Granada és un lloc d'on un no marxaria mai, les tapes són espectaculars i la gent transmet allò tan ferm de l’alegria andalusa. Seguim tornant, hem parat a fer un cafè, no era dolent, i hem anat a dinar a Llorca, on he menjat un salmorejo amb pernil, molt bo, i unes sardines a la planxa que a mi sempre em resulten atractives. De postres, un refrescant com la síndria i un cafè que no era dolent 2. Després ja hem posat la drecera cap a Elx, amb totes les palmeres del món emocionades al nostre pas. Ara som a l’hotel, són les cinc de la tarda, hotel “Elche Centro”, més tard sortirem a fer un tomb i prendre alguna cosa. Demà dormirem a Castelló, que ja es prop de casa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada