Demà, Sant Pere!

És el nostre Sant, del pare que l’anomenaven Pedro, jo soc Pedrito, el fill de Pedro del metge (l’avi era metge) i el nostre fill que es diu Pere, tal com ha de ser. Bé, sempre ha estat festa gran a casa nostra i la mare feia meravelles que, des de la nostra humilitat, encara em semblaven més aconseguides. Recordo, com no, els seus canelons d’estiu, presentats en un plat gran, que tenien forma d’una margarida i, a més de l’espectacle visual, eren boníssims. Recordo al pare a la porta de casa quan ens esperava per a dinar i, quan veia arribar el cotxe, entrava a casa per a parar la taula. També em ve a la memòria,l’ampolla de Dubois que sempre portava l’oncle Joanet a qui convidàvem a dinar. Bé, són tants els records i tantes les absències presencials que, en aquest dia, la meva felicitat té un gran compromís en el record de la família, cadascú té el seu moment del feliç regal de l’abraçada. Felicitats Pedro, suposo estaràs feliç amb la mare i et farà un remenat de tomàquet amb ous. Felicitats Pere, sempre has estat allò que ens mou a fi de bé i un fill respectuós i amb sentiments, una sana i bona persona. I jo us dono gràcies a tots per existir. Feliç Sant Pere a tothom, que la foguera creme tota maldat…