xiprers i altres arbres és prou bonic. Bé, demà dia de reflexió i alguna compra i divendres cap a Tarragona… 

Avui, Onda...

L’objectiu era visitar el seu espectacular castell, perquè es pot arribar en cotxe gairebé fins a la porta i és de fàcil accés, hem fet fotos, també de les vistes des de dalt del castell. Després hem anat a veure el Museu de Ceràmica del Taulell, de Manolo Safont, on hi ha, com diuen ells, taulells d’una gran bellesa artística i de diferents èpoques. Per acabar hem anat a veure el Santuari de Nostra Senyora de l’Esperança, molt fàcil d’arribar i amb un santuari molt reverenciat per la població. Bé, ha estat un matí molt agradable i profitós, hem fet moltes fotos maques per recordar-ho. Demà toca Vila-real, veurem què tal... 

Les Coves de Sant Josep

És un lloc màgic, preciós, amb un dels rius subterranis més grans d’Europa i amb un recorregut amb barca de més d’un quilòmetre i, després, un passeig caminant d’uns 250 metres més. Com sempre la Teresa ho tenia tot a punt, la distància fins La Vall d'Uixó, l’horari, les entrades comprades i a les 10 del matí ja érem a la porta i hem estat els segons d’entrar, després d’un grupet d’anglesos. La visita dura una hora aproximadament, a una temperatura constant d'uns 20 graus que es fa molt agradable, la barca avança perxant i quan l’aigua és molt profunda s’ajuda amb el sostre, precioses estalactites i roques de formes originals fent de tota la visita un lloc que val molt la pena de conèixer… 

Bon dissabte...

Fa calor però una lleugera brisa ho apaivaga una mica. Hem visitat Orpesa, l’església de Nostra Senyora de la Paciència, que té la seva gràcia, i al costat mateix el Museu d'Orpesa, les fortificacions i les defenses, el castell, muralles, torres i pirateria. Després ens hem apropat a Benicàssim i hem parat a la Plaça del Trenet, hem fet algunes fotos, i hem marxat a dinar al restaurant Mesón del Cordero, un lloc als afores de Castelló que té una puntuació de 9,3 sobre 10 i realment ho fan força bé. Evidentment hem menjat costelletes de xai i estaven delicioses, bon tracte i un lloc idíl·lic, ho hem gaudit com cal… 

Orpesa

Estem d’IMSERSO, de divendres a divendres a Orpesa, província de Castelló, som a l’hotel Màgic Sports, que no hem estat mai, però aquests indrets a la gent del Delta de l’Ebre sempre ens semblen propers i amigables. Bé anem amb el nostre cotxe, la qual cosa vol dir que programarem cada dia com ens sembli millor, anirem de pobles evidentment, algun museu i tot allò que ens aconsellen a l’oficina de turisme i que sigui atractiu per a nosaltres. Com sempre anirem fent fotos i en penjarem algunes. Esperem aguantar la calor i gaudir d’aquesta nova i agradable experiència... 

Gaudir de les orquídies

Les orquídies estan en plenitud, la Teresa les ha recol·locat una mica, perquè algunes han florit de tal manera que les branques toquen al terra. Gaudir-les és un plaer, tinc la bicicleta estàtica aquí, prop d'elles i de la finestra, que aquests dies de calor roman oberta, i amb la bandera del Barça onejant per honor i glòria de tots els culers. Tornant al les meves orquídies, tot i que no es caracteritzen per la seva bona olor, a mi, mentre soc damunt la bici, m’arriba una aroma de perfum suau, fi, net, deu ser pura suggestió, però benvinguda sigui... 

Sense passar-se

Mai he oblidat la primera cervesa (desagradable), la primera cigarreta (infumable), la primera copa de conyac, un Terry amb el que la gent del bar feia cigalons (fort i dolent). Bé, recordo això perquè penso que, a vegades, les segones parts poden ser millor, sobretot si ho fas amb moderació i amb coneixement i coneixements de les conseqüències que suposa passar-se. Diria que la cervesa es va inventar per calmar la set i la calor a l’estiu amb plaer, la cigarreta després d’un bon cafè és també un altre plaer, tot i que aquest sol costar massa car per a la salut, i el conyac, amb altres marques millors, també és un plaer, allò del cafè, copa i puro… sense passar-se. 

Dimarts de calor

Dimarts, dia estiuenc, toca mànega curta, gorra i ulleres pel sol, i un esmorzar una mica més lleuger que allò que és habitual, toca cafè amb llet i croissant, tot i que el meu cambrer de capçalera, sempre em porta un pensament de xocolata. Bé, caminaré sense pressa i fins i tot aprofitaré les ombres dels tinglados, ja que la calor és considerable. Arribaré fins al final i potser, si caic en la temptació, em faré el primer gelat de la temporada, o millor espero a la Teresa i qualsevol tarda fem un bon homenatge al Magnum de xocolata...