Jo no vaig cercar l’amor, el vivia gaudint de l’entorn familiar i laboral, amb algunes amistats que m’omplien amb plenitud, eren unes relacions de bons amics que semblaven ja ser suficients. Però un dia, quan un era pel regne de la seva normalitat habitual, l’amor em va trobar, era un amor diferent, molt especial, únic, allò que mai havia sentit ni viscut. Era una carona plena d’ulls, era una culminació de la infantesa, era una innocència intel·ligent, un ànima plena de llum que em va abraçar al mateix temps que m'abrasava per seguir fins avui en plena incandescència. L’amor ens va trobar i ens va unir per sempre més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada